Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
.
Voleu acabar vosaltres la poesia?
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
26 comentaris:
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
segueixo dempeus...
travessant aquest desert
que penetra a fons
en aquest pou de vida...
Res de gràcies, Jesús :)
Felicitats per la teva feina... Encara recordo quan em vas escriure ja fa un parell d'anys.
Un dia d'aquest en parlaré ;)
Txerra
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
Necessito la vostra escalfor,
tertúlies a la vora del foc,
confidències i records...
vull inventar amb tu
camins de llum de lluna
que m'amanyaguin la pell
i puguin vestir-la de festa.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
em continua afectant
la pobresa d'aquest món.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
encenc fogueres,
atio guspires,
alço vols...
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
...
penso en tu,
en el teu remor,
amb records de fogueres
sempre enceses.
(perdó... abans me'n he oblidat)
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
no em vull moure d'on sóc!
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ....
.................sola.
retornaria baix al riu
a ma mare, tendra bova,
i al pinàs d'on vaig sortir
retornant-li vida pobra,
per que quant he vist aquí
m'èsborrona, no em consola.
Acabaré els meus dies
amb l'abandó d'alegries.
............Anton.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
et curo les ferides,
i s'encèn el meu foc.
Cuirasses de sentiments,
dolors esmorteïts,
i, malgrat tot,
un t'estimo
(amb regust amarg).
Ig
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
Les fulles seques
del meu calendari
cauen com sempre
a la tardor..
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats
No estic indemne al dolor,
i, malgrat tot...
Em recreo en els records
i els alimento amb morbós plaer.
Què em queda sinó?
l'oblit pervers?
adormir els sentiments i esdevenir marbre?... sisplau, no!
Prefereixo atiar el foc fins cremar-hi la passió.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
t'acullo com sempre.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
segueixo al teu costat,
amor.
i, malgrat tot, el corcs
no s'han menjat l'amor.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
l'anestèsia de la poesia
em deslliura,
em fa oblidar,
i em redimeix.
Angela.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
m'aiseco cada dia
batallan amb el meu cor,
dons anyore el teu
sonriure
en les nits vore el foc.
On jugabem a estimar-
nos
Tot allo, tansols es
un recor.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
t'ofereixo la meva calma
i el desig d'un bon descans,
amb senzillesa,
amb fermesa,
sense el pas del temps.
moltíssimes gràcie sa tots i a totes. Quan faig una proposta creativa sempre responeu generosament.
(...)
i malgrat tot, avanço
cap un incert destí
de paisatges incandescents.
la lluita diària amb mi
no te pausa, no te respir
segur que tanta batalla ,
tantes llàgrimes i nits..
i, malgrat tot, ...
Acullo el cansat i
miro pel que no veu,
escolto pel que no sent,
torno a pintar el paisatge
pel que em va fer néixer.
i malgrat tot,
els meus ulls continuen sent
els meus ulls, i els meus peus
els meus peus; i continuo mirant-te
encara que tu a mi no, i acostant-me
tot i que tu a mi no, però clar
jo sé qui sóc, i jo no sé qui ets tu,
encara...
i tu saps qui ets, i no saps qui sóc jo;
...encara.
Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
voldria sempre estar
al teu costat,
recordant tot allò
que hem viscut,
tot allò que hem passat,
i especialment
tot el que ens hem estimat.
i, malgrat tot,necessito renovar-me,tot conservant la meva història, per poder ser qui sóc.
Publica un comentari a l'entrada