31 de març 2014

Reüll

Sempre que puc m'agrada col·laborar en tota mena d'iniciatives, especialment a les xarxes, sobretot si són originals com la que ara us explico.
A la web Reüll es pot anar veient el fruit d'una actuació cultural que reparteix mirades arreu del nostre país. Aquestes mirades plenes de color, penjades a espais públic, formaran properament part d'una exposició i d'un llibre.
Els meus ulls també participen des del Parc de la Fonsanta de Sant Joan Despí.

esbós

T'imagino, et dibuixo a mitges, encara; el teu somriure et fa completa.
.
Inspirat en l'esbós d'una il·lustració de Carles Arbat, del llibre Zeineb, la primera enxaneta, de Cinta Arasa.

30 de març 2014

Lectura de relats al cafè Itaca d'Amposta

Qui avisa no és traïdor. Aquest dijous, 3 d'abril,  partir de les 21.00 hores, estaré al Cafè Itaca d'Amposta (C. Sant Josep, 8), llegint una selecció dels meus relats.
No sé encara quins contes escolliré, però seran breus, seran variats, algun divertit, molts tendres.
Podeu vindre sense patir, aquella nit no juga el Barça.
El paper d’embolicar regals forma part dels regals; com les carícies formen part de l’amor.

El primer heroi, de Martí Gironell

El primer heroi, de Martí Gironell
Edicions B, 2014
Una aventura fundacional plena de reptes i amenaces, en la qual el lector descobrirà un món nou i fascinant. 
Fa més de cinc mil anys, un home va ser capaç d’anar més enllà de la seva pròpia terra. Ynatsé és escollit pels déus per protegir el seu poblat i trobar el remei a un mal que assola la seva comunitat, el Clan dels Cavalls. En la lluita per acomplir els designis divins, i superant els propis límits i fronteres, Ynatsé s’embarcarà en un viatge èpic,  dominat per l’impuls interior i la força del seu poble.

Una epopeia magistralment documentada que ens connecta amb les nostres arrels més autèntiques a través d’una terra i un temps verge i salvatge. Un periple vívid i tangible cap als inicis de la Humanitat. L’origen comença ara.

29 de març 2014

Hi ha algun editor o agent literari a la sala?

He de rumiar com gestionar els llibres que ara mateix tinc escrits i pendents de publicar: tres reculls de contes (dos ja compromesos), una novel·la, un dietari, un poemari, les desdefinicions, i una dotzena, com a mínim, de contes infantils. Hi ha algun editor o agent literari a la sala?

Notícies de bookcrossing

Fa anys que practico el bookcrossing, o el passa llibres, o l'alliberament de llibres, com li dic jo. Hauré deixat a la via pública més de 500 llibres, i continua sorprenent-me l'ínfim percentatge de gent que es posa en contacte amb mi per a explicar-m'ho, tot i que els ho demano en una nota que afegeixo al llibre. Però de tant en tant m'arriben correus que em carreguen d'il·lusió com aquest:
.

Caminaba por Tortosa cuando vi el libro. Sentí una gran pena al ver un libro abandonado. No conocía esta iniciativa tan acertada en Tortosa.
El sitio elegido demostraba cierta ternura de la persona que lo había dejado, era una jardinera con sus flores de primavera. Un libro nuevo, bien tratado y poco hojeado.
Pensé: ¿Quién lo habrá olvidado?
Yo, curioso, vi que algo asomaba de entre sus páginas. Estiré la nota, la leí detenidamente, y vi con alegría que no era una pérdida, sino un encuentro fantástico que leeré con agrado. Después lo liberaré y dejaré que otras personas disfruten con la
sorpresa y la lectura de "La profecía del laurel".
Espero que quede en buenas manos y que siga su camino, hasta que envejezca de tanto usarlo. Entonces, espero volver a encontrarlo y quizás me lo quede para que duerma en
mi pequeña biblioteca, acompañado de otro libros de diferentes letras y paisajes.
Felicidades por esta iniciativa, que atraiga a muchos lectores noveles o veteranos.
Atentamente,
Lorenzo Pérez Tejerina

.
I afegeix un poema de Miguel de Unamuno:
"Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, leer el alma olvida
las cosas que pasaron"

