06 de juliol 2009

Una metàfora de què?



Dos glogus atrapats al sostre són una bona metàfora. Però, de què?

22 comentaris:

Clidice ha dit...

de la bombolla immobiliària? que ha tingut un topall (en aquest cas immobiliari?). Ja callo, em falta sucre a les venes :P

JJMiracle ha dit...

Dels límits que posem a les coses?

Gemma ha dit...

Dels somnis? És un horitzó d'expectatives?

Gemma ha dit...

És el Viena de Tortosa? :D

estrip ha dit...

que és millor fer servir les portes si volen sortir a volar ben alt!

Jesús M. Tibau ha dit...

sí, Gemma

Asimetrich ha dit...

De la situació d'una nació sense estat propi?

Assumpta ha dit...

Jejeje jo també he pensat en el Viena :-))

Clidice... genial lo de la bombolla immobiliaria :-))

Sandra D.Roig ha dit...

De la ingravidesa de la felicitat, topant amb les posibilitats de mantenir-la.
uala! ja diu la meva mare, que soc un pel rareta.
:)

novesflors ha dit...

Crec que parla de límits que ens posen o ens autoimposem. Segurament no som tan lliures com pensem.

Rafel ha dit...

El sostre és volta catalana.
Sempre ens autoimposem límits individual i col·lectivament?

Vicent Terol ha dit...

Dues persones topetant amb els límits de la realitat, del propi cos.

Marta ha dit...

Dels impediments que hom troba quan es llença a volar alt per un lloc equivocat. D'alguna manera tots hem associat el topant i el volar alt. A més els globus són grocs, el color maleït del teatre, com un mal pronòstic, com frustració anunciada.

Frannia ha dit...

De la necessitat d'un sostre que aturi el nostre vol vertiginós?

Elfreelang ha dit...

Dos somnis topant amb la realitat?
Molt bo això la bombolla immobiliària...ara hauríem de posar la imatge d'un globus desinflat?

Angle ha dit...

De dos amants que han volat lluires i ara han trobat un sostre per a compartir fins que el seu amor es deinfli.

mar ha dit...

per mi és la recerca del que hi pot haver més enllà...
del no conformar-se... de la il·lusió del descobriment... i del creure en l'impossible...

comunllum ha dit...

Dos globus exactament iguals, al mateix sostre, però separats per una frontera... no es podràn ajuntar mai...

rebaixes ha dit...

Qui sap si quan sortiren de baix pensaven en un cel que ara és un topall que ja no els deixa seguir. Anton.

Ignasi Revés ha dit...

Els globus són l'Estatut. I el sostre, Zapatero.

Efectivament.

Joana ha dit...

De les ganes que tenim d'escapar-nos de la realitat i volar...

bajoqueta ha dit...

Jo crec que qui els va deixar anar sabia que allí estarien millor. L'altre dia els vaig vore estos globos :)

I mira m'agrada l'opció que planteja Clidice :)