28 febrer 2010

Una sortida digna a Amposta


Divendres passat, 26 de febrer, la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta va tornar a acollir-me, en motiu d'una nova presentació d'Una sortida digna, de la mà del company i amic Emigdi Subirats. Un cop més, l'Emigdi ha estat extremament generós quan parla dels meus contes, i ha posat de manifest la seva passió per la literatura i el nostre país.

Ja sabem que en aquesta mena d'actes no acudeix la gent en massa, però em sento molt satisfet perquè entre el públic hi havia vells amics, nous amics, i tres persones que representen tres projectes diferents al voltant dels meus contes (sense comptar l'Emigdi, amb qui en comparteixo 53.246, sense exagerar): un curtmetratge, un treball sobre Ecologia emocional i una visita a l'IES Ramon Berenguer IV. Es pot demanar més? Sí, viure del "cuento", però això ja arribarà; o no. El camí val la pena.
Ah! I he conegut un nou blocaire i escriptor que, inspirat pel llibre, ha escrit un post molt divertit.

El carrer de les camèlies, de Mercè Rodoreda

El carrer de les camèlies és una novel·la que no pot amagar qui n'és l'autora, i als primers traços identifiquem l'estil de Mercè Rodoreda, genuí, líric, meravellós. Cecília Ce, abandonada al moment de nèixer, i abandonada en certa forma la resta de la vida, fuig endavant, amb lassitud, dels braços d'un home a una altre, incapaç de fer-se mestressa del seu destí.
Narrada en primera persona, l'obra és plena de petits detalls que envolten la història, especialment les flors i els vestits, que obsessionen la protagonista i són una marca de l'autora. Després d'haver fixat l'atenció en aquests petits detalls, de cop, l'autora ens deixa amb la boca oberta i la carn de gallina amb una frase demoledora.
És impossible no comparar aquesta Cecília amb la seva "germana gran", la Colometa, escrita una anys abans, cosa que ha fet molt bé al comentari sobre el llibre blog Llunàtic.

26 febrer 2010

Una sortida digna vist per Salvador Macip


L'escriptor Salvador Macip dóna la seva visió al seu Bloguejat, d'Una sortida digna, juntament amb altres llibres, i fa una encertada divisió dels contistes catalans en dos grups.

Esperant el torn de les carícies d'uns dits



Esperant el torn de les carícies d'uns dits. La música és el regal.

Cares del món (139)


Duschgel ha descobert en aquest pany una Cara del món ben sorpresa.

25 febrer 2010

Queden enrere els intents inútils

Queden enrere els intents inútils
d'aturar les busques del rellotge,
mentre implacable avança el temps.
Si fa bo, m'assec al pedrís,
si plou massa, aguaito a la finestra,
i sempre admiro sorprès
l'espectacle insòlit dels dies.

24 febrer 2010

Una sortida digna: presentació a Amposta


Ja està a punt la propera presentació del meu recull de contes Una sortida digna:

Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta
26 de febrer, a les 19.30
A càrrec de l'escriptor i amic Emigdi Subirats.

149è joc literari

Arriba l'últim joc del mes de febrer amb un clàssic, un anagrama on heu de descobrir el nom d'un escriptor/a:
JA N’ESCRIC, FA NORMA
.
Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig dels premis del mes. Us recordo que com més jocs encerteu, més punts, i que regalo punts extres a qui encerti tos els jocs del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 2 de març.

23 febrer 2010

Demà joc literari


Demà arriba el quart i últim joc literari de febrer, amb el qual podreu aconseguir més números als premis del mes: un magnífic i variat lot de llibres i música.
De moment, encara podeu participar als anteriors jocs:

146è joc literari
147è joc literari
148è joc literari

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de març.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Quan un llibre ens dóna la mà


Quan indecisos els passos


Quan indecisos els passos
no gosen triar el seu destí,
quan el pes feixuc dels records
convida a la derrota,
desesperadament busco
les petjades d'un conill blanc.

Versos inspirats en la il·lustració de Mònica Ràfols.

22 febrer 2010

Negra i ebrenca

Us informo de la 1a Trobada de Gènere Negre al Matarranya, que tindrà lloc el 27 de febrer a la Llibreria Serret de Vall-de-roures.

Homenatge a Salvador Espriu


Per a afegir-me a l'homenatge a Salvador Espriu en motiu del 25è aniversari de la seva mort, que ha iniciat la Roser des del seu blog Antaviana, res millor que la lectura d'un dels seus poemes, Assaig de càntic en el temple, per part d'un mestre, Manuel Pérez Bonfill.




