17 de maig 2009

Blogs degustació

El mini tast dominical de posts que m'han cridat l'atenció i que em ve de gust recomanar:
.
Llast: corcó
Mentre la roba s'eixamora: in media res
Un tel als ulls: sota la pell
Els papers de can Perla: El carrer dels bonsais
Res: Avui he dibuixat un paisatge

El millor dels móns, de Quim Monzó

Irònic títol per a un dels reculls de contes més impressionant de Quim Monzó. El millor dels móns ens presenta un seguit de tràgiques històries que ens remouen els sentiments. Alguns dels contes ens transbalsen, ens posen davant de situacions d'una tensió i una angoixa difícils d'aconseguir. I Monzó ho fa amb una naturalitat increïble, amb una terrible senzillesa aparent. Sovint utilitza un recurs molt del seu estil: explicar-nos fins al mínim detall coses que semblen òbvies, despullant-nos l'ànima humana i fent-nos esgarrifar més d'un cop.

Els personatges ens fan compartir experiències que ens corquen: com el noi que ha de carregar amb el cadàver del seu germà, simulant que encara és viu, perquè ni els seus pares ni ningú vol adonar-se de la seva mort; o la parella que reben la notícia de la mort del seu fill encara no nat, i amb aquesta angoixa esperen el part, i després el pare ha de dur personalment el cos del fetus a la clínica on l'han d'analitzar i, com que està tancada, l'ha de guardar uns dies a casa; o el conductor que, sense voler, atropella una vella i rep una brutal, reiterada i cruel pallissa dels vianants, fins que ell mateix contribueix a apallissar un altre conductor; o, per a mi, el més trasbalsador, el xiquet que es fa amic d'un noi molt malalt i que, després del tràgic desenllaç, espera amb egoisme que li regalin els juguets que han restat a la seva habitació, perquè "¿quin sentit tenen les joguines a la prestatgeria d'un nen mort?"
No sé si és el millor dels mons, però sí un dels millors llibres de Quim Monzó.

16 de maig 2009

Textos proposats per al 108è joc literari

En aquest post recolliré tots els textos participants al 108è joc literari. Gràcies a tothom.
The daily avalanche, Thera, Xarel_10, El racó dels somniszzz, Friccions, Tannu Tuva, Amb ulls de sargantana, Si dubto sóc, De res, massa, Mots emblocats, Nova col·lecció de moments, A la llum d'un fanalet, Rebaixes, Personal i transferible, El racó d'Skorbuto, He omplert la banyera d'aigua freda, Sa perdigüeta, Planeta Clàudia, Coca de recapte, Mortadel·la casolana, Khalina, Striptease d'històries, Menjalletres, Des d'on neixen tots els somnis,
.
El Quixot i l'ensenyament
Tenia onze anys i anava a l’escola pública. Un dia, els que manaven de l’ensenyament, van organitzar una mena d’homenatge a l’obra mestra de Cervantes. Van seleccionar uns quants xiquets de cada escola i es van inventar un concurs de narrativa. Sense avisar van assenyalar un tema: “Criterio personal sobre el Quijote”. Vaig quedar astorat. No tenia ni idea del que es deia en els dos volums escrits en lletra petita que s’exposaven damunt d’una taula instal·lada a l’aula on érem els concursants. Us imagineu, trenta o quaranta xiquets d’una edat semblant a la meua donant el seu criteri sobre una obra tan important? Hi havia premis i es van repartir. No sé qui els va rebre. Més tard vaig aprendre a escriure a màquina i per tal de fer pràctiques vaig copiar tots dos volums. Malauradament m’havia passat el temps de donar el meu criteri. Tenia setze anys.
Autor: Josep Cid
.
Quixot, pobre quixot. El xiquet de la casa, després de jugar amb la "wii" o amb la "nintendo" una bona estona, mamprengué a emular amb un ninot de "Wrestling" i el nostre símbol de les lletres, un "mortal combat", malgrat que l'arbitre agranava cap a casa, el resultat va ser fatal. Cridaren als infermers, van fer tot allò humanament possible, però el traumatisme cranial era tan greu que les lletres eixien a borbollons. Quan el pare, a la nit, va arribar a casa, en vore la prestatgeria, pensà amb la mestressa, agafà el pegament i restaurà el ninotet que engalanava la seua col·lecció de llibres més estimats.A l'endemà, el xiquet quan ja no sabia que fer, avorrit després de passar les hores mortes amb la nintendo, organitzà el campionat mundial de pesos pesats, aquesta darrera vegada no hi hagué prou pegament per a les ferides.
Autor: Edmundo Martín
.
LA CAIGUDA DE L’HEROI
El Quixot mai no havia estat tan preparat per a viure en una època com ho estava al segle XXI. Per primera vegada a la història, la seua vestimenta passava desapercebuda en una metròpoli on la gent evitava mirar-se als ulls i, prescindint dels tòpics, en cas que el miressin amb prou feines podien distingir-lo dels nombrosos grups d’otakus amb espases i vestits estrafolaris i dels participants de comiats de solter amb orinals i estris diversos al cap. Ni tan sols un bon psicòleg hauria capaç d’aconsellar que ingressés a un sanatori si abans no s’hagués plantejat que l’orde de cavalleria de què parlava el pacient no era, de cap de les maneres, una més d’aquelles sectes o societats psedoreligioses, apolítiques o civils amb voluntat de salvar el món que eren apadrinades cada dia per un actor de Holliwood.
Potser per això, reduït a un més i sense veure’s en cor de renunciar al seu paper d’heroi, el cavaller errant va caure sota la mirada preocupada d’un Sanxo Panza que es manté en forma a còpia de llegir un cop i un altre els assajos de Sáez Mateu.
Autora: Gemma Pellisa
.
No podia més...
Havien passat ja tres anys des que l’Anna i l’Enric, tornant del seu viatge de noces a Fuentealbilla, els havien comprat en una botiga de souvenirs manxega, i els havien col·locat sobre el prestatge més bonic de la seva nova casa al barri de Gràcia.
Per què l’esvelt i talentós Quixot havia d’estar un pam per davant d’ell? Li tapava la visió de la meitat del menjador, televisor inclòs. No es podia moure, ni fer res més que aguantar, esperant que alguna ànima caritativa tingués a bé moure aquella horrible figura.
En Sancho havia sentit parlar del poder mental, però no creia que una simple figureta de plom tingués aquesta capacitat. Dia rere dia s’esforçava en “moure” mentalment el seu enemic (i mira que aquell inacabable llibre d’en Cervantes explicava que li tenia admiració... què equivocat estava tothom!).
“Jo només volia moure’l una miqueta...”, va pensar després, però ja era massa tard. El seu antic company de prestatge havia deixat d’existir.
Autor: Martí Figols

Acordió a la barana




Rosalita m'envia aquesta foto a una barana de Canàs (Astúries).
Vosaltres heu d'imaginar la música i l'olor dels geranis.

No m'estiris del fil, de Marc Parrot

No m'estiris del fil, de Marc Parrot; una cançó amb una lletra preciosa:

15 de maig 2009

Sabata perduda i buida



Descalç el peu t'enyora,
i tu, perduda i buida,
davant d'un destí que es trenca,
ignores el camí,
t'espanta la petjada.

Cares del món (98)


El campanar de Mont-roig del Camp ens mira des de la seva alçària, i s'afegeix a la col·lecció de Cares del món.

14 de maig 2009

Despullar-se

Sovint es diu que escriure és com despullar-se. Jo opino que el fet d'escriure, en gran part, també és una manera de vestir-se.


I vosaltres, què en penseu?

Girar


Si el món gira al teu voltant, no t'espantis. La clau del moviment s'amaga al teu riure.

13 de maig 2009

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Durant la inauguració de la III Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Manuel Pérez Bonfill va llegir el poema de Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple, amb el qual sovint se sent identificat aquest intel·lectual que va haver de patir, com molts, l'exili interior.

Amb aquest post, m'adhereixo a la campanya per a reclamar la Creu de Sant Jordi per a l'insigne professor i escriptor tortosí.
.

