tens un racó dalt del món: Acabeu vosaltres el poema.

06 d’octubre 2009

Acabeu vosaltres el poema.

Ferides que no s'esborren

recorden focs passats.

No estic indemne,

sóc sensible al dolor,

i, malgrat tot, ...

Voleu acabar vosaltres la poesia?

26 comentaris:

mar ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

segueixo dempeus...
travessant aquest desert
que penetra a fons
en aquest pou de vida...; 6 d’octubre del 2009, a les 8:58
Txerra ha dit...: Res de gràcies, Jesús :)
Felicitats per la teva feina... Encara recordo quan em vas escriure ja fa un parell d'anys.
Un dia d'aquest en parlaré ;)
Txerra; 6 d’octubre del 2009, a les 8:59
Joana ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

Necessito la vostra escalfor,
tertúlies a la vora del foc,
confidències i records...; 6 d’octubre del 2009, a les 9:22
Carme Rosanas ha dit...: vull inventar amb tu
camins de llum de lluna
que m'amanyaguin la pell
i puguin vestir-la de festa.; 6 d’octubre del 2009, a les 9:25
Salvador Colomer ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

em continua afectant
la pobresa d'aquest món.; 6 d’octubre del 2009, a les 9:36
Isabel Barriel ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
encenc fogueres,
atio guspires,
alço vols...; 6 d’octubre del 2009, a les 9:54
Txerra ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
...
penso en tu,
en el teu remor,
amb records de fogueres
sempre enceses.

(perdó... abans me'n he oblidat); 6 d’octubre del 2009, a les 11:01
Maria ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

no em vull moure d'on sóc!; 6 d’octubre del 2009, a les 12:48
rebaixes ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ....
.................sola.
retornaria baix al riu
a ma mare, tendra bova,
i al pinàs d'on vaig sortir
retornant-li vida pobra,
per que quant he vist aquí
m'èsborrona, no em consola.
Acabaré els meus dies
amb l'abandó d'alegries.
............Anton.; 6 d’octubre del 2009, a les 12:53
IiX ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

et curo les ferides,
i s'encèn el meu foc.
Cuirasses de sentiments,
dolors esmorteïts,
i, malgrat tot,
un t'estimo
(amb regust amarg).

Ig; 6 d’octubre del 2009, a les 13:08
Mon ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

Les fulles seques
del meu calendari
cauen com sempre
a la tardor..; 6 d’octubre del 2009, a les 13:17
xaruga ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats
No estic indemne al dolor,
i, malgrat tot...

Em recreo en els records
i els alimento amb morbós plaer.
Què em queda sinó?
l'oblit pervers?
adormir els sentiments i esdevenir marbre?... sisplau, no!
Prefereixo atiar el foc fins cremar-hi la passió.; 6 d’octubre del 2009, a les 13:26
Goculta ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...
t'acullo com sempre.; 6 d’octubre del 2009, a les 13:28
rhanya2 ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

segueixo al teu costat,
amor.; 6 d’octubre del 2009, a les 14:25
estrip ha dit...: i, malgrat tot, el corcs
no s'han menjat l'amor.; 6 d’octubre del 2009, a les 16:42
Helena Bonals ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

l'anestèsia de la poesia
em deslliura,
em fa oblidar,
i em redimeix.; 6 d’octubre del 2009, a les 17:41
... ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 6 d’octubre del 2009, a les 18:24
Anònim ha dit...: Angela.

Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot,
m'aiseco cada dia
batallan amb el meu cor,
dons anyore el teu
sonriure
en les nits vore el foc.
On jugabem a estimar-
nos
Tot allo, tansols es
un recor.; 6 d’octubre del 2009, a les 19:17
Cèlia ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

t'ofereixo la meva calma
i el desig d'un bon descans,
amb senzillesa,
amb fermesa,
sense el pas del temps.; 6 d’octubre del 2009, a les 19:47
Jesús M. Tibau ha dit...: moltíssimes gràcie sa tots i a totes. Quan faig una proposta creativa sempre responeu generosament.; 6 d’octubre del 2009, a les 20:11
El veí de dalt ha dit...: (...)
i malgrat tot, avanço
cap un incert destí
de paisatges incandescents.; 6 d’octubre del 2009, a les 20:29
Striper ha dit...: la lluita diària amb mi
no te pausa, no te respir
segur que tanta batalla ,
tantes llàgrimes i nits..; 6 d’octubre del 2009, a les 20:40
Rafel ha dit...: i, malgrat tot, ...

Acullo el cansat i
miro pel que no veu,
escolto pel que no sent,
torno a pintar el paisatge
pel que em va fer néixer.; 6 d’octubre del 2009, a les 21:27
Alexandre Moreno ha dit...: i malgrat tot,

els meus ulls continuen sent
els meus ulls, i els meus peus
els meus peus; i continuo mirant-te
encara que tu a mi no, i acostant-me
tot i que tu a mi no, però clar

jo sé qui sóc, i jo no sé qui ets tu,

encara...

i tu saps qui ets, i no saps qui sóc jo;

...encara.; 6 d’octubre del 2009, a les 23:14
Unknown ha dit...: Ferides que no s'esborren
recorden focs passats.
No estic indemne,
sóc sensible al dolor,
i, malgrat tot, ...

voldria sempre estar
al teu costat,
recordant tot allò
que hem viscut,
tot allò que hem passat,
i especialment
tot el que ens hem estimat.; 7 d’octubre del 2009, a les 5:28
montse ha dit...: i, malgrat tot,necessito renovar-me,tot conservant la meva història, per poder ser qui sóc.; 12 d’octubre del 2009, a les 9:48