Cares del món (126)

Maria m'envia aquesta cara del món plena de sorpresa a St. martin Church de Groningen.

Controlar l'important

Un company de feina té fama de despistat i la seva agenda és tota una metàfora de la seva manera de ser (almenys d'allò que aparenta si no ens detenim a conèixer-lo més profundament). L'agenda és tot un laberint de noms i números escrits de forma aparentment desordenada, amb lletres de diferents colors i mides, amb fletxes, noms esborrats, amb manca d'espais en blanc sense aprofitar...

Mentre comentava amb ell la seva agenda, i la fama de despistat de què gaudeix, em va dir: "Si no controlés les coses que realment són importants, no podria ser despistat amb la resta".

D'estrelles, cels i ascensors

Falses estrelles,
cel d'ascensor

- - - - -

Cel fals,
estrelles d'ascensor.

- - - - -

Ascensor d'estrelles,
fals cel.

- - - - -

Fals ascensor,

estrelles del cel.

Una sortida digna a Roquetes i trapezistes viatgers

La propera presentació d'Una sortida digna tindrà lloc aquest divendres, 27 de novembre, a les 19.30 h., a la Biblioteca Municipal de Roquetes, amb col·laboració de la seva directora, Begonya Ferré, i de Xavier Aragó i Vicent Pellicer que llegiran algun dels contes.

Abans, però, aquest mateix dijous, visitaré el Club de Lectura de la Biblioteca Mestra Maria Antonia de Torredembarra, on comentarem El vertigen del trapezista.

136è joc literari

Arriba el quart i últim joc literari del mes de novembre, on tinc el plaer de comptar amb la col·laboració de la Núria (o més ben dit, sóc jo qui col·laboro amb ella) i el seu blog Imatges i paraules, i més concretament de la seva secció Divendrinalles, on proposa enigmes literaris en imatges que avui, com a excepció, proposarà en dimecres a mitges amb mi. Moltes gràcies, Núria

.

El joc és senzill, simplement heu d'endevinar el llibre ( i també l'autor) que s'endevina amb les dues imatges que mostrem aquí i al seu blog.

.

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i obtindreu punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari

Demà arriba el quart i últim dels jocs literaris del mes.

Animeu-vos a participar i aconseguir números per al sorteig dels premis del mes de novembre: A) Un lot de llibres cedits pels seus autors:

El final del joc, de Gemma Lienas
L'efecte espantall, d'Agustí Masip
El primer volum de les obres completes de Joan Cid i Mulet (dedicat pel prologuista Emigdi Subirats)
Aigües fondes, de Francesca Aliern
Camí d'amor, de Francesc Mompó
Camp de mèrleres, de Francesca M. Pujol
.
B) Un lot de llibres dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Eva Baltasar, Atàviques feres (premi Comas i Maduell 2008)
Ramon Vernet i diversos autors, Atracament i altres contes (premi TINET 2008)
Dolors Borau, Com una pedra (premi Pin i Soler 2008)
Enric Balaguer, La casa que vull (premi Rovira i Virgili 2008)
Diversos autors, Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l'ebre català, cronista de l'exili, 2008.
.

De moment, també podeu participar als anteriors jocs del mes:
133è joc literari

134è joc literari

135è joc literari
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Bookcrossing a Reus

Migdia de tardor. Fulles a terra. Allibero un llibre en un banc al Passeig Sunyer de Reus. M'amago al cotxe. Algú s'hi apropa i el mira per damunt; no en fa massa cas. Un altre s'hi aproxima més. S'asseu. L'agafa. El fulleja amunt i avall diverses vegades, superficialment, de pressa, com si busqués alguna tresor entre les seves pàgines; no sap que el tresor són les pàgines. Se'n va. El deixa. Migdia de tardor. Fulles a terra.

Tres hores més tard, el llibre ja no hi és.

Diferències entre xiquets i xiquetes

En una revista sobre infants he vist un article, on diu que "als 4 anys, és capaç d'entendre les diferències entre xiquets i xiquetes". .