Desdefinicions (141)

sardonanista. Persona que gaudeix moltíssim ballant sardanes en solitari.
peternitat. Síndrome que pateix qui somiava no crèixer mai i s’ha convertit en pare.
llavirint. Lloc on predre’s buscant besos

21 febrer 2010

De col·laboracions diverses

Sempre que puc m'agrada col·laborar en les iniciatives que s'engeguen des d'altres blocs, perquè aquesta és un de les forces de la comunitat blocaire, i aquí us passo el resultat d'algunes de les darreres:
- I Concurs de fotografia Déjà té la mà too much strong dona.
- Concurs millor post a Opinalia
- Concurs de relats eròtics amb xocolate del blog Striptease d'històries

Xulio Ricardo Trigo i la seva Tàrraco a Tortosa


La presentació de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, es va convertir en una trobada d'escriptors/es. A la foto, Esteban Martín, Rosa de Viladrich, Xulio, Coia Valls, Gerard Vergés i jo mateix.
Abans, durant i després, l'acte es convertí en una tertúlia literària on, entre altres coses, es va parlar de la novel·la en general i de la novel·la històrica en concret, i dels processos creatius previs a la seva escriptura. Jo, evidentment, no vaig poder aportar res en aquest aspecte, ja que la famosa arquitectura estructural que cal planificar abans d'escriure una novel·la, en el meu cas són semitransparents i fràgils guspires que, amb una mica de sort, brillen.

I demà l'atzar, de Marta Pérez Sierra

"Set relats ben diferents l'un de l'altre, veïns de pàgina de llibre, per atzar" diu la contraportada d'aquest recull, I demà, l'atzar, de Marta Pérez Sierra, i hi estic d'acord. Alguns relats ens faran somriure, en veure, per exemple, com un cúmul de casualitats in crescendo assetgen els protagonistes del relat "Qui de llop fa esment, prop se'l sent" (jo també sóc un amant de col·leccionar casualitats i atzars, tot i que no crec que en siguem esclaus ni que hi estem predestinats). Altres relats, com "Actes neutres" ens gelaran el cor i potser ens faran sentir còmplices d'algun dels drames que ens envolten, tot i que sovin amaguem el cap sota l'ala. Altres relats són més poètics, com "Dins les onades" on la protagnista manté una estreta relació amb la mar.
En resum, un variat conjunt de relats que ens proposa la nostra amiga blocaire.

20 febrer 2010

Un jove lector i blocaire


Carles Comas és un jove i fidel seguidor d'aquest blog, a qui ja li tinc estima i que em tracta molt bé al seu blog El semàfor on ha comentat Una sortida digna. I a més m'envia una foto amb el llibre com han fet altres lectors/es , per la qual cosa rebrà un conte inèdit de regal.
Fa goig comptar amb lectors tan joves, i obre el camí de l'esperança.

Del destí de les faroles velles

El 4 de febrer vaig escriure un post en motiu de la instal.lació de noves faroles al parc municipal Teodor González de Tortosa.
Vaig aprofitar aquesta imatge de les faroles velles, al costat de les noves, per a proposar-vos el 147è joc literari, al qual ja esteu participant com sempre, amb uns textos que recullo al post de dissabte passat.

Avui, amb aquesta imatge, us podeu fer una idea del distí d'aquestes faroles velles. Encara teniu temps d'imaginar-ne un altre, participant al 147è joc literari. El termini acaba el 2 de març.

Si algún día la ves, de Francis Cabrel

Tercer cop que Francis Cabrel es deixa caure pel blog, aquest cop per cantar-nos Si algún día la ves:

19 febrer 2010

Plego els bocins prims de records que em resten


Plego els bocins prims de records que em resten,
amb cura,
de genolls,
amb pànic que els fragments de color fugin
empesos pel vent de l’oblit.
.
Imatge agafada del blog de Montse Argerich.

Cares del món (138)


Jordi Girben troba que aquestes travesses de tren aprofitades en una cleda de les muntanyes de Tregurà, a l'Alt Ter, són dignes d'estar a la col·lecció de Cares del món. Jo també.

18 febrer 2010

Presentació de El somni de TÀrraco


Aquest divendres 19 de febrer, a les 19.30, presentació de la novel·la El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo, a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa.

