L'aigua que corre riu avall enyora la sal del mar?
Friday
Fa 39 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
No es pot enyorar el que no es coneix.
Coneix la sal l'aigua del riu?
L'Ebre, des de la desombocadura fins a Campredo, o de vegades Tortosa, pos si que ho coneix!
M'han dit que les anchoes que se capturen a l'altura del pont del tren ja surten salades i aixi es poden ficar directament a la llauna.
L'empresa Lays ja fa temps que està mirant de fer una plantació de pataques a la platja de la Xiquina per aixi estalviar feina de salar-les.
I jo comprant anxoves de l'Escala!
Aixó s'avisa!!!
L'aigua que corre riu avall és diürèticament impetuosa. A casa, quan tenia un ensurt , la iaia em deia "ves a fer un riu". I tal com estàn alguns rius del nostre país sembla ben bé que els van fer nens espantats. Amb constància i terror.
Et felicito, Jesús, per l'autoritat 200 de Technorati. A veure si t'enxampo aviat...
Pos segons el PP blavencià, l'aigua dolça que llencem al mar a través de l'Ebre està estressada, perquè un cop ben saladeta caldrà dessalar-la per a regar la gespa dels golfs del desert i els banys terapèutics de Marruïna d'Or...
Publica un comentari a l'entrada