06 d’octubre 2009

Acabeu vosaltres el poema.


Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

.

Voleu acabar vosaltres la poesia?


26 comentaris:

mar ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...


segueixo dempeus...
travessant aquest desert
que penetra a fons
en aquest pou de vida...

Txerra ha dit...

Res de gràcies, Jesús :)
Felicitats per la teva feina... Encara recordo quan em vas escriure ja fa un parell d'anys.
Un dia d'aquest en parlaré ;)
Txerra

Joana ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

Necessito la vostra escalfor,
tertúlies a la vora del foc,
confidències i records...

Carme Rosanas ha dit...

vull inventar amb tu
camins de llum de lluna
que m'amanyaguin la pell
i puguin vestir-la de festa.

Salvador Colomer ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

em continua afectant
la pobresa d'aquest món.

Isabel Barriel ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
encenc fogueres,
atio guspires,
alço vols...

Txerra ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
...
penso en tu,
en el teu remor,
amb records de fogueres
sempre enceses.

(perdó... abans me'n he oblidat)

Maria ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

no em vull moure d'on sóc!

rebaixes ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ....
.................sola.
retornaria baix al riu
a ma mare, tendra bova,
i al pinàs d'on vaig sortir
retornant-li vida pobra,
per que quant he vist aquí
m'èsborrona, no em consola.
Acabaré els meus dies
amb l'abandó d'alegries.
............Anton.

IiX ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...


et curo les ferides,
i s'encèn el meu foc.
Cuirasses de sentiments,
dolors esmorteïts,
i, malgrat tot,
un t'estimo
(amb regust amarg).

Ig

Mon ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

Les fulles seques
del meu calendari
cauen com sempre
a la tardor..

xaruga ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats
No estic indemne al dolor,
i, malgrat tot...

Em recreo en els records
i els alimento amb morbós plaer.
Què em queda sinó?
l'oblit pervers?
adormir els sentiments i esdevenir marbre?... sisplau, no!
Prefereixo atiar el foc fins cremar-hi la passió.

Goculta ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
t'acullo com sempre.

rhanya2 ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

segueixo al teu costat,
amor.

estrip ha dit...

i, malgrat tot, el corcs
no s'han menjat l'amor.

Helena Bonals ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

l'anestèsia de la poesia
em deslliura,
em fa oblidar,
i em redimeix.

... ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Anònim ha dit...

Angela.

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
m'aiseco cada dia
batallan amb el meu cor,
dons anyore el teu
sonriure
en les nits vore el foc.
On jugabem a estimar-
nos
Tot allo, tansols es
un recor.

Cèlia ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

t'ofereixo la meva calma
i el desig d'un bon descans,
amb senzillesa,
amb fermesa,
sense el pas del temps.

Jesús M. Tibau ha dit...

moltíssimes gràcie sa tots i a totes. Quan faig una proposta creativa sempre responeu generosament.

Unknown ha dit...

(...)
i malgrat tot, avanço
cap un incert destí
de paisatges incandescents.

Striper ha dit...

la lluita diària amb mi
no te pausa, no te respir
segur que tanta batalla ,
tantes llàgrimes i nits..

Rafel ha dit...

i, malgrat tot, ...

Acullo el cansat i
miro pel que no veu,
escolto pel que no sent,
torno a pintar el paisatge
pel que em va fer néixer.

Alexandre Moreno ha dit...

i malgrat tot,

els meus ulls continuen sent
els meus ulls, i els meus peus
els meus peus; i continuo mirant-te
encara que tu a mi no, i acostant-me
tot i que tu a mi no, però clar

jo sé qui sóc, i jo no sé qui ets tu,

encara...

i tu saps qui ets, i no saps qui sóc jo;

...encara.

Unknown ha dit...

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

voldria sempre estar
al teu costat,
recordant tot allò
que hem viscut,
tot allò que hem passat,
i especialment
tot el que ens hem estimat.

montse ha dit...

i, malgrat tot,necessito renovar-me,tot conservant la meva història, per poder ser qui sóc.