108è joc literari


Avui arriba el 108è joc literari, el de tipus creatiu que proposo cada mes. En aquest cas es tracta d'escriure un text breu, entre 100 i 200 paraules, basat en aquesta imatge que em va servir per fer un post fa un parell de mesos.
Totes les participacions rebran punts per al sorteig del premi d'aquest mes: l'allotjament al Mas del Rei, Calaceit.
Heu d'enviar-me el text a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Si sou blocaires, us proposo que pengeu el text al vostre blog i que m'envieu l'enllaç. També demano especialment , i em faria molta il·lusió, la participació dels centres d'ensenyament a través de la difusió del profesorat; puc dir amb orgull que aquesta secció està recomanada a la secció d'enllaços d'interès de llengiua catalana a la web EDU365 del Departament d'Educació.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 2 de juny.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

12 de maig 2009

Trobada d'emocions


Aquesta tarda he viscut una trobada d'emocions: unes d'antigues, fetes so de la mà de Verges 50 i Lluís Llach; i altre de noves i tendres, amb el meu fill adormint-se als braços.

Agència de viatges


Una butaca còmoda i unes prestatgeries amb llibres són una magnífica agència de viatges.

.Trobareu aquest racó al Mas del rei, l'hotel que ofereix el premi del mes dels jocs literaris. Per a aconseguir punts per al sorteig heu de participar al qualsevol joc d'aquest mes, com el de demà o el de la setmana passada.

A la penombra


Assegut a la penombra només resten dos camins: la claror enlluerna i pot fer mal als ulls, si no vas en compte; la foscor ens fa més dèbils.
Aixecar-se de la cadira és més que un gest.
.
Text inspirat per una magnífica fotografia cedida pel blog d'Enric Sirera.

11 de maig 2009

Memòries infantils

Memòries d'una xiqueta de nou anys:
"M'han caigut set dents i un queixal"
.
Tot això embolcallat d'un somriure.

Desdefinicions (106)

Les Desdefinicions són aptes per a tots els públics.
.
nadonar-se. Fer-se càrrec de tot el que l’envolta, des de la més tendra edat.
sexàgon. Polígon regular que proporciona molt plaer en tocar qualsevol dels seus costats.
bancdoler. Lladre amb interès variable, segons li convé.
disastre. El pitjor dia de la setmana.

10 de maig 2009

Tens un nadó dalt del món


El títol del post d'avui me'l va suggerir Jacob, i el trobo força encertat.

Blogs degustació

Una nova passejada blocaire:

Descric: un plat més
Anna Tarambana: la meva placeta
Mundo post-it: tendresa
Obstinacions: he passejat pels llençols
Rokins: No obsessió

Esmorzars de Lleida, d'Ignasi Revés

Esmorzars de Lleida és un recorregut per 13 establiments de les comarques del Pla de Lleida, és un viatgeper 13 esmorzars de forquilla i gavinet que l'autor, Ignasi Revés, ens descriu amb una notable qualitat narrativa, que ens fa gairebé olorar les diverses delícies culinàries de què gaudeix. Però l'Ignasi ens parla també dels espais, de les persones, de les històries petites i grans dels locals, i amb les seves paraules ens fa sentir comensales de la seva taula, i ens dóna un tros de pa per sucar al seu plat. Els llibres és, doncs, no tans sols una delícia gastronòmica, sinó també literària, que ens facilitarà el pas a un món de petits plaers, al regne dels sentits, i que ens obrirà la gana. Us en deixo un parell de mostres:
"Vaig fer un tall a la patata que em va fer més ràbia. L'interior era de color crema. La patata s'havia contagiat del gust que mé stard trobaria als popets: un gust dens, atapeït, aclaparador. Un gust que omplia, un gust que romania a la boca quan el menjar ja feia estona que havia lliscat avall. Un gust complet, total, rematat amb cabalosos rius de suc i una intensa aroma d'all. De tant en tant, per marcar un parèntesi entre tal acumulació de sensacions, bevia un traguet de vi. Era negre com la nit, i em produïa cert pessigolleig a la llengua."
.
"De què serveis menjar-se els caragols a velocitats supersòniques, sense sucar-los enlloc i sense treure'ls les extremitats que no interessen? Jo us ho diré: per omplir més de pressa que ningú el plat de closques buides."

09 de maig 2009

L'aprenent de natura comenta A la barana dels teus dits


Vicent Pellicer és un amant de la natura i dels versos, i per això les seves paraules sobre A la barana dels teus dits són com un premi.

Si tu no estàs aquí, de Rosana

Una preciosa i sentida cançó d'aquesta cantautora canària: Si tu no estàs aquí, de Rosana.