Sobretot de nit, la llum (o la manca de llum) et fan més tenebrós. Però no parlo de tu, monstre, sinó del meu temor.
Sense mànigues
Fa 4 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
2 comentaris:
És com si avancessim al futur. Sortim al carrer i sentim passes metàl·liques, ens girem i és un ésser metàl·lic anropomorf. Ens girem cap a l'altre costat i ens trobem el monstre de la teva foto que està menjant herba: l'ajuntament l'utilitza per tallar les rames dels arbres. Ell se les menja i les transforma en biocombustible.
La nit aixeca les passions més animals, més primitives... i la por és un instint bàsic per a la supervivència en aquesta amalgama de sentiments primaris.
Publica un comentari a l'entrada