Desdefinicions (triomfart)

 Triomfart. Qui rep sense il·lusió la vuitena medalla d'or.

A La Romàntica

 A la nova llibreria d'Amposta, La Romàntica, ja tenen exemplars del que potser és el meu llibre més estimat, Per no perdrem les molles (Editorial Petròpolis), el meu segon dietari on mon fill té un gran protagonisme.

Fa anys que, sense abandonar els meus relats de ficció, no tinc necessitat d'afegir res d'inventat a les petites coses que m'envolten, i m'agrada limitar-me a descriure-les amb la seva pròpia màgia.

I amb un pròleg del blocaire, escriptor i científic que ara es disputen tots els mitjans per parlar del monotema actual, Salvador Macip.

Dona aparentment de ferro

 Dona aparentment de ferro, que plora per dintre.

Amistat i llibres: Pilar Romera

 

Tercer vídeo de la sèrie AMISTAT I LLIBRES, que amb el títol defineix prou bé el contingut. En aquest cas, parlo amb Pilar Romera de llibres, de novel·les, de contes, d'Els impostors, del llibre col·lectiu Assassins de l'Ebre, de literatura ebrenca, de la força del riu, d'amics comuns com Miquel Esteve o Eduardo Margaretto, de la capacitat que dóna la literatura de posar-se a la pell de l'altre, etc, i tot amb complicitat i somriures.

Podeu veure tots els vídeos de la sèrie en aquest enllaç.

resignació

 

La resignació, t’apropa o t’allunya de la felicitat?

La Tortosa de Gerard Vergés

Aquest matí, a l'espai del seu nom al parc municipal de Tortosa, tindrà lloc el ja tradicional recital dedicat a Gerard Vergés, organitzat per diLLUMs d'arts al forn, amb l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural Terres de l'Ebre. Cada any el dediquem a una temàtica inclosa a la seva obra, i aprofitant la capitalitat cultural de la ciutat, l'acte d’avui du el lema "La Tortosa de Gerard Vergés".

Des dels diLLUMs ens agrada apostar per dos fronts: homenatjar els grans i donar visibilitat els joves. Per això, qui s'encarregarà de recitar els textos serà alumnat dels instituts de la ciutat.

Condueixen l’acte Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau.

Intervenen:

Col·legi Sagrada Família: Mama Diarrà i Gisela Fontanet

Institut Dertosa: Dani Fetescu, Neus Hierro, Gerard Fabregat i Jordi Vidiella

Institut Cristòfol Despuig: Lluís Martínez Barroso, Arantxa Sayas Cobo,  Dàmaris Tafalla Muñoz, Irune Chavarria Mariné i Joana Guinart Miralles

Després, al torn de micro obert, intervenen:

L’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé i Cinta Espuny, el regidor de Cultura, Enric Roig, la presidenta d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre, Dolors Roo, Guillem Vergés, Carlos Vergés, Manel Ollé i Cinta Sabaté, Tomàs Camacho, Lluís Martín Santos i Jesús M. Tibau.

També hem comptat amb la guitarra d'Albino Tena, que ha acompanyat les lectures i ha interpretat alguna de les seves cançons.

Agraïment a totes les entitats i persones esmentades, a Sílvia Rossell, Joan Maria Romaní, Ernest Redó i Julian Vidal pel suport en el muntatge, i per al nostre home càmera, Rafael Ricote, que ha gravat tot l’acte.

Podeu veure més fotos en aquest àlbum. 

VII Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta

Em plau compartir amb vosaltres que avui m'han concedit el VII Premi de narrativa breu Ciutat d'Amposta.

L'he guanyat amb un recull de disset relats amb el fil conductor de l'esport. Sovint es parla de l'esport i la cultura com si fossin rivals, i en aquests relats he mirat de fusionar-los.

L'esport proporciona  alegries i passions diferents a la poesia o l'art. Les primeres són col·lectives i viscerals, les segones, íntimes i profundes. No cal comparar; es pot gaudir de tot. A més, molts esdeveniments esportius ens fan viure guions que semblarien inverosímils a la ficció, amb finals d'una emoció que arriba fins al límit, a l'últim segon.

Però en el meus relats utilitzo el recurs de l'esport per a arribar a sentiments més íntims i quotidians, molt habituals a la resta de la meva obra. Com a exemple, hi ha relats ambientats en l'esgrima, el ciclisme, el golf o la petanca. D'altra banda, com a exercici literari, també he gaudit descrivint determinats moviments i gestos propis de cada esport.

