Fragments recomanats: Marques de naixement, de Nancy Huston

Des de fa setmanes aquesta secció dels dimarts us vol donar l'opció de compartir fragments de llibres. Avui, la Carme Rosanas recomana un fragment de Marques de naixement, de Nancy Huston. Us convido a proposar el vostre.

.

-És un descans trobar algú que parli l'anglès tant bé – li dic - . L'hebreu és difícil quan no és la teva llengua materna.
-Tampoc és la meva.
-Ah! No?
-No. La meva és l'àrab.
-Vaja! Així que tots dos som estrangers - comento, alegre per haver trobat alguna cosa en comú entre nosaltres.
-En absolut. Ni tan sols saps a quuin país ets, oi? L'autèntic nom d'aquest país és Palestina. Aquest és el meu país. Aquí els estrangers són els jueus.
-Jo creia ... que era de ...
-Els jueus el van envair. Tu ets jueu. I ni tan sols coneixes la història del teu propi poble?
-Veuràs, la veritat és qaue no sóc gaire jueu - dic nerviós en veure que ja hem començat a pujar el darrer tram d'escala.
Nouza riu.
-Què vol dir això que no ets gaire jueu?
-Bé, doncs que la meva mare no va néixer jueva i no celebrem les festes ni res de tot això. En el fons sóc bàsicament americà.

Bicentenari d'Edgar Allan Poe

Avui es commemora el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, i m'afegeixo a la iniciativa del blog Hespèria de recordar aquest important autor nord-americà, especialment per als amants dels gèneres de terror i de ciència ficció.

Desdefinicions (90)

Després de fer els tres tombs, tornen les desdefinicions:
.
universari. Dia en què el cosmos fa anys i les estrelles es tornen espelmes que cal bufar.
.
punkcionari/ària. Treballador/a de l’Administració Pública que es burla de la rigidesa dels convencionalismes socials i que sovint escolta The Ramones.
.
encomanar. Demanar una coma.
.
puntual. Punt que arriba al moment exacte.
.

Llum de dona i Cròniques sota el mugró llegeixen El vertigen del trapezista

Ha aparegut un nou comentari a la blogosfera sobre El vertigen del trapezista. Aquest cop al blog Llum de dona. Moltíssimes gràcies, Joana, que faig extensives de nou a tots i a totes que heu donat suport al llibre, fin si tot, abans de la seva edició.

També comenten aquest llibre, entre altres, al blog Cròniques sota el mugró. Gràcies, Jordi i Marta.

He recollit tots els comentaris al següent post.

Blogs degustació

Descobrir nous blogs i continuar la passejada amb vells coneguts; això és el Blog degustació.

Friccions: empatx de núvols

Enkrakminen: testimonio
Molts emblocats: noure

El blog d'en Kasku: amor als llocs i als fantasmes

Res: dibuixant la fina línia que no arriba mai a creuar-se

Balzac i la petitat modista xinesa, de Dai Sijie

La Xina del president Mao, 1971. A dos joves de setze i disset anys, intel·lectuals considerats perillosos per al règim, els separen de les seves famílies i els envien a un poble perdut a les muntanyes per dur a terme el que, a la Xina del moment, s'anomena reeducació. Allà coneixen Quatreulls, que, en un bagul, hi amaga una pila de llibres de grans autors clàssics. Es tracta de llibres prohibits als quals els dos joves podran accedir i així evadir-se del món que els envolta.

Aquest és l'argument de Balzac i la petita modista xinesa, que comentarem al Club de Lectura de Tortosa el dia 26 de gener. L'obra està basada en una experiència pròpia de l'autor (podeu veure l'entrevista que van fer a Dai Sijie al programa L'hora del lector en aquest enllaç).

Aquests llibres prohibits d'autors com Balzac, Victor Hugo, Stendhal, Tolstoi, Dumas, Flaubert, Dickens, Rousseau, Baudelaire …, a més de donar-los una altra visió del món, serviran per a transformar la Petita Modista i que deixi de ser una simple muntanyenca, tal com diu Luo, un dels dos nois protagonistes. Però les persones tendeixen a seguir el seu propi rumb, malgrat les lleis de reeducació o les bones intencions didàctiques, i cadascú ha de treure els seus propis ensenyaments dels llibres i trobar el seu camí.