28 de març 2014

Aigua que estimo

Sóc fill de costers pedregosos, dels carrassos ressecs i punxents de les avellanes, de la pell aspra de les ametlles i del vi dolç. Quan torno al meu poble em rep el relleu de les muntanyes que dibuixava de petit, la forma dels campanars, l’olor que varia a cada tram d’estació i la que no varia gens malgrat el degoteig constant dels anys. Viure a Tortosa em fa gaudir d’un contrast que he fet servir en més d’un conte. Passejar vora l’Ebre i deixar-se gronxar pel brogit de l’aigua, fer volar la mirada riu avall, és balsàmic, i dono gràcies per tenir dos móns petits. Bado atret pels remolins brillants d’aquesta aigua que estimo.

Que estimo i que cal defensar.  #30MDelta
Queda inaugurat el futur.

27 de març 2014

El pòdium té tres nivells. Esperit olímpic?

Escriptor de capçalera

Em fa il·lusió compartir amb tots vosaltres que m'hagin triat escriptor de capçalera de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
A iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, diverses biblioteques de Catalunya han escollit els seus autors de capçalera, amb qui mantenen una estreta i habitual col·laboració.
Entre altres coses, la Biblioteca exposa una mostra de l'obra de l'autor, i l'autor haurà de fer-hi una activitat, a més d'escriure un text sobre les biblioteques i el seu paper com a agents culturals.
En aquest enllaç podeu trobar la relació de biblioteques i autors que participen en aquest programa.

26 de març 2014

lectora il·lusionada

Il·lusionat perquè una lectora s'il·lusioni de llegir els meus llibres. 

278è joc literari

Fa molts anys, des de principi que vaig descobrir el món dels blogs, que sóc fan de Daniel Closa i els seus articles de divulgació científica. No el segueixo amb l'assiduïtat que voldria i mereix, però sempre que el visito gaudeixo i aprenc.
Fa uns dies vaig llegir un article sobre Tità, un satèl·lit de Saturn, i les seves onades. El vaig trobar molt suggeridor; tant, que m'han vingut ganes de ressuscitar els jocs literaris, i proposar-vos que escrigueu un tex, narratiu o poètic, inspirat per aquest article.
El podeu escriure en un comentari o als vostres blogs; en aquest segon cas, agrairé que deixeu un enllaç.
.
El premi? Un viatge a Tità, quan reuneixi la tecnologia i els estalvis suficients. De moment, el viatge ha de ser virtual.
Termini? Fins que peti internet, i una mica més.

25 de març 2014

Presentació del llibre La dona pagesa

El proper 27 de març, a les 19.30 h. a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, participaré a la presentació del llibre La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre, de Teresa Castelló.
.
El llibre reflecteix el treball profund d'investigació de l'autora i ens mostra les diferents facetes de la vida de la dona pagesa a les nostres terres, tant des del punt de la vista de la feina, de la família, de l'educació... i també de l'oci. Un gran homenatge a una generació que va haver de superar un repte molt gran i que va viure un dels canvi socials més grans de la història.
 .
I tot això amb al reflexió de l'autora i les paraules de les mateixes protagonistes, transcrites de forma literal, amb la seva forma d'expressar-se que ens les farà properes, vives.

Avaria solucionada

Avaria telefònica. De sobte ens quedem sense ADSL i una de les llums del router fa pampallugues. En casos com aquest sempre esperes (necessites esperar) que sigui “d’ells”. Quan puc, truco a un impersonal número d’atenció al client. Des de la distància, i amb veu dolça d’accent sudamericà, em diuen que no els consta cap avaria. Que en breu vindrà a casa un tècnic, una persona de carn i ossos. I sí, em truca l’endemà a primera hora, i quedem, com una cita, però sense la tensió sexual, però amb la mateixa incertesa. Pugem a casa. Es mira el cablejat de la instal•lació. Això no pinta bé, exclama. Jo suspiro, tremolo, i la meva cartera també. Vol fer comprovacions i em demana on està la caixa d’entrada de la línia. La casa és vella, i gran, i un cop més demostro la meva ignorància en aquests temes. Estirem del fil i la trobem; o més ben dit, per ser justos, la troba. Assenyala la caixa, es gira i em somriu. Algú ha premut l’interruptor, algú potser baixet, juganer, curiós, que arribà a casa ahir a la tarda. En aquests moments, descobrir aquesta petita entremaliadura em fa respirar tranquil. Després, moment de fer partes, d’escriure informes de la incidència i, mentrestant, de xerrar. El tècnic és de València, li agrada llegir, em recomana algun autor de contes i jo, agraït, li regalo un exemplar de Postres de músic. La llum del router ja no tremola.
Col·lecciona pedres precioses. Se'n posa massa a la butxaca quan travessa el riu.

