11 de maig 2009

Memòries infantils

Memòries d'una xiqueta de nou anys:
"M'han caigut set dents i un queixal"
.
Tot això embolcallat d'un somriure.

14 comentaris:

La Caperucita que se enamoró del lobo. ha dit...

M'agrada el titol :)

J.M. ha dit...

Tendra memòria.

Striper ha dit...

Un somriure per on s'escapa un riu d'aire..

Anna ha dit...

és tan important això pels nens :) i per nosaltres també eh.. no guardes les dents de quan eres petit? jo si :)

Anònim ha dit...

molt bo aquest escrit.
jo tambe escric relats breus i us vull regalar el meu llibre de relats curts si entreu a www.historiescurtes.ppcc.cat

Unknown ha dit...

I les que estan per caure! Salutacions, Jesús!

assumpta ha dit...

Dolços somriures!
;)

Josep Lluís ha dit...

Caram, set viatges del ratolí Perez. O són vuit?

Senzillament, bo.

Thera ha dit...

A casa som al bell mig de l'esdeveniment!

GAIA ha dit...

Doncs jo també guardo el dentat de ma filla quan era petita! ;)

Deric ha dit...

totes de cop???

Els del PiT ha dit...

Curiosa autobiografia de la nena.
;-)

Ma-Poc ha dit...

i segur que les guarda com un gran record

pepi ha dit...

Noi quina gràcia. Segur que li ha anat bé amb "el ratocinto".
Salutacions