27 de juliol 2009

Humil sota el pes dels anys


Humil sota el pes dels anys
ens mostres
l'esquerpa carn antiga.
La fusta, malmesa,
conviu silent.

12 comentaris:

Mortadel.la ha dit...

Humil però preciosa, no trobes?

Unknown ha dit...

entranyable i suggeridora d'un passat que deixa petjades

òscar ha dit...

serà humil però, segur, molt més ferma que les conglomerades que ens deixem encolomar avui en dia.

Garbí24 ha dit...

Podesim nosaltres haver vist tot el que ha vist ella............

Quattrocento ha dit...

Aquestes cases, que n'hi ha moltes al nostre territori, guarden un testimoni d'una altra època. El que les fa irresistiblement atractives.

joan ha dit...

Conviu silent però amb la saviesa ben aprofitada que li han donat els anys,

Francesc Mompó ha dit...

Que d'afanys, alegries i tristeses no s'hauran fragat fusta enllà quan quan deixava que el carrer s'oferira a les petges dels passants i ella s'arrecera en clos tancat i ferm.
Ben bé podria ser una metàfora de la nostra Pàtria (PPCC) i així ens estem quedant: sense clos ni afany.
PS. Serà l'estiu que dóna desfici.
Salut i Terra des del sud.

Hada Isol ♥ ha dit...

Así era la casa de mis abuelos paternos ,muy humilde con sus paredes de adobe y su techo de chapa,la puerta es casi igual por lo que me trajiste bellos recuerdos de cuando comiamos tallarines verdes en el patio bajo una enorme mora.
Una foto muy preciosa Jesús!
una abraçada

Unknown ha dit...

És una porta robusta. Ha aguantat el pas del temps. Si pogués parlar... qui sap quantes coses ha vist i sentit al seu voltant.

Goculta ha dit...

Sencill i preciós com sempre

Marta ha dit...

Un poema preciós!!!

bajoqueta ha dit...

M'encanta el que has escrit i la porta :)