24 de març 2014

8 potes ben vives

Dir que, un cop acabats d'escriure, els contes tenen vida pròpia, no és gens original, tot i ser veritat. Però en el cas dels Contes a la carta encara és molt més cert, perquè els protagonistes estan vius i, ben vius.
Fa unes setmanes vaig escriure un conte per a regalar a un parell de germans, l'Ariadna i el Joel, de 10 i 8 anys, que vaig titular "8 potes".
Divendres passat, els dos protagonistes van llegir-lo a la Biblioteca de Móra d'Ebre, dins del marc d'una activitat que ells han estrenat: L'hora del lector.
M'han dit que ho han fet molt bé, i amb intriga i tot, perquè abans de desvetllar el final, han proposat als assistents que s'imaginessin com era el "monstre" de 8 potes que apareix al conte i que el dibuixessin. Després, magnànims, han resolt el misteri.
I jo, feliç.

Sensacions de la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

Surto cap a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar a llegir uns versos i, sobretot, a estretir lligams. A la vora del mercat de Tortosa, uns pagesos d'Alcanar venen planter. Bon intercanvi. L’home del temps havia pronosticat pluges al nord del país, tot i que no descartava pluges a la resta; és bo no descartar mai res. Comencen a caure gotes.
Enlloc d’anar fins Alcanar pel camí en teoria més ràpid, via carretera Nacional, trio la ruta que passa per Ulldecona, i el paisatge em regala vistes del Montsià, d’arbres encara no vestits del tot de Primavera, entre boirines matinals. Aparco a prop, però no massa de la biblioteca, perquè m’agrada arribar als llocs caminant una mica. Allibero un llibre de poemes recolzat a la reixa d’una finestra.
Tomàs Camacho, l’ànima de la Mostra, ja és al rebedor de la biblioteca, preparant els llibres de regal per als participants, i a cadascun hi col·loca, al lloc adient, un punt de llibre i un somriure; se’l veu molt satisfet avui, m’agrada.
Encara falta temps per començar i vagarejo pels carrers d’Alcanar sense rumb, que és una bona manera de trobar el camí o, almenys, un camí. Bado davant portes velles, menjo avellanes.
La trobada és al segon pis de la biblioteca, i ja hi ha caliu, complicitats, retrobades, presentacions, la tradicional foto de família a la terrassa, amb l’església al fons.
Tomàs comença l’acte, i Víctor Canicio fa una de les seves genials entrades, i agraeix en nom de tots la col·laboració de l’Ajuntament, capitanejada per un alcalde que també és regidor de Cultura; molt simptomàtic i poc usual. Víctor compara la Mostra oberta, amb la mostra que ja es deixa veure a les oliveres; és un tros de poeta.
Després tots llegim el nostre poema, i anem a dinar plegats a Les Cases d’Alcanar, on l’olor de mar, i de peix, ens embriaga; i el vi, i la companyia, i la comprensió mútua, i alguns laments i esperances.

A l’hora de marxar, cau un for xàfec. No, no es pot descartar mai res, ni tan sols el poder de la poesia.  A mig camí de tornada llueix el sol i es dibuixa l’inici d’un arc de Sant Martí lluminós. El pregunto si els planteristes d’Alcanar, aquest matí, han fet tan bon negoci.
.
Podeu veure els vídeos de les lectures (i d'algú jugant) en aquest enllaç.
En fa una tria Teresa Grau Ros al seu blog Bibliopoètiques

23 de març 2014

Futur. Il·usió.

Mon fill es gronxa al parc de Tortosa. Davant, acte de l'Assemblea Nacional Catalana. Jo, al mig, atent a tots dos. Futur. Il·lusió.
El diumenge s'acaba, però els diumenges, no.

