16 de febrer 2008

Res no és mesquí, de Joan Manuel Serrat

Dificilíssima la tasca de triar una cançó de Joan Manuel Serrat, perquè el catàleg d'emocions que ens ha proporcionat el Nano és immens. Malgrat tot, una de les meves preferides, que em posa la carn de gallina cada cop que l'escolto, és Res no és mesquí, la cançó amb què va posar música a un poema de Joan Salvat-Papasseit. Indescriptible.

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi
i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

7 comentaris:

Lucia Luna ha dit...

I tant que es molt difícil escollir una cançó seva, però has fet una bona elecció, ja la coneixia, es preciosa, i ves..l'estic escoltant, i ja som dos amb pell de gallina.

Petons maco, bon dia.

Anònim ha dit...

Bona tria. Ara bé, nol estic gaire d'acord en això de que "res no es mesquí" Per exemple, http://www.joserodriguez.info/bloc/?p=102 (catosfera o catalanosfera)

Anònim ha dit...

Ens afegim a la llista d'atorgar-te el premi "art i escaig".
Enhorabona!

romanidemata ha dit...

Hola Jesús Ma,
t'he deixat un guardó com a reconeixement a la teva feina, que m'ha passat al seu torn, un bloc amic, al meu bloc. Si passes per allí el pots recollir.

M'agrada molt aquest poema que em recorda el d'en Joan Salvat-Pappaseit

salut

Joana ha dit...

Preciosa! Preciós el vers!
Bon cap de setmana!J.M.!

zel ha dit...

Bona tria, però saps quina em segueix agradant? La nana del mariner, què hi vols fer, després quan va passar-se a d'altres llengües el vaig anar deixant per quedar-me amb en Llach, definitivament i clara.
Petonets!

Anònim ha dit...

Joan Salvat- Papasseit i Serrat una bona combinació. És un poeta que m'encanta.