Cares del món (138)

Jordi Girben troba que aquestes travesses de tren aprofitades en una cleda de les muntanyes de Tregurà, a l'Alt Ter, són dignes d'estar a la col·lecció de Cares del món. Jo també.

Presentació de El somni de TÀrraco

Aquest divendres 19 de febrer, a les 19.30, presentació de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa.

Totes les sortides dignes

Diumenge va acabar el termini per a enviar-me els poemes amb l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. L'anterior projecte per l'estil, que va tenir com a fruit el llibre Totes les baranes dels teus dits, va comptar amb 55 poemes, que s'han vist superats de forma generosa. Finalment han estat 72 les persones participants, d'arreu dels Països Catalans, inclòs l'Alguer, de totes les edats, des de xiquets i xiquetes de l'Escola Rocabruna de Picamoixons fins a jubilats. Entre tots he sortejat un exemplar d'Una sortida digna que s'ha emportat Joana. Però us felicito a tots i a totes i us mostro obertament el meu agraïment. Aviat us informaré del procés d'elaboració del llibre Totes les sortides dignes, que editarà també Petròpolis.
.
I la millor forma de celebrar-ho és amb el poema que ha originat tot plegat, un poema musicat pel seu propi autor, l'amic Jesús Fusté, i del qual vaig treure el títol del meu llibre.
.
Porto el viure embastat dels fils sobrers
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d’aire.
Amb el dubte aferrat a les espatlles,
sense gosar contradir la vida,
i per si em cau, a plom, el desencís,
retallo espigues de llautó ensucrades
per endolcir-ne els versos de cristall
que se m’escolen per les nafres.
La nit s’escurça esquena enllà,
mentre els badalls de sol rellisquen
per entre un cel de teranyines,
i el pas del dia, tremolós, trepitja
els anys per vèncer.
Camino amb els sentits oberts
i la mirada ampla.
I si a mig camí de l’enyorança
a l’avenir, la tendresa
es vesteix de covardia, tan sols
amb el pessic d’una carícia
fóra capaç de capgirar les faules;
d’endormiscar les nimfes amb enganys,
i de fer d’una princesa cent gripaus
i del destí, una sortida digna.

Lectora d'Una sortida digna

Asssumpta Bosch , que ja ha col·laborat amb imatges de portes al blog d'Una sortida digna (una, dos, tres ) també forma part del club de lectors del llibre, i li envio amb molt de gust el conte inèdit de regal, tal com vaig prometre a l'inici del viatge amb aquest llibre.
A més, ha tingut la gentilesa de recomanar els llibres amb una foto que ha penjat al seu apartat del Bloc de fotos on jo també hi col·laboro de tant en tant. Gràcies

148è joc literari

Fa setmanes que no proposava una imatge enigmàtic per a resoldre el joc literari. És així de senzill: títol del llibre i nom de l'autor/a (que ha estat esmentat/ada algun cop en aquest blog).

Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig dels premis del mes. Us recordo que com més jocs encerteu, més punts, i que regalo punts extres a qui encerti tos els jocs del mes.

Atenció! Per fer més fàcil el joc, avui i durant breus moments, us donaré alguna pista, que apareixerà i desapareixerà de forma aleatòria.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 2 de març.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Replay

Per tal que el vertiginós pas dels dies i la velocitat en què tot s'enfonsa en el passat, no deixi al fons de l'oblit alguns dels apunts que he escrit en aquest blog, de tant en tant m'agrada recordar-los en aquesta secció de replay.
.
L'atribolada vida d'un Tibau
Quan el camí que tenim davant
Les meves lectures infantils i el record d'una balena
Felicitats petites (19): fer riure
Llibretat = llibres + llibertat

Un llibre li semblava un objecte màgic

"Un llibre li semblava un objecte màgic per la desproporció que hi havia entre la seva aparença i el que duia a dins. Establia amb els llibres relacions íntimes en les quals no volia intrusos, potser per això, ni llavors ni ara, mai no ha tingut gaire interès a conèixer els autors, perquè pensa que en el lector hi ha la clau de volta d'una màgia que, sense ell, és inexistent."

Fragment de la novel·la Una tempesta, d'Imma Monsó

Viananys (fragment)

De Cornudella s’endurà l’olor de fum de les estufes de clofolles d’avellana, la sensació d’estar sempre envoltada de muntanyes que no la deixarà mai i uns quants grapats de records, com l’última vegada que va estar a Sant Joan del Codolar. L’ermita es troba a mig camí del Montsant, empresonada entre les roques calcàries que s’han despenjat muntanya avall durant segles, i flanquejada de xiprers que assenyalen el pas lent del temps. A l’altre costat de la vall, a la mateixa altura, Siurana.