Llaços secrets, de Marta Magrinyà

Llaços secrets, de Marta Magrinyà

L’any 1947, en plena postguerra, un desconegut arriba a Reus provocant temibles sospites. Al mateix temps, un nen troba una valuosa joia dins un refugi antiaeri. Aquest fet accidental desencadenarà una situació molt perillosa que unirà dos secrets. La ciutat aconseguirà descobrir la identitat del foraster però només els implicats podran conèixer les seves veritables intencions i la venjança que amaga la joia recuperada. Llaços secrets és una intrigant història de valor i amor inesperat dedicada a les persones que, malgrat la foscor d’aquells dies, brillaven amb llum pròpia.

22 de març 2014

Aquest llibre és de l’àvia, de Jaume Copons

Aquest llibre és de l’àvia, de Jaume Copons
Il·lustracions de Liliana Fortuny

Un llibre amb adhesius i activitats per escriure i dibuixar sobre la vida, les aficions i els gustos de la nostra àvia que els néts hauran de completar amb l'ajuda de la família. El millor regal per a l'àvia!

Vida

A l’Escola del nostre fill tenen hort i també crien gallines. Ara han posat uns quants ous en una incubadora i estan esperant que en surtin pollets en breus dies. Han instal·lat una webcam per poder seguir l’esdeveniment des de casa. La imatge es veu tremolosa, però es distingeixen bé els ous, la perfecció de la seva forma, l’aparent immobilitat, la serenitat. No sé quants milions d’ous deuen estar a punt d’obrir-se en aquests moments, no sé quants se’n poden haver obert des de l’inici dels temps, però em miro embadalit aquesta imatge, i em sento privilegiat de ser testimoni d’un moment únic i bell.

21 de març 2014

Poesia

Llegeixo contes a l'escola del meu fill. Ell està entre il·lusionat i neguitós. Havia escollit un dels contes que llegeixo, Els tres cavallers alts; l'altre és meu,  inèdit, amb aparença d'infantil. la resta de xiquets i xiquetes em saluden, em somriuen, fins i tot m'abracen. És una escola petita, quasi una gran família.
Dia Mundial de la Poesia. Alguna forma millor de celebrar-ho?
A la foto, les mans de la classe.
Tarda de sol que m'acarona. La tendresa és mútua.

Obrim pas a la llum, i viceversa

20 de març 2014

Bookcrossing al Mercat de Tortosa

Gràcies a Instagram, i a una foto que hi penja Alfonso Chaney, m'assabento que a la casella de queviures de Carmen Loras, al Mercat de Tortosa, han posat una petita parada de "passa llibres". Encantat per la notícia, de seguida hi faig cap a deixar-hi un exemplar de Postres de músic.

Converses amb ningú, de Montse Farrés

Converses amb ningú, de Montse Farrés
Silva Editorial, 2014
Sinopsi
Converses amb ningú parla de la solitud. L’humà és un ésser abandonat al món, i viu aquest estat a una cambra pròpia o una roca contra el mar. La poeta sap que també és un preu a pagar per l’afany de llibertat. Les ombres, l’horabaixa, els somnis, la nit, hi predominen. Però la poeta rebel i apassionada no es conforma i lluita per encisar-se de nou amb l’amor i el seu record, el cant de la natura, les belleses quotidianes, la paraula. Viatja per la pell i puja escales amb fulls blancs disposada a trobar-se i aprendre. De tant en tant, apareix un estrany interlocutor. No li importa compartir metafòrica la seva derrota, el seu vessant més íntim, superlatiu d’interior, un luxe. Hi ha relats que parlen endins, i altres enfora. Aquest —amb ritme pautat i harmònic i molt particular, amb veu clara— és dels primers. En aquest monòleg misteriós i líric, la veritat pot trobar-se als racons i als plecs més petits. Aquí, paisatge exterior i interior es corresponen. Aquest llibre ha estat prologat per Xavier Amorós i publicat per Silva Editorial.
Presentació: 27 de març, 20.00h. Cal Massó de Reus

19 de març 2014

El meu nanoconte, ara al grec i l'àrab

Com ja he explicat, continuo sumant traduccions del primer dels nanocontes que vaig escriure, inclòs a I un cop de vent els despentina, i ara afegeixo la versió en grec i àrab! Gràcies!
.
Το ανδροειδές δαγκώνει το παγωτό με ψεύτικο πάθος. Ένα ξεχείλισμα από κρέμα γλιστράει προς τα κάτω στην άκρη του στόματός του, χαλώντας κυκλώματα ύψιστης σημασίας.

