13 de maig 2009

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Durant la inauguració de la III Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Manuel Pérez Bonfill va llegir el poema de Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple, amb el qual sovint se sent identificat aquest intel·lectual que va haver de patir, com molts, l'exili interior.

Amb aquest post, m'adhereixo a la campanya per a reclamar la Creu de Sant Jordi per a l'insigne professor i escriptor tortosí.
.

4 comentaris:

Gabriel ha dit...

Lamentablement el nostre país no sempre ha estat a l'alçada de reconèixer la feina de grans persones imprescindibles com la que acabes de nombrar. Tant debò el professor tortosí pugui rebre els millors reconeixements en vida.
Per cert, Espriu, un poeta en boca de massa gent, sovint polítics que no estan a l'alçada del magistral poeta.
No és el cas que ens ocupa.
Hi ha gent que es magistral i pel que comentes es mereix el nostre reconeixement.

JJMiracle ha dit...

Un gran poema, sens dubte!

Clidice ha dit...

Una declaració d'amor preciosa. Sempre m'ha emocionat aquest poema. :)

Josep B. ha dit...

Tal com es dóna hores d'ara la creu de Sant Jordi jo no la demanaria per algú que mereix el nostre reconeixement.