El proper dimecres 20 de juliol, tindrà lloc a la Plaça de l'Absis de la Catedral de Tortosa a les 22:00 hores, un conta contes per adults, organitzat per la secció d'educació d'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre.
La nit de contes anirà a càrrec d'Agustí Farré.
Sovint la gent associa el dia que va morir Franco amb petar d'ampolles de cava que llargament esperaven al fons de la nevera. Però en molts casos, segur que l'esdeveniment es va viure de forma més discreta, encara amb por amarada de silenci. Toni Cucarella torna (algun dia se n'ha anat?) a la seva Xàtiva per a explicar-nos la història adolescent d'un noi que ignorava el passat, que vivia enmig d'una mentida protectora i que creia, de bona fe, que el règim franquista era el "el que havia de ser".
Indigne vol
A l’acte de presentació del llibre a Tarragona, el març de 2010, l’Helena i el Jordi, un parell de membres del grup teatral TEBAC (Teatre Estable del Baix Camp), col·laben amb la lectura dramatitzada d’algun dels contes, en un acte amb què van donar inici a l’any de celebració del 30è aniversari de la fundació de la companyia.
El vestuari negre d’actors i actrius és adient; brillant el monòleg de Tossut de mena; hilarant l’adaptació de L’última batalla on un grup de jubilats atraquen una farmàcia; dinàmic el ritme amb què representen una bateria de nanocontes de gènere negre.
Moltes gràcies per fer-me viure una il·lusió, per fer-me una mica més feliç, per fer-me somriure.
Més fotos al blog d'Una sortida digna.
I per a acabar, un muntatge amb fotos i vídeos de l'espectacle Una sortida digna:
El capvespre es torna amant pintor.
9 de juliol. L'Íntim, un vell teatre de principis del s. XX, torna a obrir les portes per acollir la 4a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. La gent del poble esperava el moment amb il·lusió i gairebé 150 persones omplen la platea de l'Íntim i les llotges del primers pis; han de portar més cadires. Les velles fustes del local cruixen.
Com a cirera dolça i riallera, el grup teatral TEBAC interpreta l'espectacle Una sortida digna, basat en alguns dels meus contes del llibre homònim, on tracto la mort amb humor i tendresa. En un moment de la representació, la Mort em desafia, i em diu si tindré tan sentit de l'humor quan m'arribi l'hora i ella em miri cara a cara. El públic se'n riu molt, i jo deso el moment com un dels millors records de la meva vida literària
Les velles fustes del local cruixen d'emoció; en recordava el soroll, en recordava l'olor. L'accés al segon pis no és viable, vell teatre del meu poble, però l'escenari manté la màgia encara. 
Al facebook de la Maria Pilar Canalda he trobat aquests dos regals de fotos, amb la portada del llibre que traspassa fronteres sobre l'arena. Gràcies. A canvi li he regalat un conte.
"Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra". Quan escoltem aquesta famosa frase bíblica tots dissimulem i, en part, fem veure que no ens donem per al·ludits, que si no movem un dit és perquè estem pensant en una altra cosa, que no tenim res a amagar. Per una altra part, també sentim certa solidaritat d'espècie i ens predisposem a perdonar els vicis d'altres, a canvi que ens perdonin els nostres. Som humans, com la Núria Martí, l'autora de Naturalesa humana, aques recull de relats o, millor dit, de catàleg de febleses que fàcilment podem reconèixer. Qui no té a la vora algun clar exemple de vanitat, hipocresia, malfiança, egoisme, por... (segueixo?). Però la Núria Martí no vol fer sang dels seus personatges, i com una bona mare els tracta amb certes dosis de tendresa i humor, pobrets. Els relats d’aquest recull responen a la saludable necessitat vital de riure’s del mort i de qui el vetlla.