 Traducció al grec d’Irupe Alzogaray Hernández 
.
وهمية مختلقة عاطفة شفتيه مخارج بين من ينزلق الكريمة من جزء ,مختلقة عاطفة بكل كريم الأيس يعض الروبوت .الحاسمة الأهمية تلك يفقد وبهذا ,الأسفل نحوى
 Traducció a l’àrab de Hassan DaouidiArmani  

missatges

El missatge mai no es perd del tot, si quan l'escrius pares prou compte, si t'escoltes amb l'atenció que et mereixes.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

18 de març 2014

David Figueres a Tens un racó dalt del món


David Figueres és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. El conec de fa anys gràcies al seu blog Els dies i les dones. Ens parlarà del seu blog, lligat estretament al llibre de Gabriel Ferrater Les dones i els dies.
Però sobretot parlarem del seu darrer poemari Derelictes, aquests objectes a mig camí del naufragi i la salvació.
També recomanarem llibres com Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa; Bandoler, de Margarida Aritzeta; Testimonis del segle XX, d'editorial El cep i la nansa, Blau de nit a Praga, de Teresa Costa Agramunt.
El programa es podrà veure els dimecres 19 i 26 de març, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

Personatges, d’Anna Oliveras Paré

Personatges, d’Anna Oliveras Paré
XXV Premi Literari Vila d’Ascó 2013
Un mirall ens dóna tantes versions d’un mateix com hi vulguem veure. I de vegades no és el que mostra, sinó el que veiem, que ens espanta.
El llibre que tens a les mans és un conjunt de relats que narren situacions que han determinat el camí dels seus protagonistes. I, mentre alguns veuen assolides les seves aspiracions, a altres els passa just el contrari.
I, tot i així, la vida passa. Amb embolics, sorpreses, novetats...

Com resoldrà cadascun d’ells la situació?

Nanoconte traduït a 8 idiomes, de moment

Continuo amb el projecte de traduir el meu primer nanoconte a tots els idiomes possibles. Ja en portio vuit, de moment (thailandès, xinès, italià, francès, castellà, portuguès, alemany, esperanto...) i ja en tinc més a la llista d'espera (suec, grec, romanès, àrab...)  Algú més s'apunta?
PASSIÓ FINGIDA
L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.
Jesús M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011

เขาค่อยๆกัดกินไอศครีมดัวยท่าทางที่ดูเหมือนว่ามันอร่อยมากๆ

คราบไอศครีมไหลย้อยเป็นทางรอบปาก ไอศครีมค่อยๆละลายจนไม่เหลือเค้าเดิม

Traducció al thailandès de Hong Boonrod
机器人假装很有激情地去咬冰淇淋。从它的嘴里流下一条奶油,破坏了有着决定性重要意义的区域。
Traducció al xinès deNúria Barberà   
L'androide morsica il gelato con finta passione.Una goccia di panna scivola giù dall'estremità delle labbra e rovina circuiti d'importanza decisiva.
Traducció a l'italià de CinziaPaolucci 
L’androïde mord la glace feignant passion. Un filet de crème coule de la commissure de ses lèvres, voilà, ses circuits se sont endommagés
Traducció al francès Cristina Crespo 

O andróide morde o sorvete com paixão fingida. Um jorrinho de nata escorrega comissura abaixo e estraga circuitos de importância decisiva.
Traducció al portuguès Adrià Oltra 
 El androide muerde el helado con pasión fingida. Un chorro de nata resbala comisura abajo, y daña circuitos de importancia decisiva
Traducció al castellà d’Isabel Hernández Tibau 
  
Der Androide beißt ins Eis mit vorgetäuschter Leidenschaft. Ein Tropfen Sahne gleitet aus den Lippen und ruiniert Kreise von entscheidender Bedeutung.
Traducció a l’alemany de FabianaMeloni 
 La androido mordas la glaciajon kum ĝajnigita pasio. Fluero de kremo glitas de la angulo de la lipoj kaj damaĝis cirkuiitojn de decida graveco.
Traducció a l’esperanto d’Enric Fontvila 
Pronoms com tothom de vegades embafen.