Del llibre he triat un fragment preciós que relata el moment en què els tres protagonistes es troben a la part del darrere d'una pantalla de cinema:

“Com que vam arribar quan ja havia començat la projecció, ja no quedava cap cadira; així doncs, ens vam haver de posar darrere la pantalla, on tot estava invertit i on tothom era esquerrà. Però ella no volia perdre’s aquell espectacle tan especial. I per nosaltres era un regal contemplar com aquella cara bonica irradiava uns reflexos acolorits, lluminosos, que li enviava la pantalla. De vegades, la cara li quedava engolida per l’obscuritat, i només se li veien els ulls en l’oombra, com dues taques fosforescents. Però de sobte, en un canvi de pla, la cara s’il.luminava, s’acoloria, s’eixamplava en l’esplendor del seu somni. De totes les espectadores, almenys dues mil, potser més, segurament ella era la més bonica. Una mena de vanitat masculina creixia dins nostre davant les mirades geloses dels altres homes que ens envoltaven. Al bell mig de la sessió, després d’unamitja hora de pel.lícula, va girar el cap i em va dir a cau d’orella una cosa que em va deixar desfet:
-És molt més interessant quan ho expliques tu.”

.

Us convido a comentar les vostres sensacions sobre el llibre, que mencionaré durant la reunió del Club de Lectura de Tortosa.

Convocatòria a participar en una novel·la col·lectiva

La Llibreria Serret de Vall-de-roures, a través del seu Serretblog, convoca a escriptors/es a prendre part en l’elaboració d’una novel·la col·lectiva en castellà i una altra en català, sense cap altra condició que l’aportació d’escrits propis no publicats anteriorment.El desenvolupament d’aquesta activitat tindrà diverses fases de periodicitat quinzenal. Les instruccions es publicaran al Serretblog els dies 1 i 15 de cada mes, a partir del primer de febrer de 2009. Els escriptor7es comptaran amb 10 dias a partir de la publicació de les instruccions per fer arribar les seves col·laboracions.
Recordeu, l’1 de febrer apareixeran les instruccions de la primera fase.

Ticket to heaven, de Dire straits

Quantes cançons podria recomanar-vos de Dire Straits, un del smeus grups preferits! Per exemple, Ticket to heaven.

Recuperar el passat

Recuperar el passat és un deute, una manera de mantenir vius els records, de mimar les petjades que ens han dut aquí.

.

Al centre de la fotografia, la meva padrina, Sofia Pallejà en un carrer de Cornudella de Montsant, entre 1920-1925, aprox.

Cares del món (81): Penya de s'Indi

El Llorenç Carreras m'envia informació d'una nova cara del món amb perfil d'indi. Es tracta de la Penya de s'Indi, a prop del poble d'Es Mercadal, a Menorca. Confessa que de petit, de vegades la somiava. Explica que el seu avi hi va néixer, i és un poble molt bonic al peu de la muntanya del Toro, el cim més elevat de l'illa, que just es situa una mica per sobre dels 300 metres. El perfil es veu venint de Maó, a la carretera general. Ell m'envia un enllaç amb la imatge de l'indi, però la imatge que us mostro l'he extreta del blog De tot un poc.

Tens un racó dalt del món, vist per Carme Rosanas

Jocs i

somriures

i llibres i fragments

com un regal

vessen del teu racó

inunden blogosferes.

Gràcies, Carme. Avui les felicitats petites són dobles.

Felicitats petites(79)

Tot el que envolta el dia de Reis és ple de felicitats petites, però fa pocs dies n'acabo de descobrir una altra.

En aquesta data tan assenyalada jo havia interpretat fins ara diversos papers (xiquet, patge, carter reial...), però fins enguany no m'havia convertit en regal, gràcies a l'Esther.

91è joc literari

El 91è joc literari pren de nou la forma d'una operació aritmètica, en aquest cas relacionat de manera íntima amb la poesia.

El joc és senzill: heu de trobar el títols dels llibres dels poetes de les imatges que compleixen la igualtat, i enviar-los a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i ploblació, si és el primer cop que participeu.



Ànim, que no és gaire difícil, i podreu obtenir números per al sorteig dels premis del mes.

El termini acabarà el 3 de febrer.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

I després silenci; un conte contra la guerra

Aquest és un conte que vaig escriure al desembre de 2004, però que tristament mai perd actualitat, que es troba inclòs al recull Postres de músic, d'Editorial Empúries.

I després silenci

.
L’aire dels carrers és massa espès, d’una densitat que aclapara. Una boira opaca vigila les cantonades i transita impune per la buidor del poble, com un fantasma que no dorm ni a les nits més tranquil·les. Però no es tracta de boira, sinó de pols, d’una pols de runa agonitzant que ens recordarà per sempre la misèria dels hòmens. Pols, boira, por… tant hi fa, el vell no deixarà que entrin a casa. Té ben tancades les portes, les finestres, els porticons, i per més seguretat, s’hi gira d’esquena, abocat vora la llar de foc, concentrat en el fum tebi de la pipa.

.

