Ja és de nit, quasi les vuit del vespre,
hora en què acaba l’horari de la zona blava. Un vigilant mira fixament el
parabrises d’un cotxe, i fa un gest aixecant els dos braços i fent-los picar
contra les cuixes, i llença un sospir de lament. Gira el cap en totes
direccions, com si li fes recança, potser, acabar el dia amb una multa. Jo
segueixo el meu camí, i em quedo amb la intriga si la posa, o no la posa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Espero que no,ja son las vuit.
Publica un comentari a l'entrada