17 de març 2014

8 potes


Fa unes setmanes vaig enviar un dels meus Contes a la carta, com a regal de sa mare a una parella de germans. El conte es diu 8 potes, i aquest divendres el llegiran a la Biblioteca de Móra d'Ebre. 
No és per a posar-se content?

Els desastrosos encanteris de la bruixa Serafina, de Núria Pradas

Els desastrosos encanteris de la bruixa Serafina, de Núria Pradas

En el Regne Feliç, la Reina volia una filla i el Rei, un hereu al tron! La Serafina era la Bruixa Oficial del Regne, i quan encara feia molt poc que havia estrenat la feina, va rebre un encàrrec important. La inexperiència li farà una mala jugada, a ella i als reis, que hauran d'aprendre a acceptar que, a vegades, la vida és imprevisible.

16 de març 2014

Els meus pares, d'Hervé Guibert

Els meus pares, d'Hervé Guibert
Club Editor, 2014
Sinopsi
Tremoleu de por, i després de gust: ara mateix arriba a llibreries el volum Hervé Guibert, inassimilable a cap altre. Ha inspirat aquest comentari al llibreter Xavier Vidal de Nollegiu:

“Estic realment colpit per la lectura de "Els meus pares". Em sembla la declaració d'amor paterno-filial més intensa que hagi llegit. Si entenem amor com la capacitat de dir-s'ho tot i no amagar res, Guibert m'ha deixat astorat, en alguns moments violentat, i sincerament afligit. És un llibre que quan acabes et fa aflorar el fons de la relació amb els teus pares.”

15 de març 2014

Això és meu!, d’Elisenda Roca

Això és meu!, d’Elisenda Roca
Il·lustrador:  Cristina Losantos 

L'Andreu sempre havia estat un nen desprès i generós: tot ho deixava sense dubtar. Per què s'ha tornat tan garrepa? No hi ha manera que deixi res a ningú. Ni als amics, ni als companys de classe, ni a en Jan, el germanet petit. Però aviat viurà una experiència que l'ajudarà a entendre que res no és divertit si no pot ser compartit.

Mishiyu, de Ricardo Alcántara

Mishiyu, de Ricardo Alcántara
Il·lustracions de Paula Rebeca Luciani

Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill. Un àlbum de Ricardo Alcántara amb unes il·lustracions intenses i emotives de Rebeca Luciani.

14 de març 2014

reflexes

Si el teu món tremola, potser és que fa una mica de vent, o és líquida la substància que el sustenta. L'aigua és un mirall imprecís i juganer.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

Nanoconte traduït al xinès

Fa uns dies penjava la traducció al thailandès d'uns nanocontes inclosos a I un cop de vent els despentina. Avui  continuo sense moure'm de l'extrem Orient, i us presento el meu primer nanoconte traduït al xinès per Núria Barberà. Moltes gràcies!
.
L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.
Jesús M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011
 .  
机器人假装很有激情地去咬冰淇淋。从它的嘴里流下一条奶油,破坏了有着决定性重要意义的区域。

 .

Traducció: Núria Barberà   www.baidewei.cat

13 de març 2014

lector imaginatiu

De petit, mon fill està acostumat a veure’m sortir a la tele. El primer cop el va sobtar, i em va mirar dues vegades per comprovar si realment era el mateix. Fa pocs dies em diu: vols que juguem a les entrevistes? Va a la meva tauleta de nit a buscar dos llibres, i em fa seure al seu costat. N’agafà un i, imitant-me, fa veure que llegeix, amb el ditet seguint les línies, i improvisa una història que dura, i dura, i dura. És diumenge, estem al costat del balcó, i la primera llum del dia entra tèbia. Jo maleeixo no disposar d’una càmera de vídeo sempre a punt per gravar moments com aquest, però si m’aixeco cometré un sacrilegi, trencaré quelcom d’irreparable, ni tan sols amb cinta adhesiva, com ell fa amb tot. Em disposo a viure al moment, a gravar-lo a la memòria amb tot luxe de detalls que, sense dubte, el temps endolcirà. Quan acaba, llavors sí, li faig una foto, i li dic quant m’ha agradat la seva història, i ell riu, i la història no s’acaba.
Si et mulles massa als records, pots acabar enfangat.

inabastables?