Fragment del conte Viananys, inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions (140)

Les Desdefinicions de cada dilluns són com paraules disfressades, per a les que sempre és carnaval:
.
meteoroilògic. El temps, quan diem que està boig.
catalaclisme. Transtorn catastròfic que pateix la societat catalana, cada sis mesos, aproximadament, malgrat el qual sobrevivim.
quirò fans. Aficionats compulsius a entrar a una sala d’operacions després de cada arruga.

Versant Una sortida digna; últimes hores

Faltes poques hores perquè s'acabi el termini que vaig fixar el 26 de gener, quan vaig proposar escriure poemes que incloguin l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. No tan sols heu respost de forma generosa i entusiasta, sinó que heu batut rècords de participació de les diverses iniciatives que sorgeixen des d'aquest blog, amb 72 persones que han escrit poemes, com podeu veure a l'apunt on els recullo.

Entre totes aquestes persones sortejaré un exemplar d'Una sortida digna, tot i que l'autèntic premi serà formar part del proper recull que editarà Petròpolis, el tercer llibre que sorgeix d'aquest blog, després de Totes les baranes dels teus dits i Versos de tardor.

Gràcies.

Lectura de contes a Gandesa

Divendres a la tarda agafo el cotxe per anar a llegir contes a la Biblioteca de Gandesa. Fa un fred que pela, però el cel és ras i blau, i el sol subratlla els perfils del relleu, i fa riure el riu.

Arribo amb molt de temps i passejo pel nucli antic de Gandesa. Fotografio el celler, portes obertes, trucadors i detalls de les façanes de pedra que testimonien el pas del temps. Alguns em miren de reüll, sospitant. El rètols de l'acte a la biblioteca comparteixen vidres d'aparadors amb el Carnaval i concentracions anticementiri nuclear. En un solar, rere l'església, queda prohibit jugar a pilota.

Entro a prendre alguna cosa calenta en un bar. Un xiquet i una xiqueta petits, germans, juguen. La cambrera, una dona gran, té ganes de xerrar, i diu que els xiquets d'ara surten molt espavilats. Li explico què he vingut a fer a Gandesa i li sorprèn que algú escrigui contes per a gent gran (no és el tercer cop que em passa).

Arribo a la nova i flamant Biblioteca. M'ensenyen les instal·lacions. Comencen els moments de cert nerviosisme per a veure si la gent vindrà. Els dic que no pateixin, que estic acostumat a aquests tipus de combats.

Després de cinc minuts de rigor comencem l'acte. Estem satisfets; entre 10 i 15 persones de públic (95% dones), i algunes és el primer cop que vénen a la Biblioteca, diu la directora. Escolten els meus relats amb atenció, i aguanten estoicament, i sembla que no es cansin; llegeixo tots els contes que tenia preparats.

Dedico alguns llibres, faig contactes, poso la primera pedra a possibles col·laboracions i em regalen una ampolla de vi blanc.

En tornar, el cotxe m'avisa que hi ha perill de gel a la carretera per les baixes temperatures, però jo no sento gens de fred.

Wilt, de Tom Sharpe

Quin plaer rellegir-me Wilt, la primera novel·la que ens regala Tom Sharpe amb aquest personatge com a protagonista! L'humor de Sharpe ens acompanya a cadascuna de les pàgines i en alguns moments memorables ens fa esclatar el riure. Però tot i aquest to còmic del llibre, la novel·la no deixa de ser una crítica i una paròdia (duríssima alguns cops) contra l'ensenyament, certs tipus de feministes, la policia, la premsa...

Sharpe despulla la societat de tota mena d'hipocresies i situa més enllà de la ratlla permissible del ridícul als seus personatges, pobres. Potser no l'hauríem de perdonar, perquè més d'un cop ens sentim identificats (potser aquesta és la grandesa de Sharpe).