Totes les sortides dignes

Diumenge va acabar el termini per a enviar-me els poemes amb l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. L'anterior projecte per l'estil, que va tenir com a fruit el llibre Totes les baranes dels teus dits, va comptar amb 55 poemes, que s'han vist superats de forma generosa. Finalment han estat 72 les persones participants, d'arreu dels Països Catalans, inclòs l'Alguer, de totes les edats, des de xiquets i xiquetes de l'Escola Rocabruna de Picamoixons fins a jubilats. Entre tots he sortejat un exemplar d'Una sortida digna que s'ha emportat Joana. Però us felicito a tots i a totes i us mostro obertament el meu agraïment. Aviat us informaré del procés d'elaboració del llibre Totes les sortides dignes, que editarà també Petròpolis.
.
I la millor forma de celebrar-ho és amb el poema que ha originat tot plegat, un poema musicat pel seu propi autor, l'amic Jesús Fusté, i del qual vaig treure el títol del meu llibre.
.
Porto el viure embastat dels fils sobrers
que han deixat les fades.
A poc a poc, amb els genolls pelats
després de fer i desfer plomalls de flors
a mossegades,
aixeco el cos adolorit
pels anys malmesos estripant
bombolles d’aire.
Amb el dubte aferrat a les espatlles,
sense gosar contradir la vida,
i per si em cau, a plom, el desencís,
retallo espigues de llautó ensucrades
per endolcir-ne els versos de cristall
que se m’escolen per les nafres.
La nit s’escurça esquena enllà,
mentre els badalls de sol rellisquen
per entre un cel de teranyines,
i el pas del dia, tremolós, trepitja
els anys per vèncer.
Camino amb els sentits oberts
i la mirada ampla.
I si a mig camí de l’enyorança
a l’avenir, la tendresa
es vesteix de covardia, tan sols
amb el pessic d’una carícia
fóra capaç de capgirar les faules;
d’endormiscar les nimfes amb enganys,
i de fer d’una princesa cent gripaus
i del destí, una sortida digna.



17 febrer 2010

Lectora d'Una sortida digna


Asssumpta Bosch , que ja ha col·laborat amb imatges de portes al blog d'Una sortida digna (una, dos, tres ) també forma part del club de lectors del llibre, i li envio amb molt de gust el conte inèdit de regal, tal com vaig prometre a l'inici del viatge amb aquest llibre.
A més, ha tingut la gentilesa de recomanar els llibres amb una foto que ha penjat al seu apartat del Bloc de fotos on jo també hi col·laboro de tant en tant. Gràcies

148è joc literari


Fa setmanes que no proposava una imatge enigmàtic per a resoldre el joc literari. És així de senzill: títol del llibre i nom de l'autor/a (que ha estat esmentat/ada algun cop en aquest blog).

Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig dels premis del mes. Us recordo que com més jocs encerteu, més punts, i que regalo punts extres a qui encerti tos els jocs del mes.

Atenció! Per fer més fàcil el joc, avui i durant breus moments, us donaré alguna pista, que apareixerà i desapareixerà de forma aleatòria.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 2 de març.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

16 febrer 2010

Replay

Per tal que el vertiginós pas dels dies i la velocitat en què tot s'enfonsa en el passat, no deixi al fons de l'oblit alguns dels apunts que he escrit en aquest blog, de tant en tant m'agrada recordar-los en aquesta secció de replay.
.
L'atribolada vida d'un Tibau
Quan el camí que tenim davant
Les meves lectures infantils i el record d'una balena
Felicitats petites (19): fer riure
Llibretat = llibres + llibertat

Un llibre li semblava un objecte màgic


"Un llibre li semblava un objecte màgic per la desproporció que hi havia entre la seva aparença i el que duia a dins. Establia amb els llibres relacions íntimes en les quals no volia intrusos, potser per això, ni llavors ni ara, mai no ha tingut gaire interès a conèixer els autors, perquè pensa que en el lector hi ha la clau de volta d'una màgia que, sense ell, és inexistent."

Fragment de la novel·la Una tempesta, d'Imma Monsó

15 febrer 2010

Viananys (fragment)

De Cornudella s’endurà l’olor de fum de les estufes de clofolles d’avellana, la sensació d’estar sempre envoltada de muntanyes que no la deixarà mai i uns quants grapats de records, com l’última vegada que va estar a Sant Joan del Codolar. L’ermita es troba a mig camí del Montsant, empresonada entre les roques calcàries que s’han despenjat muntanya avall durant segles, i flanquejada de xiprers que assenyalen el pas lent del temps. A l’altre costat de la vall, a la mateixa altura, Siurana.


Fragment del conte Viananys, inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions (140)

Les Desdefinicions de cada dilluns són com paraules disfressades, per a les que sempre és carnaval:
.
meteoroilògic. El temps, quan diem que està boig.
catalaclisme. Transtorn catastròfic que pateix la societat catalana, cada sis mesos, aproximadament, malgrat el qual sobrevivim.
quirò fans. Aficionats compulsius a entrar a una sala d’operacions després de cada arruga.