M'emociona rebre aquest premi a la ciutat d'Amposta, precisament enguany. Per algú que ve del Priorat, m'he trobat molt còmode a Tortosa i a les Terres de l'Ebre en general, i me les sento absolutament meves. Fa molts anys que em sento vinculat a Amposta i la seva Biblioteca, participant en molts actes, acudint a les Jornades de les Lletres Ebrenques, una de les cites anuals més esperades i on m'ho passo més bé. I el 2013 vaig tenir l'honor de rebre el Mèrit de les lletres ebrenques. Però m'emociona rebre'l precisament enguany, i salvar el confinament comarcal, quan no fa ni un més que ens deixés Josep Igual, quan el cop de la notícia encara em fa mal i em costa parlar d'ell sense emocionar-me. 

Després de llegir un relat del recull, acabo amb el fragment d'un dels dietaris de Josep Igual: 

Quan et poses a escriure és convenient pensar que et vigila un dels grans des d’algun espiell. Però, també, és convenient provar d’emprenyar-lo una mica.

Sempre pensaré en Josep com un d'aquests grans. 

Definició gràfica d'un microescriptor

 

Lletres a les aules. Visita a l'Escola Port Rodó

 Hi ha alguna forma millor de preparar Sant Jordi que visitar una escola?

Avui he gaudit un cop més d'aquesta experiència, gràcies al programa Lletres a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

He visitat de nou una escola amiga, l'Escola Port Rodó de Campredó, un dia que segueix la línia de la resta d'aquest abril fred i plujós. 

Per peresa, o per fatiga, o per esperança, em deixo el paraigua a casa (sembla que potser no plourà, penso, innocent). L'últim quilòmetre abans d'arribar a Campredó, les gotes s'escampen de forma aleatòria pel parabrisa del cotxe. Aparco prop de l'edifici. Corro sense precipitar-me, amagant de l'aigua, que m'esquitxa les ulleres, la bossa de llibres que porto per a regalar-los; sé que em regalaran moltes sensacions.

Em reben cordials i agraïts, com sempre a totes les escoles. M'espero a la sala que han preparat amb totes les mesures covid, ventilada, amb la distància necessària.

Baixen la classe dels més grans, i des d'una altra aula ens segueixen via ordinador.

Com sempre, el meu objectiu és intentar transmetre la passió per la literatura  i mostrar-me com un d'ells, senzill i proper, i no com els inabastables escriptors que jo imaginava quan era un xiquet. Poso exemples del poder de les paraules, de cadascuna d'elles, petita com un pèsol, i els demostro que una paraula val més que mil imatges (com a mínim, prudents, ningú gosa portar-me la contrària). 

Han llegit uns quants dels meus contes i tenen preguntes preparades, que procuro respondre amb tota la sinceritat i exactitud d'un inventor d'històries fictícies, d'un admirador de la realitat. Entre altres coses, volen saber en què m'inspiro, i improviso dos personatges d'un possible conte, que estan allí, damunt la taula rere la qual els parlo: en un racó, dues roses vermelles, ufanoses, fresques; a l'altre, un pom de roses de cartró pintades, probablement d'una manualitat escolar recent. No els dic com podria continuar la història, simplement els suggereixo què deuen pensar les unes de les altres.

I, quasi al final, arriba el nanoconte, infal·lible, que desperta sorpresa quan mostro de lluny la pàgina gairebé en blanc, i que en poques paraules els obre un món de possibilitats.

 Per a acabar, em regalen la lectura d'un conte i d'un poema que han escrit.

Les mascaretes intenten, inútilment, amagar la nostra il·lusió.

Novetats ebrenques de Sant Jordi

 Des de 2014, repasso  amb Gustau Moreno a Canal 21 Ebre les novetats ebrenques per Sant Jordi.

Procuro estar a l'aguait i no deixar-me cap dels llibres, essencialment de literatura, que s'han publicat des del Sant Jordi anterior, i ho faig amb estima pels meus companys de lletres. Demano disculpes pels oblits que segurament tindré, perquè el nombre de llibres és alt i divers.

Acostumen a ser una cinquantena cada any, i no baixem, i no paren d'afegir-se noves autores i autors, en tots els gèneres.

L'any passat ja va ser un Sant Jordi quasi nul, amb el confinament de les primeres setmanes d'estat d'alarma. Enguany esperem que sigui l'últim fora de la normalitat.

Un record per a l'absència que més enyoraré, del gran Josep Igual.

Ho podreu veure en directe al programa Primera columna, avui 22 d'abril a partir de les 10.30 hores, i aquí penjaré el vídeo.

