De vegades cal resignarse; no podem evitar que la plugi caigui i mullar-se no és tan greu. Un cop assumida la mullena, podem començar a fruir del paisatge banyat, dels colors avivats, d'una certa relativització dels problemes. No cal córrer, és inútil, perquè al revolt que tenim al davant en segueix un altre, i les teulades del poble veí ja s'albiren a l'horitzó.
Badem tant que no ens adonem que la solució és al nostre darrere, en forma d'un paraigües que crèiem perdut; però no importa.
9 comentaris:
Que bonic i que suggerent, mmmhhh
els colors de la pluja són magnífics i les aulors que desprenen... una aroma deliciosa... segons a on però..
salut i bon dia Jesús Ma
com diu el romanidemata les olors que desprenen després de la pluja són el millor
salutacions
quina gran vinyeta de l'Hergé
A mi la pluja m'encanta, i com diuen els companys, les olors mmm
Bon cap de setmana maco.
El dibuix escollit, super simpàtic :)
Soc d'Anglaterra - "esta setmana només ha plogut 2 cops, el primer cop va durar 3 dies, i el segon cop, 4 dies" - sorry, però dona'm sol solet (ara he madurat i passo dels altres 2 parts del trio tan buscat pels britanics, Sol, Platja, Cervesa) .
Igual que quan sento parlar de la bellesa de la neu, i penso en com es fa groc amb les pix..es dels gossos, gris-merda amb els fums dels cotxes ..... interessant com anyorem allò que no tenim i ens aburrim del que ens han "donat"....
No obstant això , ara que hem passat 40000000 dies sense pluja, pos, tampoc em molestaria una ruixada :)
he guanyat el Premi Art i Pico. Cosa que m’obliga a otorgar-lo a 5 blogs més. I he pensat que tu te’l mereixies. Felicitats! Per saber d’on baixa et passo l’enllaç originari del Premi http://arteypico.blogspot.com
Hola! T'he concedit el premi Art i Pico, passa't pel llunÀtic i sabràs en què consisteix.
Jo de vegades, quan estic de vacances, no se que posar al blog i m'avorreixo llegeixo Tintín, i aquesta vinyeta em sona molt...
Publica un comentari a l'entrada