14 febrer 2010

Versant Una sortida digna; últimes hores

Faltes poques hores perquè s'acabi el termini que vaig fixar el 26 de gener, quan vaig proposar escriure poemes que incloguin l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. No tan sols heu respost de forma generosa i entusiasta, sinó que heu batut rècords de participació de les diverses iniciatives que sorgeixen des d'aquest blog, amb 72 persones que han escrit poemes, com podeu veure a l'apunt on els recullo.
Entre totes aquestes persones sortejaré un exemplar d'Una sortida digna, tot i que l'autèntic premi serà formar part del proper recull que editarà Petròpolis, el tercer llibre que sorgeix d'aquest blog, després de Totes les baranes dels teus dits i Versos de tardor.
Gràcies.

Lectura de contes a Gandesa


Divendres a la tarda agafo el cotxe per anar a llegir contes a la Biblioteca de Gandesa. Fa un fred que pela, però el cel és ras i blau, i el sol subratlla els perfils del relleu, i fa riure el riu.

Arribo amb molt de temps i passejo pel nucli antic de Gandesa. Fotografio el celler, portes obertes, trucadors i detalls de les façanes de pedra que testimonien el pas del temps. Alguns em miren de reüll, sospitant. El rètols de l'acte a la biblioteca comparteixen vidres d'aparadors amb el Carnaval i concentracions anticementiri nuclear. En un solar, rere l'església, queda prohibit jugar a pilota.

Entro a prendre alguna cosa calenta en un bar. Un xiquet i una xiqueta petits, germans, juguen. La cambrera, una dona gran, té ganes de xerrar, i diu que els xiquets d'ara surten molt espavilats. Li explico què he vingut a fer a Gandesa i li sorprèn que algú escrigui contes per a gent gran (no és el tercer cop que em passa).

Arribo a la nova i flamant Biblioteca. M'ensenyen les instal·lacions. Comencen els moments de cert nerviosisme per a veure si la gent vindrà. Els dic que no pateixin, que estic acostumat a aquests tipus de combats.

Després de cinc minuts de rigor comencem l'acte. Estem satisfets; entre 10 i 15 persones de públic (95% dones), i algunes és el primer cop que vénen a la Biblioteca, diu la directora. Escolten els meus relats amb atenció, i aguanten estoicament, i sembla que no es cansin; llegeixo tots els contes que tenia preparats.

Dedico alguns llibres, faig contactes, poso la primera pedra a possibles col·laboracions i em regalen una ampolla de vi blanc.

En tornar, el cotxe m'avisa que hi ha perill de gel a la carretera per les baixes temperatures, però jo no sento gens de fred.

Wilt, de Tom Sharpe

Quin plaer rellegir-me Wilt, la primera novel·la que ens regala Tom Sharpe amb aquest personatge com a protagonista! L'humor de Sharpe ens acompanya a cadascuna de les pàgines i en alguns moments memorables ens fa esclatar el riure. Però tot i aquest to còmic del llibre, la novel·la no deixa de ser una crítica i una paròdia (duríssima alguns cops) contra l'ensenyament, certs tipus de feministes, la policia, la premsa...

Sharpe despulla la societat de tota mena d'hipocresies i situa més enllà de la ratlla permissible del ridícul als seus personatges, pobres. Potser no l'hauríem de perdonar, perquè més d'un cop ens sentim identificats (potser aquesta és la grandesa de Sharpe).

Henry Wilt és un professor d'Humanitats a l'Escola Tècnica, i el contacte durant anys amb els seus alumnes, aspirants a guixaires, paletes o carnissers, juntament amb la vida en parella amb la seva dona Eva, l'han preparat per a superar les proves més dures, com ara que el lliguin a una nina inflable, que l'acusin d'assassinar la seva dona o que l'interroguin durant 3 dies i 3 nits. Només vol viure tranquil, sense ambicions, i fart de les derrotes que li ha inflingit la vida, allí, a comisaria, patint l'assetjament policial, sabent-se innocent i coneixedor de la veritat, se sent indestructible, se sent lliure per primer cop. Vestir la nina inflable amb robes de la seva dona i llençar-la al pou dels fonaments d'un edifici en construcció, potser era una idea eixalabrada com a teràpia, però resulta l'acte que canviarà la seva vida.

Eva, la seva dona, l'inspector Flint, el matrimoni excèntric i superflu d'americans que ho embolicaran tot, els professors de l'Escola Tècnica, un rector amant de la beguda... formen una galeria de personatges inoblidables, histèrics, ridículs, parodiables.
Ja tinc ganes de saber què en pensen els membres del Club de Lectura de Tortosa el proper 22 de febrer.

13 febrer 2010

Racons de Catalunya: ermita de Sant Joan del Codolar


Fa uns dies he col·laborat amb un altre blog que demana la nostra participació. Es tracta de Racons de Catalunya i demana imatges de petits racons que tinguin un encant especial i no surtin a les guies turístiques.