De tant en tant s’endormisca, acaronat per l’escalfor de les brases. Fa temps que va perdre l’oïda, com tantes altres coses, però en dies com aquests això és un privilegi dels anys. El desperta un so llunyà, esmorteït, ofegat per unes orelles cansades, alguna cosa semblant a una traca. S’imagina els carrers guarnits de festa, les banderes de colors, el jovent ballant al so de la xaranga, com als seus anys bons, quan festejava la Maria. Gairebé la pot veure, vestida de diumenge, mirant-lo de reüll i tapant-se el riure amb la mà, coqueta.

.

El so es fa més potent, les parets tremolen, i ell té un últim desig d’aixecar-se, sortir al carrer, unir-se a la gresca; però s’ho repensa. No són trompetes, ni petards, ni riures el que s’atansa, sinó una pluja de vergonya i de bombes, que apagarà per sempre els records d’un vell i el foc de la seua pipa.

Presentació en línia dels relats curts de ciència ficció d'Hespèria

Hespèria es complau a convidar-vos a la presentació en línia del llibre Relats curts de ciència-ficció que conté els textos participants al Concurs de relats curts de ciència-ficció i que es durà a terme el propvinent dimarts 13 de gener a les 20 h a la web http://www.hesperia.cat/.

El llibre és el resultat del primer Concurs organitzat per aquest col·lectiu de blocaires ebrencs, que vaig tenir l'honor de guanyar amb aquest microconte. Per tant, aquest serà el primer llibre on col·laboro aquest 2009.

Desdefinicions (89)

Avui les Desdefinicions perden per un dia el seu sentit de l'humor i no poden fer altra cosa que manifestar el seu dolor, ràbia i impotència amb una única paraula. Poseu-li la definició que considereu més adient.

.
Gazassinat.
.

Blogs degustació

Passades les festes tornem a la normalitat; o sigui, bloguejar com sempre:


Der Zauberberg: érem
Ucronies: Temps per sentir
El blog de l'o.r.i.n.a.l.: més inri
Un racó del meu petit món: baixa d'un mòbil
El cop d'ull: El vent
& Piscolabis librorum: El setmanari manuscrit El Trapecio I
Descric: la setena direcció

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l'any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible.

Una taca de filferros separa dos xiquets, el Bruno i el Shmuel, diferents en aparença, però només en aparença, perquè els xiquets i xiquetes del món són tots de la mateixa pàtria i no entenen de races, ni de colors, ni de cognoms. I si els talles els cabells i es canvien de roba, poden arribar a confonfre's.

Aquesta història (més un conte que una novel·la, almenys en la meva opinió), narrada amb un estil molt planer, s'ambienta en un dels moments més esgarrifosos i deplorables de l'Europa del segle XX: els camps de concentració nazis.

En un marc així, els que es troben en una part de la tanca pateixen fins a límits inabastables, però els de l'altre costat no en surten gaire ben parats.

Si tot el que va passar allí ens resulta incomprensible, més ho és encara per a un nen de nou anys (no recordo exactament l'edat d'un dels protagonistes, el Bruno, fill del comandant del camp de concentració), que amb la seva innocència no s'adona de res. Aquesta innocència és utilitzada per l'autor de forma exagerada, intencionadament, per fer més palesa la magnitud de la tragèdia, tot i que a voltes, aquesta innocència resulta excessivament exagerada.

Us deixo alguns fragments:

"Va obrir la boca per dir alguna cosa, però en adonar-se que no trobava cap paraula per exoressar la sorpresa que experimentava, va fer l'única cosa assenyada que se li va ocórrer i la va tornar a tancar".

"Shmuel mirava fixament a terra amb aparença d'intentar convèncer la seva ànima que deixés de viure dins aquest cos diminut, que s'esmunyís enfora i volés cap a la porta i s'enfilés cap al cel, planejant a través dels núvols fins que fos molt, molt lluny d'allà."

Propostes al 90è joc literari

Al joc literari de tipus creatiu d'aquest mes us proposava un text basat en la nit de Reis. Podeu trobar les propostes que he rebut en aquí mateix o als següents blogs: Tricària , Des d'on neixen tots els somnis , Cròniques sota el mugró, Atles particular, De res, massa , Aquelles petites coses, Mots emblocats, Xarel 10, Blog de l'Assumpta, Blog de l'Efrem , Mortadel·la Casolana .

Animeu-vos, encara teniu temps fins al 3 de febrer.

.

Tot va canviant, les cèl·lules del nostre cos, la pell, el semblant i fins i tot els sentiments. Tanmateix, les il·lusions d’infantesa i les que, en successives etapes ens han omplert de desig i de força, no s’esborren fàcilment de la memòria. Tampoc les podem mantenir vives permanentment perquè el temps s’encarrega de desar-les i, en part i per sort, de substituir-les. Algú, però, m’ha concedit el privilegi de mantenir-ne una d’intacta, com una meravellosa i rara excepció. Recordo la nit de Reis com la vivència d’una gran expectació. No era, només, el desig de les joguines, sinó el neguit que em produïa el misteri i l’èxtasi en saltar la sorpresa. La màgia de la nit ho feia tot fantàstic i imprevisible. Avui, que sóc vell i que no em queda al cos cap cèl·lula originària, conservo, encara, d’aquesta nit màgica el neguit de l’expectativa. Tinc la sensació i l’esperança que, en qualsevol moment saltarà la sorpresa i, amb l’èxtasi i per uns instants, la regressió a la infantesa.

Autor: Josep Cid

.

SET DE GENER

¡Visca l'or, l'incens i la mirra! Ja han passat els Reis i ens han deixat farcits d'il.lusions. Caldrà conservar-les fins d'aquí un any i cuidar-les cada dia.Quan jo era petita, un any em van arribar tots els regals penjats de globus enganxats al sostre. No em creia que els Reis no existien quan a l'escola em deien que eren els pares. D'on podien treure tots aquells diners. Quan el meu fill Merlí era petit, era una nit més plena de màgia, i a la cavalcada a recollir caramels. Aquest any li he donat els diners perquè es comprés una mandolina elèctrica. Però així i tot, valdrà la pena l'espera. Ens han deixat plens de llum, d'olors i de plantes remeieres, que ens ajudaran a ser millors i a fer aflorar la paciència per tornar a ser sans, olorosos i lluminosos.

Autora: Meritxell Sales

.

.

Atenta, amb els ulls com taronges, esperava el torn en el que un dels patges digués el meu nom i el de mon germà.
Per fi va arribar el moment! Quina capsa més grossa!!! Entre tots dos no la podíem aixecar de terra, sort que el papa i la mama sempre estaven amb nosaltres per ajudar-nos a portar els regals.
Quan vam arribar a casa, em vaig afanyar a passar per davant del meu germanet i amb avarícia vaig obrir el gran paquet. Estava farcit de regals per a tota la família!
Vaig buscar el que portava el meu nom: "nena", i el vaig obrir amb ànsia. Era la cuineta que havia demanat! Amb la seva pica, la seva aixeta, els armaris..., tot! Ho tenia tot! Aquella nit no vaig voler fer cas als pares que em demanaven primer, que sopés i després, que marxés a dormir. Jo només volia jugar amb la meva cuineta. Ells em van avisar, em van dir que els Reis em podien prendre la meva joguina i jo no en vaig fer ni cas.
L'endemà al matí la meva cuineta havia desaparegut i mai més la vaig tornar a veure.

Autora: Trini Gonzàlez

.

EL PARE NOEL I ELS REIS ES TROBEN PEL CAMÍ

Un dia de finals de desembre o principis de gener va passar una cosa que rarament passa: que, quan el Pare Noel havia deixat tots els regals, va veure tres homes, un ros, l’altre amb els cabells blancs i l’altre bastant morenet. Va pensar que eren tres homes normals i corrents, però va veure coses estranyes: portaven corones, camells i regals. Això li sonava i se li va acudir una idea: que potser eren els tres Reis d’Orient, que s’estaven a punt d’enlairar i va pensar que podria petar la xerradeta.
I dit i fet. Va xerrar una mica. El Pare Noel deia:
- Hi ha brutícia i contaminació pertot arreu. Com ha canviat tot des que vaig començar!
- Quan vam adorar Jesús es veia el cel molt net i vam poder seguir l’estrella sense problemes – van contestar els reis.
Al final, com que s’avenien tant, van anar tots junts un cap de setmana a un balneari, el Pare Noel per descansar i els Reis per preparar-se per a tota la feina que els quedava per fer.

Autor (10 anys): Eduard López

Resultat Juguem a Eurovisió III

El resultat de les vostres votacions del Festival Juguem a Eurovisió III ha donat com a guanyadora a The River, de Bruce Springsteen, que s'uneix així a les triomfadores dels anteriors festivals: Wish you were here, de Pink Floyd i Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police. Em sembla que els vostres gustos estan bastant definits.

Les cançons més votades aquest cop han estat les següents:

The River, de Bruce Springsteen 26 vots

Wa yeah! d'Antònia Font 25 vots

Mahna Mahna - The Muppets 21 vots

Quan es faci fosc, de Sopa de Cabra 21 vots

Drops of Jupiter, de Train

Avui toca una canço que va recomanar el trapezista: Drops of Jupiter, de Train