Presentació d'Un estiu al Delta, de Pilar Garriga

 

Avui, a la Biblioteca de Tortosa, enmig d'una frenètica llista d'activitats culturals, presento, juntament amb Ricardo Gascón, el llibre Un estiu al delta, de Pilar Garriga, en un acte presidit per l'alcaldessa, Meritxell Roigé

Una nova aventura del seus personatges, la Mont i el Martí, que hem vist créixer al llarg de tots els seus llibres. Aquesta és una característica que em sembla interessant de compartir durant la presentació. A mi, acostumant a relats breus on els personatges apareixen i desapareixen en poques línies, em costa imaginar com deu ser això de conviure amb uns personatges durant tants anys, crear-los i fer-los créixer, conviure pràcticament amb ells.

Durant l'acte passem imatges d'estius al delta que vam demanar a amigues i amics per a compartir.

Del llibre, destaco unes paraules que em fa suggerir la seva lectura: entusiasme, sorpresa, admiració, empatia, creixement, descobriment, aventura, joc, comprensió, il·lusió, implicació.

Entre altres coses, comentem el fenomen de massificació turística que va viure el Delta la passada Setmana Santa, tot just quan un d'aquests turistes, una mica perdut, enlloc d'anar a la platja fa cap a la Biblioteca on s'instal·la a prendre el sol, despertant les rialles de l'estimat públic.

Recordant Josep Igual

 Al Programa cada día escribo el libro de Ràdio Ràpita, conduït per Eduardo Margaretto i Miquel Reverté, recordant l'amic i escriptor Josep Igual, juntament a Rafael Haro i Xavier Miró.

El podeu escoltar en aquest enllaç.

Fem florir la cultura per Sant Jordi

 Troballa a Tortosa. Campanya FLORIR LA CULTURA PER SANT JORDI.

Més informació a Fundació Carulla.

Actes Sant Jordi. Homenatges a Gerard Vergés i a Josep Igual

 Aquesta setmana participo en un parell d'actes a Tortosa amb homenatges inclosos a dos grans de la literatura, en general, i de les lletres ebrenques en concret: Gerard Vergés i Josep Igual.

El 23 d'abril a les 19 hores, a la plaça de l'Absis, dins de l'acte d'Òmnium Cultural "Paraula viva", i abans del concert de Pili Cugat i Carlos Lupprian, Sílvia Panisello, Ernest Redó i jo mateix, llegirem textos breus de Josep Igual, gran escriptor, enorme dietarista, i enyorat amic, que ens va deixar el passat mes de març.

.

L'endemà, 24 d'abril, a les 12 del matí, a l'espai del seu nom al parc municipal de Tortosa, tindrà lloc el ja tradicional recital dedicat a Gerard Vergés, organitzat per diLLUMs d'arts al forn, amb l'Ajuntament de Tortosa i Òmnium Cultural Terres de l'Ebre. Cada any el dediquem a una temàtica inclosa a la seva obra, i enguany, aprofitant la capitalitat cultural de la ciutat, l'acte es dirà "La Tortosa de Gerard Vergés". Des dels diLLUMs ens agrada apostar per dos fronts: homenatjar els grans i donar visibilitat els joves. Per això, qui s'encarregarà de recitar els textos serà alumnat dels instituts de la ciutat: Dertosa, Cristòfol Despuig i Sagrada Família. També comptarem amb la guitarra d'Albino Tena.

En finalitzar, micro obert per qui vulgui llegir Vergés.

IMPORTANT: per a assistir a tots dos actes, cal inscripció prèvia a terresdelebre@omnium.cat 

Lluny de qualsevol altre lloc

 Dissabte passat vaig participar amb la lectura d'un fragment a la presentació del llibre Lluny de qualsevol altre lloc, de Fèlix Edo (onada Edicions), a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Va conduir l'acte l'amic Ricardo Gascón, i també van llegir Montse Pallarès, Ernest Redó, i Pilar Alegria.

Grava l'acte l'atenta mirada de Rafael Ricote, que podeu veure al compte de youtube dels diLLUMs d'arts al forn. 

Amistat i llibres: Fàtima Beltrán i Jesús M. Tibau

 Fa uns dies vaig dur a terme una conversa a distància amb l'amic i escriptor Ernest Redó. 

Per una altra part, fa unes setmanes, amb l'amiga i escriptora Fàtima Beltrán, vam fracassar en l'intent de gravar una conversa via instagram, però com que vam xalar fent-la, i som tossuts, finalment ahir la vam poder dur a bon terme en el mateix format que amb Ernest Redó.

Tot plegat, vist que el resultat són converses disteses sobre llibres entre amics, durant les quals ens ho passem força bé, crec que és un bon format per a transmetre la nostra passió per la literatura. 

Per tant, segur que n'arribaran més, que aniré enllaçant a la llista de reproducció AMISTAT I LLIBRES del meu compte a youtube.

Avui us deixo amb la conversa amb Fàtima Beltrán en què parlem de Canción bajo el agua i A mig camí de la incertesa.