La mev aprimera participació ha estat aquest racó de l'ermita de Sant Joan del Codolar, a Cornudella de Montsant.

Participacions al 147è joc literari

En aquest apunt inclouré els enllaços a tots els textos que participen al 147è joc literari , el de tipus creatiu que proposo cada mes:
Ricderiure, Mainoestard, Assumpta, Que tinguem sort, Friccions, Xarel-10, Rosella, Rafel Casas, El bosc dels somnis, Francesc Puigcarbó, De res, massa, Carme Rosanas, La meva perdició, Lisebe, Mainoestard,

LA FAROLA VELLA
El temps
no dispensa del seu propi decés.
De dia ningú ho diria
que de cop se m’ha fet fosc.
Qui suplantarà els meus costums...
Què serà dels meus records...
Es fondran amb el meu cos
alhora que es forgi una nova llum?
Autora: Montse Urpinell

.
Cuca de llum,
espelma,
llar de foc,
lluna:
quina mena de claror
més freda i inhospitalària,
proves de fer, fanal de disseny,
contra allò
que és bo i no enganya.
Autora: Helena Bonals

.
Fanal palplantat enmig de la ciutat.
Ànimes que s’hi repengen i
Nens que hi juguen, al voltant.
Amorteixes foscors i pors.
Lleu brillantor de la nit.

Vell t’has fet i poc brilles;
En poc temps et faran fora.
Llum de mitjanit,
Llum de cantonades.

Autora: Ció Munté

.
Freda i muda, cau la nit,
s'esmuny la llum natural,
xiula el vent i sembla un crit,
de llum groga ben farcit
obri els ulls el vell fanal.
Autora: M.A.

I don't want to talk about it, de Rod Stewart

Dedicada als cors trencats, aquesta prodigiosa cançó que, tot i ser dels anys setanta, he descobert ara (m'encanta rescatar vells tresors): I don't want to talk about it, de Rod Stewart. També la podeu escoltar per un Rod Stewart més jove aquí.


12 febrer 2010

11 febrer 2010

Una sortida digna: camí fet, de moment

Aquest és part del camí fet amb Una sortida digna, a ritme de La Soul Machine, de moment, perquè encara té corda i activitats per a una bona estona.


Urpa de ferro



L'urpa de ferro fa runa del passat.
Les escales polsoses que pugen i baixen
romanen dretes, encara.

10 febrer 2010

147è joc literari


Fa uns dies vaig fer un post sobre les faroles velles i les noves al parc municipal de Tortosa. El joc literari de tipus creatiu d'aquest mes haurà de tenir com a protagonista aquesta farola vella, i podreu fer una narració de 50 paraules a 250 paraules, o un poema de 5 versos com a mínim.
.
Envieu els textos a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, però si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç. Com sempre, en aquesta mena de jocs creatius, demano especialment la col·laboració del col·lectiu docent per tal de difondre la iniciativa entre l'alumnat.
.
Tots els textos correctes, que recolliré en un apunt dissabte vinent, aconseguiran punts per als premis del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de desembre acabarà el 2 de març.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

09 febrer 2010

Els jocs literaris a Verbàlia


Avui, els Jocs literaris d'aquest blog són protagonistes al noticiari de la web de Verbàlia, el país dels verbívors, tot un clàssic dels jocs amb paraules i lletres.

Gràcies.

La llum de la il·lusió

La llum de la il·lusió brilla amb més força, si l'ajudem una mica.
Reflexió sorgida d'una il·lustració de La Marietta.

08 febrer 2010

Aparent tranquil·litat (fragment)


"De vegades, només de vegades, imagina que, al moment de girar la partitura, tancarà la tapa del piano d’un cop sec, amb ràbia, i li enganxarà els dits enmig d’un xiscle de dolor, i sentirà com cruixen els ossos, com es fracturen falanges, com peten lligaments, com salten llàgrimes d’uns ulls que el miraran plens d’incomprensió. Llavors, en plena apoteosi de la venjança, saltarà damunt del piano, n’arrencarà les cordes i les estrenyerà al voltant del coll amb plaer, cada cop més fort però lentament, mentre el rostre li canvia de color fins a l’estrebada final.
De vegades, només de vegades, és a punt de despistar-se, i les corxeres perden sentit, i no troba el pols del pentagrama. Però només un moment perquè, tot just a temps, gira la partitura amb aparent tranquil·litat."