Es deu tractar de xiquets/es superdotats/es, perquè jo, amb 44 anys, encara no ho he aconseguit.

Llambordes

Línies antigues s'estenen als meus peus.

Trepitjo ferm el teu dibuix abstracte,

camino amb certesa

pel relleu solcat dels teus anys.

Foto de Montse Subirats.

Desdefinicions (131)

Tres Desdefinicions més. Necessàries? No. I què?

independentistme. Moviment que propugna la independència, però no del tot.
ricsoteràpia. Tècnica terapèutica consistent en fotre-se’n del problemes dels pobres.
varòmetre. Aparell per mesurar la masculinitat.

Presentació d'Una sortida digna a Ascó

Divendres passat, tres quarts abans de l'acte, arribo a Ascó pràcticament alhora que Jesús Fusté. A la porta del Centre Neuràlgic ja ens espera Jordi Grau, de la llibreria Can Solfa, que ha organitzat la presentació. Encaixades de mans,petons, presentacions... Ajudo a descarregar el piano a Jesús Fusté (el guitarrista no ha pogut venir). Problemes amb el projector que un informàtic resol a última hora, simplement prement una tecla de l'ordinador. Generoses paraules de presentació de Jordi Grau, brillant actuació de Jesús Fusté que, com sempre, deixa amb la boca oberta els assistents (a qui agraeixo eternament les seves col.laboracions, la cessió del títol d'una de les seves cançons i la seva amistat), i jo que torno a insistir que les morts que apareixen als contes no són dramàtiques ni macabres, sinó vitals.

Als rostres del públic llegeixo que la presentació ha estat un èxit. La gent està satisfeta d'aquest primer acte que organitza Can Solfa, a qui felicito i animo a continuar amb aquesta dinàmica molt més activista que haurien de seguir les llibreries. Des d'ara, compten amb el meu agraïment, amistat i suport per a organitzar aquesta mena d'actes.

Em sento ben tractat; segur que tornaré a Ascó amb més llibres.

La propera presentació divendres 27 de novembre, a la Biblioteca de Roquetes.

A la foto, Angelines Gironés, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó, Jordi Grau, Jesús M. Tibau, Lourdes Salvadó, mestressa de la Llibreria Can Solfa, i Jesús Fusté.

Blogs degustació

Recuperant la secció de Blogs degustació:
.
Cartes a l'eternitat
Descalça i sense sabates: petits tresors
Laboratori d'idees: educació versus creativitat

Lolita, de Vladimir Nabokov

Les adaptacions cinematogràfiques d'obres literàries fan de vegades que alguns lectors s'abstinguin de llegir l'original, pensant que amb la visió de la pel·lícula ja poden donar per coneguda la novel·la. Gran error.

S'han fet diverses versions a la pantalla de Lolita, de Vladimir Nabokov, però la que més recordo (tot i que fa temps que no l'he vist) és la de Stanley Kubrick (1962) amb James Mason com a protagonista. Ara, la lectura del llibre m'ha seduït i m'ha sorprès alhora. En el moment de la seva publicació, el llibre va crear molta polèmica, però avui en dia, 50 anys després, en una societat més susceptible i conscienciada en la defensa dels menors, possiblement encara en crearia més.

L'argument suposo que és conegut per tothom; la història de l'obsessió d'un home madur, Humbert Humbert, per una noieta de dotze anys, per una nimfeta, com ell les anomena. Mentre llegia la novel·la, en part em recordava el conte clàssic de la Caputxeta. En aquest cas, el llop Humbert, que sovint es descriu a si mateix com un monstre, està sovint en mans de la Caputxeta Lolita, i la seva obsessió el fica dins d'una tempesta sense terme mig, entre el plaer infinit i el desassossec.

