Després d'ensopegar, i mentre és a punt d'esclafar-se contra el panot de la vorera, la vida li passa a tota velocitat pel davant. Per sort, és molt llarga. La vida, la caiguda, la vorera.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Que t'has fet mal? ;-)
Per això és important que la vida siga sempre més llarga que el nas.;-)
No hi ha res més llunyà que el terra quan caus. L'important és poder-se aixecar. Al menys t'hauran fet mimitos després, no?
Espero que estiguis bé del tot! :)
Gràcies, ja estic bé (si mai ho he estat). Ara ja puc dic que em fa mal l'espatlla dreta de la tendinistis i el genoll esquerre de la caiguda. Veure com em vesteixo és patètic, però tot sigui com això.
i l'agonia del moribund...
Publica un comentari a l'entrada