Fragment del conte Aparent tranquil·litat, inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions a les aules

Això de portar un blog m'ha proporcionat moltíssimes alegries i sorpreses, i una de les més especials m'ha arribat la setmana passada, gràcies al company blocaire de La Cerdanya des de can Fanga.
El Rafel imparteix Expressió Oral al Cicle Superior de l'Escola Lluís Vives de Castelldefels. És el primer any que fa aquesta assignatura per a la qual organitza activitats diverses, entre les quals ha tingut la "insensatesa" d'incloure un treball sobre una selecció de les meves Desdefinicions. L'alumnat ha creat les seves pròpies desdefinicions i em comenta que "ha resultat una tasca divertida i creativa: sense dir-los res anaven a cercar paraules al diccionari i definien cada cop amb més precisió. Les tutores del curs comenten que quan expliquen una paraula a altres assignatures es nota que estan treballant definicions, vocabulari i precisió lingüística".
Ja us podeu imaginar la meva alegria i il·lusió. No puc evitar sentir-me també una mica orgullós, tot i que les autoritats sanitàries i educatives potser haurien de preocupar-se per la difusió d'aquesta malaltissa mania desdifinitòria; hi haurà vacuna?
Avui, evidentment, les desdefinicions són seves:
.
Estoitx: calaix per guardar esternuts.
Llampega: una pega que de nit fa llum.
Deshola: dir adéu.
Continent: un nen està molt content.
Ximnena: la xemeneia calenta una nena.
Exposició: Vaig estar en primera posició.
Plastissarra: pissarra on es pot escriure amb plastidecor.
Esmorteir: es va morir ahir.

07 febrer 2010

Últims dies


Espero que parlin de les rebaixes.

Versant Una sortida digna; la marxa del projecte.

El 26 de gener us vaig proposar escriure poemes que incloguin l'expressió "una sortida digna", el títol del meu darrer recull de contes. Com és habitual, heu respost de forma generosa i entusiasta, i poca cosa més puc dir que unes emotives gràcies. El termini per a participar acaba el 14 de febrer, i segur que encara arribaran molts poemes que seran inclòs al llibre que editarà Petròpolis.

Isabel Barriel
Emigdi Subirats
Josep Cid
Lluís Subirana
Frannia
baba
Poemes des de l'Alguer
Salvador Colomé
Esther
Striper
Cèlia Marcos
Glòria Fandos
Elvira FR
Sergi G. Oset
Rafel Casas
McAbeu
Fanal blau
Lisebe
Ara mateix
De res, massa
Menjalletres

Remugant
Carme Rosanas

Llum de dona
Marta Pérez Sierra
Un lloc per nosaltres

Ricderiure
Adbega
Helena Bonals
Gonzalo, Grans Ossos de l'Escola Rocabruna
Garbi 24
Fons d'armari
Cap a la "A"
Jordi Sebastià
Assumpta Pijuan
Llum
Joan Guasch
La garrofa de Mont-roig
Iblama
Novesflors

Escrits de fum
Oasis i deserts

Aprenent
Pere
(Calle Arquimedes)
Agustí Masip

El pes de la paraula

Onatges

Coses i altres coses

L'indret dels somnis

Friccions

El bosc dels somnis

Des de dalt del turó

Conxita

Agus Giralt

Montse Urpinell

Ferran d'Armengol

Alyebard

Anna Rispau

Empar Sáez

Josep Bonnin

Antoni Fortuño

El veí de dalt

Mhireia

Jesús Giron

Maria Lluïsa Gascon

Elisenda Sevilla

Deomises

Natàlia, Grans Ossos Escola Rocabruna

Luz, Grans Ossos Escola Rocabruna

Iris, Grans Ossos Escola Rocabruna

Sohaib, Grans Ossos de l’Escola Rocabruna

Gerard, Grans Ossos de l'Escola Rocabruna

Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift

Sempre he defensat que cal arribar als clàssics de primera mà, sense deixar-se portar per la muntanya d'opinions que pot haver generat, a favor o en contra, sense caure en la temptació d'obviar la seva lectura perquè "coneixem" sobradament l'argument, especialment d'aquell llibres que s'han adaptat al cinema. Un dels casos més clars d'això últim són Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. Qui no ha vist alguna pel·lícula basada en el llibre? O uns dibuixos animats? Qui no té gravada a la memòria la imatge del gegant Gulliver lligat a la platja de Liliput?
Creieu-me: llegiu la novel·la. Descobrireu l'enorme capacitat de l'autor de crear societats noves, amb els seus avantatges i els seus inconvenients, sovint caricatures de la vella Europa (només de la vella?). Mons i viatges que ens faran pensar, que ens faran dubtar del nostre propi món i la nostra forma d'organitzar la societat.
Trobareu una explicació més acurada de la novel·la aquí,

06 febrer 2010

Mapa dels blocs de lletres

Al blog de Carles Bellver he trobat aquest curiós mapa dels blogs de lletres més actualitzats. Tortosa està al mapa.