Un instant nu

Reposa l'aigua

un instant nu.

La llum tremola.

 Inspirat en una fotografia de Marc Prades.

La vista als dits, de Joan Todó

 

La vista als dits, de Joan Todó

Labreu Edicions, 2021 

Sinopsi

recull, revisats, els seus dos primers llibres de poesia publicats en aquesta mateixa col·lecció, Los fòssils (al ras), ara convertits en Los fòssils al ras, i El fàstic que us cega, revisitats i revisats amb el cisell de l’experiència poètica i vital. Aquests llibres estaven exhaurits i d’aquesta manera l’autor els torna a posar en circulació revisitant-los i llimant alguns defectes que el pas del temps i una visió cada cop més segura de la pròpia creació poètica han anat evidenciant a l’ull sempre crític de l’autor. En aquestes primeres experiències l’autor, tal com diu el pròleg de Josep Pedrals creia que «el somni l´enverinava, que la inutilitat del verb florit no hauria de poder més que el desassossec callat», fins al punt que, en el segon llibre «va voler remarcar la brutor del que l´envoltava, la inconsistència dels fonaments i de les convencions, la constatació de les repugnàncies, i va traçar un camí per entre la femta, buscant la certesa per sota de la lletjor, maldant la sutzor, en una mena d´esclat barroc». Dues noves propostes clouen el present volum: La vista als dits, resultat, segons Pedrals, d’una meravellosa interferència: «va aparèixer l´amor» i l’autor «va reconvertir la frisança indeleble que anava contra el viure, en un goig de sensualitat, pell a pell». I clou el volum el llibre Cartes mortes, una mena de retorn als temes primers, però des d’una misantropia plàcida, «sense exabruptes, d´una nitidesa i una finor carnerianes». Dos nous llibres de Joan Todó on la poesia es contrau i se sintetitza en aquella experiència extraordinària de llenguatge de què parlava Raül Garrigasait en la carta-epíleg que tancava El fàstic que us cega i que ara propicia una enlluernadora resposta epistolar, veritable teoria poètica sense concessions a l’èxit fàcil ni al confort de la intel·ligibilitat temptadora, amb què l’autor clou la reunió d’aquests quatre títols que s’han fet un.

Coses que trobo

 L'amor s'entén en totes les llengües.

I els cors perduts.

Fins i tot els morts, de Benjamin Black

Fins i tot els morts, de Benjamin Black

Bromera Edicions, 2017 

Sinopsi

En Quirke ha viscut massa temps entre els morts. Últimament, ha patit al·lucinacions i pèrdues de coneixement. La causa sembla ser una antiga ferida d’un cop brutal i, segons el metge, tan sols necessita un descans prolongat. Però en Quirke no està preparat per retirar-se.

Una nit, durant una onada de calor a Dublín, un cotxe s’estavella contra un arbre i esclata en flames. La policia ho considera un accident o un suïcidi, però en Quirke arriba a una conclusió distinta en examinar el cos. Al mateix temps, la seva filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està embarassada i tem per la seva vida, però no vol dir per què. Quan la dona desapareix, la Phoebe recorre al seu pare, i en Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets, dins d’un món d’ombres, en què un dels personatges més poderosos de la ciutat utilitza la tapadora de la política i la religió per obtenir beneficis obscens. 

.

Comentari.

John Banville és un dels autors actuals a nivell mundial  que més m'agraden, i també quan es disfressa de Benjamin Black per a escriure novel·les de gènere negre.

La trama de Fins i tot els morts està molt ben elaborada, però per a mi, la trama dels llibres és el de menys. Em sedueix amb el tractament dels personatges, la descripció de les escenes, dels decorats que aparentment no intervenen en l'acció, les imatges que evoca. De tot el llibre, o n'he subratllat moltes, potser em quedo amb aquesta descripció d'un personatge a qui acaben de notificar que el seu fill ha mort:

"En Corless no va aixecar-se del lloc on seia. Tenia la sensació que si intentava posar-se dret, tornaria a caure enrere, i s'esfondraria sobre si mateix, com un sac mig omplert".

En un moment de tensió entre dos personatges, escriu: 

"Va caure un silenci incòmode, cap de les dues no sabia què dir. Hi havia formigues a la sucrera."

I moltes més que us convido a descobrir:

"Estava tan aterrida, que jo podia notar-ho, igual com pots notar que una criatura té una febrada sense ni tan sols tocar-la".

"Tenia les grosses mans plegades davant, damunt les tovalles, com una parella d'animals adormits".

cares del món

 Davant d'aquest rostre, no m'he pogut estar de recordar l'antiga secció del blog Cares del món.