12 de maig 2009

A la penombra


Assegut a la penombra només resten dos camins: la claror enlluerna i pot fer mal als ulls, si no vas en compte; la foscor ens fa més dèbils.
Aixecar-se de la cadira és més que un gest.
.
Text inspirat per una magnífica fotografia cedida pel blog d'Enric Sirera.

7 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

doncs sí, sí senyor... aixecar-se és més que un gest. Bonica foto Jesús... i animadores les paraules (encara que costin)

Striper ha dit...

Caure ,no es el problema el problema es no aixecar-se.

Carme Rosanas ha dit...

Molt suggeridor, molt cert i molt metafòric. És així mateix.

Efrem ha dit...

Si s'està cansat millor la foscor, descansar en ella. Si no, cal aixecar-se sempre!

raquel ha dit...

Aix, i sempre haver de decidir...
Que bonic que et queda, aquest blog!

rebaixes ha dit...

A la meva mare li agradava molt la foscor sobre tot al estiu. Segurament que en ella els pensaments i meditacions fructifiquen. Anton.

Gabriel ha dit...

Interesant reflexió. Bonica fotografia.
Cercar la llum sempre és necessari i vital per seguir endavant.