Guanyador i solucions jocs literaris de gener

Albert Baile ha resultat el guanyador dels jocs literaris de gener, i rebrà el lot de llibres, música i dibuix dels premis del mes. D'altra banda, Josep Maria Sansalvador ha guanyat el premi específic del 145è joc literari.
.
Com sempre, us dic les solucions dels jocs:
142è joc literari: totes les participacions ha estat correctes
143è joc literari: podeu llegir els textos participants en aquest enllaç.
144è joc literari: "Quatre mil mots", del Joan Oliver (Pere Quart)"Les illes grogues: tres novel·les romàntiques", del Vicenç Villatoro
145è joc literari: John Cheever; Joan Pinyol i Pilota de set; Charles Lutwidge Dodgson, que va escriure poesia i contes; L'esquella de la torratxa" i Tísner

Música per als jocs literaris

Al lot de premis dels jocs literaris d'aquest mes tinc el plaer d'incloure dos CDs de música: Soul.cat, de La Soul Machine, i Quadern de viatge, de Jordi Albero. Avui dissabte, dia que us convido a escoltar cançons, res millor que un tast d'aquest grup del Priorat i d'aquest cantautor mediterrani:

05 febrer 2010

Arraulida en la foscor


Et descobreixo arraulida en la foscor, quan les passes de la gent es retiren i arriba el regne de la nit. Et fotografio amb zoom; tinc por d'acostar-me i que t'espantis. Compartim l'instant i un fil prim de complicitat ens uneix. Em segueixes, curiosa, i jo m'emporto els teus ulls.


Escolta'm a Imagina Ràdio i aconsegueix dos llibres


Aquest diumenge 7 de febrer, a partir de les 11 h. i escaig, m'entrevistaran al programa Reacció en cadena d'Imagina Ràdio, de Tortosa. Em podreu escoltar al 103.9 o la web de l'emisora.

Parlarem informalment de llibres, de blogs, de la vida... i sortejarem dos llibres: Postres de músic i Una sortida digna. Per a participar al sorteig cal enviar, a partir d'ara mateix i fins l'emissió del programa, un SMS al número 25888, amb el text imagina, seguit d'un espai, i acompanyat del vostre nom, població, i qualsevol cosa que vulgueu afegir sobre el món dels llibres.

Cares del món (136)


La Kika té un aparell per a adaptar els endolls als sistemes de diferents països (si fos tan fàcil solucionar les diferències!) però jo penso com ella que més aviat és una Cara del món.

04 febrer 2010

Més versos buscant Una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener, Helena Bonals i Jordi Sebastià m'envien els seus poemes amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.
.
Una esquerda en una paret enrunada,
que permet d’entreveure
un edifici en reconstrucció.
Una sortida de metro
amb les ombres de dues persones a la paret,
com si sortissin a la claror del cel.
Una estança destrossada pel temps,
amb la llum que hi entra
per les finestres sense vidre.
O bé una coberta de llibre,
que és en ella mateixa,
com la resta, esperança,
una sortida digna.

Helena Bonals
. ---
Una sortida d’emergència
a qui ens esgota la paciència.

Una sortida de socors
per a la gent que trenca cors.

Una sortida viable
a una relació inestable.

Escollir la millor sortida
per no complicar-se la vida.

Aprendre a sortir volants
i l’amor t’està esperant.

Una sortida digna
a tothom que m’indigna.


Jordi Sebastià Ferré

Faroles apagades per sempre


Al parc municipal Teodor Gonzàlez de Tortosa han posat faroles noves. Són més esveltes, més altes, lluents i, amb aquell vigor que regala la joventut, il·luminen el passeig central, els arbres i les faroles velles que encara no han retirat (almenys al moment de fer la foto). Quin serà el destí d'aquestes últimes després de tants anys de servei? Quin el seu sentiment en veure's il·luminades d'aquesta manera?

03 febrer 2010

146è joc literari

Comencen els jocs literaris del mes de febrer amb la perspectiva del sorteig d'un altre d'aquests lots que em fan tanta il.lusió, formats per llibres i música que cedeixen els autors/es. Més informació a l'apunt on comunico el premi del mes.
I encentem aquest mes de febrer amb una variant nova de joc literari, en què heu de descobrir el nom de l'escriptor/a que s'amaga a la següent seqüència de números:
.
73744 726437
.
Sí, ja sé que en principi sembla complicat, però teniu la solució més a mà del que us penseu; perquè, qui no té mòbil avui en dia?

