22 de gener 2008

Un trapezista a punt de saltar


De vegades, als trapezistes, encara que siguin de juguet, els espanta el dubte abans de saltar, abans d'arriscar-se; però el pànic a quedar-se a terra és encara més gran.

6 comentaris:

O. ha dit...

Quanta raó tens.

Борис Савинков ha dit...

El ninot que il.lustra el teu post sembla més aviat "El Tarlà" de Girona. Trobaràs la seva llegenda aquí: http://www.ajuntament.gi/cultura/llegendes_de_girona/made/5.html

No està justificada la por doncs el Tarlà està lligat i mai cau.

Oscar Ramírez ha dit...

Breu i concís, amb més raó que un Sant.

Carme Fortià ha dit...

Quantes vegades la por d'estrellar-se l'ha deixat a terra...

Anònim ha dit...

Em sembla intuïr que ja sé de què va tot plegat ... Són molts mesos seguint-te. Estic convençut que el salt del trapezista serà un èxit rotund. Si hi ha cop mica de vertígen, un cop fet el salt desapareix.
Sort i endavant !

Anònim ha dit...

Tots ho som, trapecistes; de fet, jo últimament també em sent un poc/molt trapezista