Cloc els ulls al present.
M'afono, malgrat tot.
Davallo,
diria que inesperadament,
però no és del tot cert.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
1 comentari:
m'agrada molt el contrapunt de l'últim vers. mai ens hem de creure massa els poemes ni les sensacions que ens vénen... perquuè també se'n van. no som, en definitiva, les emocions que sentim.
encara que tu et refereixes sobretot al "diria que inesperadament"..
Publica un comentari a l'entrada