Heu d'enviar la resposta a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i així aconseguireu punts per als premis del mes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de març.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

02 febrer 2010

Premis jocs literaris de febrer

Els jocs literaris que proposo cada dimecres ininterrompudament, des d'abril de 2007, sortejaran entre tothom que encerti algun dels jocs del mes de febrer un nou lot de música i llibres, dedicats pels autors i autores. No us el perdeu! Com més encerts, més possibilitats: .
Música:
- Soul.cat, de La Soul Machine. Soul i Priorat són perfectament compatibles, i jo ho he comprovat en diversos concerts on, com tothom que hi ha assistit, ens ha estat impossible mantenir-nos quiets. Encomanen bon rotllo i bona música.
- Quadern de viatge, de Jordi Albero. Aquest cantant i compositor defineix el seu estil com a "cançó mediterrània" amb mestissatge que passa per diverses influències (Cançó brasilera, blues, pop-rock...) i amb temàtica variada, bàsicament social.
.
Llibres:
- Tu no m'estimes, de Jordi Pijoan i Manel Barrera. El militant d'un partit extraparlamentari i directiu de l'empresa que monopolitza les autopistes del país es veu embolicat en una trama de corrupció arran de la retrobada amb un amor de joventut. Tots dos autors també han escrit conjuntament la segona part, titolada Sang culé.
- El silenci dels arbres, d'Eduard Màrquez. Eduard Màrquez és un dels novel·listes catalans actuals amb més prestigi, amb obres com La decisió de Brandes, i també un expert en literatura infantil i juvenil. El silencis dels arbres, emmarcada dins d'una ciutat sitiada per la guerra, fou finalista del premi llibreter amb tot mereixement.
- Els secrets de la vida, de Núria Pradas. L'autora diu que el llibre parla de la relació d'una mare i de la seva filla adolescent que estan passant per una sèrie de canvis en les seves vides i que es veuran sorpreses pel càncer. La malaltia canvia la vida en uns segons, el que trigues en sentir-lo pronunciar pel metge. Malgrat tot, el llibre no oblida el sentit de l'humor.
- Quan deixàvem de ser infants, de Gemma Pasqual . L'escriptora reinterpreta les diverses biografies de Vicent Andrés Estellés per construir una història "lírica i intimista" que dirigeix una mirada a la seva joventut i rescata la memòria del poeta de Burjassot. Poesia, humor i lluita que apropa els joves a una de les èpoques més significatives i convulses del nostre país.
- Postres de músic, de Jesús M. Tibau . Em plau afegir un dels meus llibres en aquest lot, un recull de relats breus amb el qual, gràcies al Premi Marian Vayreda 2005, vaig començar a creure en mi mateix com a escriptor.
.
Si altres artistes (escriptores, músics, il·lustradores, dibuixants, etc) volen col·laborar oferint la seva obra com a premi, estaré encantat de rebre propostes.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener acabarà el 2 de març.
L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Fragment de Postres de músic.


Fa unes hores, al blog del Ciutada K (un gavinaire gens espantat; ell sap de què parlo), un fragment de Postres de músic.

Desdibuixa el paisatge, la boira,

Desdibuixa el paisatge, la boira,
punt i apart de la llum que tímida es fon.
S'ajorna l'implacable adoració al sol;
i ens acarona l'aigua.

01 febrer 2010

El vertigen del trapezista vist des de Cròniques del meu món


Mai em cansaré d'agrair a la Catosfera la difusió que fan dels meus llibres i de la meva existència com a escriptor, molt per damunt de la mitjana de ls mitjans tradicionals de comunicació. Els blogs no tan sols es fan ressò de les novetats (que difícilment poden trobar espai a la invasió contínua de nous llibres), sinó que a més mantenen vius els llibres antics (avui en dia pot considerar-se antic un llibre de menys d'un any).

I tot això ho dic quan m'arriba la notícia d'un nou comentari sobre El vertigen del trapezista, aquest cop al blog Cròniques del meu món, que afegeixo a una llista que ja m'emociona.

GRÀCIES.

Tossut de mena (fragment)


"Ja fa tres dies i cinc hores, però ell no es dóna per al·ludit; és massa tossut per admetre que estava equivocat. “Però si no tinc res, no cal que aviseu al metge, que em passarà de seguida”, deia minuts abans del traspàs. Es veu que això que a tothom ens arriba l’hora, no ho veu gens clar. Per fer-lo canviar d’idea no han servit ni el diagnòstic del metge (que el coneix de fa anys i ja el dóna per impossible), ni el certificat del jutjat, ni l’espillet que es posa davant del nas per veure si s’embafa."
Fragment del conte Tossut de mena, inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions (139)

opuslència. Institució religiosa que no és bon exemple d’austeritat.
.
oportonitat. Bona ocasió per a degustar un vi portuguès.
.
nostalcgia. Enyorança dels primers mesos de vida.