Henry Wilt és un professor d'Humanitats a l'Escola Tècnica, i el contacte durant anys amb els seus alumnes, aspirants a guixaires, paletes o carnissers, juntament amb la vida en parella amb la seva dona Eva, l'han preparat per a superar les proves més dures, com ara que el lliguin a una nina inflable, que l'acusin d'assassinar la seva dona o que l'interroguin durant 3 dies i 3 nits. Només vol viure tranquil, sense ambicions, i fart de les derrotes que li ha inflingit la vida, allí, a comisaria, patint l'assetjament policial, sabent-se innocent i coneixedor de la veritat, se sent indestructible, se sent lliure per primer cop. Vestir la nina inflable amb robes de la seva dona i llençar-la al pou dels fonaments d'un edifici en construcció, potser era una idea eixalabrada com a teràpia, però resulta l'acte que canviarà la seva vida.

Eva, la seva dona, l'inspector Flint, el matrimoni excèntric i superflu d'americans que ho embolicaran tot, els professors de l'Escola Tècnica, un rector amant de la beguda... formen una galeria de personatges inoblidables, histèrics, ridículs, parodiables.

Ja tinc ganes de saber què en pensen els membres del Club de Lectura de Tortosa el proper 22 de febrer.

Racons de Catalunya: ermita de Sant Joan del Codolar

Fa uns dies he col·laborat amb un altre blog que demana la nostra participació. Es tracta de Racons de Catalunya i demana imatges de petits racons que tinguin un encant especial i no surtin a les guies turístiques.

La mev aprimera participació ha estat aquest racó de l'ermita de Sant Joan del Codolar, a Cornudella de Montsant.

Participacions al 147è joc literari

En aquest apunt inclouré els enllaços a tots els textos que participen al 147è joc literari , el de tipus creatiu que proposo cada mes:
Ricderiure, Mainoestard, Assumpta, Que tinguem sort, Friccions, Xarel-10, Rosella, Rafel Casas, El bosc dels somnis, Francesc Puigcarbó, De res, massa, Carme Rosanas, La meva perdició, Lisebe, Mainoestard,

LA FAROLA VELLA
El temps
no dispensa del seu propi decés.
De dia ningú ho diria
que de cop se m’ha fet fosc.
Qui suplantarà els meus costums...
Què serà dels meus records...
Es fondran amb el meu cos
alhora que es forgi una nova llum?
Autora: Montse Urpinell
.
Cuca de llum,
espelma,
llar de foc,
lluna:
quina mena de claror
més freda i inhospitalària,
proves de fer, fanal de disseny,
contra allò
que és bo i no enganya.
Autora: Helena Bonals
.
Fanal palplantat enmig de la ciutat.
Ànimes que s’hi repengen i
Nens que hi juguen, al voltant.
Amorteixes foscors i pors.
Lleu brillantor de la nit.

Vell t’has fet i poc brilles;
En poc temps et faran fora.
Llum de mitjanit,
Llum de cantonades.

Autora: Ció Munté
.
Freda i muda, cau la nit,
s'esmuny la llum natural,
xiula el vent i sembla un crit,
de llum groga ben farcit
obri els ulls el vell fanal.
Autora: M.A.

I don't want to talk about it, de Rod Stewart

Dedicada als cors trencats, aquesta prodigiosa cançó que, tot i ser dels anys setanta, he descobert ara (m'encanta rescatar vells tresors): I don't want to talk about it, de Rod Stewart. També la podeu escoltar per un Rod Stewart més jove aquí.

Perdre el cap

Les celebracions de primeres comunions han perdut bastant del sentit original; han perdut el cap.

Cares del món (137)

Una nova amiga per a les Cares del món amb molta gana.

Una sortida digna: camí fet, de moment

Aquest és part del camí fet amb Una sortida digna, a ritme de La Soul Machine, de moment, perquè encara té corda i activitats per a una bona estona.

Urpa de ferro

L'urpa de ferro fa runa del passat.

Les escales polsoses que pugen i baixen

romanen dretes, encara.

147è joc literari

Fa uns dies vaig fer un post sobre les faroles velles i les noves al parc municipal de Tortosa. El joc literari de tipus creatiu d'aquest mes haurà de tenir com a protagonista aquesta farola vella, i podreu fer una narració de 50 paraules a 250 paraules, o un poema de 5 versos com a mínim.

.
Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç. Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Tots els textos correctes, que recolliré en un apunt dissabte vinent, aconseguiran punts per als premis del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 2 de març.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Els jocs literaris a Verbàlia

Avui, els Jocs literaris d'aquest blog són protagonistes al noticiari de la web de Verbàlia, el país dels verbívors, tot un clàssic dels jocs amb paraules i lletres.

Gràcies.