Fins i tot els morts, de Benjamin Black
Bromera Edicions, 2017
Sinopsi
En Quirke ha viscut massa temps entre els morts. Últimament, ha patit
al·lucinacions i pèrdues de coneixement. La causa sembla ser una antiga ferida
d’un cop brutal i, segons el metge, tan sols necessita un descans prolongat.
Però en Quirke no està preparat per retirar-se.
Una nit, durant una onada de calor a Dublín, un cotxe s’estavella
contra un arbre i esclata en flames. La policia ho considera un accident o un
suïcidi, però en Quirke arriba a una conclusió distinta en examinar el cos. Al
mateix temps, la seva filla Phoebe rep la visita d’una coneguda, que està
embarassada i tem per la seva vida, però no vol dir per què. Quan la dona
desapareix, la Phoebe
recorre al seu pare, i en Quirke busca ajuda en el seu amic l’inspector
Hackett. En poc de temps es troben enmig d’una cadena perversa de fets, dins
d’un món d’ombres, en què un dels personatges més poderosos de la ciutat
utilitza la tapadora de la política i la religió per obtenir beneficis obscens.
.
Comentari.
John Banville és un dels autors actuals a nivell mundial que més m'agraden, i també quan es disfressa de Benjamin Black per a escriure novel·les de gènere negre.
La trama de Fins i tot els morts està molt ben elaborada, però per a mi, la trama dels llibres és el de menys. Em sedueix amb el tractament dels personatges, la descripció de les escenes, dels decorats que aparentment no intervenen en l'acció, les imatges que evoca. De tot el llibre, o n'he subratllat moltes, potser em quedo amb aquesta descripció d'un personatge a qui acaben de notificar que el seu fill ha mort:
"En Corless no va aixecar-se del lloc on seia. Tenia la sensació que si intentava posar-se dret, tornaria a caure enrere, i s'esfondraria sobre si mateix, com un sac mig omplert".
En un moment de tensió entre dos personatges, escriu:
"Va caure un silenci incòmode, cap de les dues no sabia què dir. Hi havia formigues a la sucrera."
I moltes més que us convido a descobrir:
"Estava tan aterrida, que jo podia notar-ho, igual com pots notar que una criatura té una febrada sense ni tan sols tocar-la".
"Tenia les grosses mans plegades davant, damunt les tovalles, com una parella d'animals adormits".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada