Val la pena aturar-se un moment per
xerrar amb persones interessants. Avui he improvisat una tertúlia ràpida a peu
d’escala amb el ceramista jesusenc Joan Panisello. En un primer moment, la
conversa s’ha centrat en comentar les nostres primeres desventures al Facebook,
i el pànic que ens provoquen els seus cants de sirena, sobretot per l’amenaça
que representa per al temps limitat de què disposem. Després les paraules han
derivat, sàviament, cap a les nostres veritables passions: l’escriptura i la
ceràmica, respectivament. Comenta que ara es troba immers en una gran febre
creadora: “No em trec el fang de les ungles”. Somric i l’aviso que he anotat
mentalment aquesta frase tan maca.
.
Fragment del meu dietari Molles per no perdre'm, en homenatge a Joan Panisello, que ja té l'honor de formar part de l'Acadèmia internacional de ceràmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada