Joan Pinyol és un expert en el gènere que tant estimo de la narrativa curta, amb diversos reculls publicats i una àmplia experiència. Ara, gràcies a l'Editorial Petròpolis, ha publicat en obert la seva darrera collita, Glops.
Si l'extensió d'un conte pot ser variable, d'un microconte també, des de ni tan sols una línia a una pàgina. L'escriptor només té temps de mostrar-nos la punta de l'iceberg, o ni tan sols aixó, simplement ens assenyala en el mapa la ubicació d'aquest iceberg.
Quin text podem considerar microconte? No ho sé, no sóc cap estudiós de la matèria, només en gaudeixo, però jo el considero com a tal si em suggereix una idea, un sentiment, una emoció, si és capaç de fer-me trontollar, d'encetar un misteri, d'entreveure un pessic de la condició humana. En aquest recull en trobareu una bona mostra, generosa. N'he triat un, potser dels que més m'agraden, però els podeu llegir tots, a petits Glops; no correu.
.
A CADASCÚ EL QUE ÉS SEU
"Després de matar-lo d’un sol tret va estar bona estona furgant-li la ferida, del tot convençut que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala."
A CADASCÚ EL QUE ÉS SEU
"Després de matar-lo d’un sol tret va estar bona estona furgant-li la ferida, del tot convençut que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala."
5 comentaris:
Bon diumengue jo avui , vaig a fer teatre a la festa de la verema de atrtes, Bon diumenge.
Bon diumengue jo avui , vaig a fer teatre a la festa de la verema de atrtes, Bon diumenge.
Que potent. Gràcies per compartir-ne la impressió, aquest me l'apunto!
No conec aquest autor. sempre és bo conèixer-ne de nous. Merci
un assas´´i molt seu. fa bona fila.
Publica un comentari a l'entrada