Cada mañana, cada una de las pequeñas vidas que se me ofrecen, emprendo el viaje de nuevo, lejos de los muebles que habito, sin rencor, mas sin peajes; ambicioso intento de evitar el contagio de su lenta y estática prisión. De nubes son los sueños que trazo con deleite infantil; altos, no frágiles; lejanos, nunca inabastables. Los pedazos del tiempo que invierto son perlas que un hilo invisible une a mi corazón; cerrar los ojos, un aliento, tan solo un paréntesis de la vida que vivo, de la vida que vive en mí.

12 de març 2014

Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans

Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans
Sinopsi
Corre l’any 1975. Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta, amb l’esperança d’envoltar-se de pau i tranquil·litat. Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama d’insospitades connexions amb el passat. L’Elíades haurà de treure l’entrellat d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que el porten de corcoll.
.
Per part meva, em plau donar la benvinguda a a questa primera obra en solitari d'una nova autora ebrenca, amb aquest vídeo.


Les margarides mai no t'ho farien; decideix per tu mateix.

11 de març 2014

Relats a la vora del foc

Si Mahoma no va als llibres, els llibres han d’anar a Mahoma, i per això, i també com a al·licient propi, m’agrada fer lectures a llocs diversos, fora de les habituals biblioteques o llibreries. Divendres passat toca al Taller Cinta Dalmau, un espai que la iniciativa privada ha reconvertit d’antic taller a espai cultural obert a xerrades, lectures, exposicions... Cinta n’és l’ànima, però disposa d’una colla de fidels i entusiastes col·laboradors, i entre tots organitzen una programació anual que déu n’hi do. Quan li vaig proposar la idea, de seguida em va dir que sí, que li agrada que li llegeixin contes a la vora del foc; i així ho fem, perquè ens posem al voltant de l’estufa de llenya que cal anar alimentant perquè escalfi; com la cultura, com la vida.
.
La foto és del ceramista Joan Panisello.

exèrcit de colors

L'exèrcit de colors no s'entrena per la guerra; pinta el món de tots els gustos.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

10 de març 2014

aquell carrer estretet

“Anem per aquell carrer estretet”, li diu una dona al seu home mentre passegen vora el Mercat, a l’avinguda Generalitat. Deuen ser jubilats, de fora de Tortosa, i assenyalen el carrer d’en Carbó. Efectivament, un carrer estret, que fa cruïlla de gairell amb la principal avinguda de la ciutat, que dóna pas al nucli antic, i que ofereix, temptador, l’entrada a un món íntim, petit, senzill, humà. Aquesta parella de jubilats s’hi senten atrets.

09 de març 2014

Nanocontes al thailandès

Tinc el plaer de presentar-vos dos dels nanocontes inclosos a I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions, 2011), traduïts al thailandès per amabilitat de Hong Boonrod, la mare d'un amiguet del cole del meu fil; visca la diversitat! Gràcies!

PASSIÓ FINGIDA
L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància decisiva.
เขาค่อยๆกัดกินไอศครีมดัวยท่าทางที่ดูเหมือนว่ามันอร่อยมากๆ

คราบไอศครีมไหลย้อยเป็นทางรอบปาก ไอศครีมค่อยๆละลายจนไม่เหลือเค้าเดิม

TAQUES DE CAFÈ
En una tauleta de bar, emulant autors de prestigi, intenta escriure la seva gran novel·la; però només s’emporta taques de cafè.

ร้านกาแฟแห่งหนึ่ง หล่อนพยายามเลียนแบบนักเขียนชื่อดัง

ตั้งหน้าตั้งตาเขียนนวนิยายเรื่องสำคัญในชีวิตของหล่อน ;

กระดาษที่เตรียมมาเต็มไปด้วยหยดกาแฟ
Jesús M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011
Traducció Hong Boonrod

Desig de xocolata, de Care Santos

Desig de xocolata, de Care Santos
Editorial Planeta, 2014
Premi Ramon Llull
Sinopsi
«–Serà un plaer fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin color us agradaria?
–Blanca. El blanc m’asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».


Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la seva arribada a Europa fins a la
sofisticació dels nostres dies.