Deixant de banda l'argument, la narració és exquisida, i a la contraportada de l'edició que he llegit descriu de forma perfecta el llibre com "una enlluernadora combinació de lirisme i d’ironia". Humbert, el protagonista, mostra sovint un despreci per la naturalesa humana, a qui tracta de vegades amb crueltat, o una indiferènca insuperable en el millor dels casos, a excepció de les seve nimfetes, que cerca amb golosia (per exemple, a la mare de la Lolita, amb qui es casa per tal de poder estar aprop de la xiqueta, la defineix com a mediocre, malaguanyada, foca maldestra, pobra criatura cepada i llefiscosa...). Els viatges que realitza per gran part dels Estats Units són l'excusa perfecta per fer un retrat de la seva societat. Mig segrestador, mig segrestat, la seva vida es troba atrapada entre l'infern i el cel, entre la bestialitat i la bellesa, i es comporta de vegades com un home, com un adolescent, com un reu.

Us deixo alguns petits fragments:

"El sol va fer la seva ronda habitual al voltant de la casa i la tarda va madurar en crepuscle."

"La seva autobiografia estava tan mancada d'interès com ho hauria estat la seva autòpsia."

Quan Humbert descriu la sensació en veure a Lolita després d'una separació diu: "i aquella impressió (un interval humà molt estret entre dos batecs de tigre)".

"Boires de tendresa cobrien muntanyes de desig".

"Les regions benignes i solemnes en què em bellugava eren el patrimoni dels poetes, no pas el terreny dels crims."

"La Lolita, barreja d'ingenuïtat i murrieria, d'encant i vulgaritat, d'humor negre i de joia rosada, quan volia es podia convertir en una nena exasperant."

Durant un càmping al bosc: "Sota la flassada que vaig estendre per a la Lo cruixien lleument les flors seques. Venus va passar."

I el fantàstic fragment final: "Penso en els bisons i els àngels, en el secret dels pigments perdurables, en els sonets profètics, en el refugi de l'art. I aquesta és l'única immortalitat que tu i jo podem compartir, Lolota meva."

Voleu conèixer millor el Delta?

Si voleu conèixer una mica més el Delta de l'Ebre, us convido a veure el documental de Josep Juan Segarra, que aquest dimarts es va emetre al programa Taller.doc del canal 33. Més informació a la Marfanta

I love to love, de Tina Charles

Uf! Retrocedim fins al 1976 per a recordar una cançó que llavors, amb 12 anyets, ja m'agradava. Anys setanta i discoteca en estat pur.

La faixa

Vés, quina cançó ha caigut tot just avui.

Cares del món (125)

Núria em regala aquesta cara del món londinenca.

Post fet a mà

Iniciativa sorgida amb èxit i encert del blog Un altre invent.

Com a complement del post, us convido a escoltar Escriu-me aviat.

El sol tebi amansa el seu caliu

El sol tebi amansa el seu caliu i aviat pintarà de colors el vespre, tot just abans de la foscor. Torno a casa cansat i m'enlluernen els records. Línia contínua a la carretera; no puc avançar fins passat el revolt.

Una sortida digna a Ascó

Aquest divendres 20 de novembre, a les 18.30, el periodista Jordi Grau presentarà Una sortida digna al Centre Neuràlgic d'Ascó, en un acte organitzat, amb molt d'interès i il·lusió, per la llibreria Can Solfa.
Al seu blog podeu veure el llibre a l'aparador o aguaitant per qualsevol lloc, o com ensobren les invitacions.
En aquest acte, sempre amb el suport de Cossetània, tornaré a comptar amb la col·laboració de Jesús Fusté, que cantarà un parell de cançons acompanyat a la guitarra per Toni Just.

135è joc literari

Per al tercer joc literari d'aquest mes us proposo un clàssic de la secció: l'anagrama.
Avui heu d'esbrinar quin autor/a s'amaga darrere d'aquest anagrama que, potser, us despistarà:
.
LLETRA MORTA? JO NO
.
Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Vinga, a fer càlculs i a sumar punts per al sorteig dels premis mensuals: un lot de llibres cedits i dedicats pels seus autors/es, i un altre lot de llibres guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, dins de les activitats de la Tardor Literària.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el l'1 de desembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.