04 de maig 2009

El salt de la reina mora

"No sé quan vaig perdre el control, ni com els mes peus perderen el tacte de la roca. Sols recordo la sensació de cavalcar en el buit i el no-so del trot d’un cavall, allunyant de mi la seva amazona. Ella, com sentint-se alliberada, s’acomiadava amb un somriure, i els seus ulls s’anaren fent petits en la distància, fins perdre’s rera un núvol per sempre."
.
Fragment del conte Abd-al-Azia, inclòs al meu primer llibre Tens un racó dalt del món. Ja he parlat abans de la llegenda del salt dela reina mora, i trobareu més informació a la pàgina que hi dedica cornudellaweb .
.
Gràcies a Araceli Merino per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.

13 comentaris:

Rita ha dit...

M'encata Siurana!

A l'altre punta del poble hi ha una posta de sol magnífica. Hi vaig ser una vegada asseguda damunt d'una roca que sortia, a l'aire, i va ser espectacular.

Brian ha dit...

uns amics ens van portar a aquest lloc tan magnific (i ens van explicar la llegenda del salt) fa un parell d'anys - es impressionant!

Striper ha dit...

Un lloc molt , bonic , jo no he llegit el teu primer llibre potser que ho faci.

Carme Rosanas ha dit...

Un privilegi aquesta combinació d'imatge i paraules. Posa la pell de gallina.

El lloc és preciós, sense cap mena de dubte

Thera ha dit...

Vertigen. El paisatge promet, però amb les alçades no puc i la llegenda m'ho confirma...

Anònim ha dit...

Vive l'Empereur!

¡Bienvenido/a lector/a! Esta aventura por recorrer Europa -principalmente- de la mano del Emperador Napoleón Bonaparte (1769-1821) nació hoy, 30 de Abril 2009, día en el que por casualidad, Napoleón vendió Luisiana a los Estados Unidos por 80 millones de francos.

http://vivelempereur.blogspot.com/

Sadurní ha dit...

...m'agrada aquest concepte del "no-so"...

Salutacions,
S.

novesflors ha dit...

Quina imatge de vertigen!

Francesc Mompó ha dit...

No el conec, però es veu preciós i els mots li encimbellen la bellesa. Quants racons tenim al llarg dels Països Catalans que encara ens són desconeguts.
Salut i Terra des del sud.

Ma-Poc ha dit...

Una foto bonica i unes paraules precioses!

Patrícia Montañés ha dit...

és un bonic relat

Cèlia ha dit...

Un lloc amb molta màgia, això segur! De joveneta m'encantava anar a passar alguns dies al refugi...

Araceli Merino ha dit...

Jesús Ma.
Encantada de poder ilustrar les teves paraules amb una foto meva. Això em converteix en una espectadora d'excepció... de la bellesa de Siurana i de la força del teu relat.