08 de març 2014

Vida de mestre Ramon

Vida de mestre Ramon, Ramon Llull
Editorial Barcino, 2014
Sinopsi
El volum, a cura d’Anthony Bonner, s’obre amb una introducció que situa el text, en repassa la transmissió i explica el context en què es mogué el seu autor. A més, el llibre conté dotze làmines d’imatges datades del 1325, miniatures de la vida de Llull extretes del Breviculum, una antologia breu d’escrits lul·lians dirigida a la reina de França. La Vida de mestre Ramon fou escrita originalment en llatí. Ha estat traduïda al català pel mateix Anthony Bonner. S’hi han mantingut els versicles en llatí per poder-los llegir de manera acarada amb la traducció. Llull pertanyia a una família benestant barcelonina instal·lada a Mallorca i mantenia estretes relacions amb la cort reial. Estava casat, tenia dos fills i es descrivia com a “ric, lasciu i mundà” en l’etapa anterior a la il·luminació; vivia en una Mallorca en què la tercera part de la població era musulmana i en què els jueus tenien molt de pes en l’economia insular. La narració, escrita cinc anys abans de la mort de Llull, s’inicia amb les cinc aparicions de Jesucrist en la cambra de Ramon, fins que aquest comprèn el que Déu vol d’ell. S’adona que ha de servir Crist en la tasca de convertir sarraïns, però li cal aprendre llatí i posar els dictàmens per escrit. Ramon comença el seu camí per instruir-se, sobretot a París, aprendre la llengua aràbiga i començar, consumar i difondre l’Art, sistema filosòfic que demostra la veritat del cristianisme. L’obra no deixava de ser la culminació de la construcció de la seva imatge pública, amb uns propòsits «justificadors i propagandístics» ben clars. Això ha fet els estudiosos qüestionar-se fins a quin punt s’ha de donar crèdit a una informació tan selectiva.

Postres de músic a L'Assoc de Tortosa


Dimecres passat vaig deixar un exemplar de Postres de músic al nou local de Tortosa L'Assoc, al carrer Major de Sant Jaume, per tal que la seva clientela el pugui anar llegint.
Ja he deixat exemplars de Postres de músic en altres locals, com podeu veure en aquest enllaç, o aquí, aquí, aquí.
Alguns han desaparegut (o han canviat de lloc), i d'altres encara estan al mateix bar, després dels anys, i de tant en tant algú em diu que la fullejat.
Espero que aquest Postres de músic sigui el primer d'una col·lecció que conviurà a L'Assoc on, aviat, hi seré present amb més contes, de viva veu.

07 de març 2014

Morir i no viure no és el mateix; no viure es cura. Pren-te una aspirina.
De nit a Tortosa. "Ara és de dia a Austràlia?", pregunta mon fill. Sempre és de dia en algun lloc. 
Saviesa.

06 de març 2014

els mobles no atrauen la pols; els dies, sí.

trossets de cel

Busco trossets de cel quan miro enlaire.
Quan miro.
Quan jo.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

05 de març 2014

els anys no perdonen; és un sentiment mutu.

mapes, camins, caminants

Els mapes no tenen el do de canviar a ritme dels camins; ni els camins al dels caminants.

04 de març 2014

Relats a la vora del foc, a Tortosa

Si em seguiu sabreu que m'agrada llegir els meus contes en públic, i que procuro buscar espais nous per fer-ho; per a jugar, per a fer arribar els llibres a més gent.
El proper divendres 7 de març, a les 19.00 h., llegiré alguns dels meus contes en un espai amb encant: el taller Cinta Dalmau de Tortosa, un exemple d'iniciativa privada per a difondre la cultura.
És un espai amb màgia, amb caliu, en sentit figurat, i en sentit literal, perquè disposen d'una bona estufa per escalfar-nos.
Quan li vaig proposar a Cinta, va dir que li agrada que li llegeixin a la vora del foc, i així ho farem.
Seran relats senzills, propers, emotius. 
Veniu?

Teresa Castelló a Tens un racó dalt del món


Teresa Castelló serà la convidada a Tens un racó dalt del món de Canal 21, per comentar un llibre-homenatge, un llibre-memòria: La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre.
Un bon resum de com era la vida, l'oci (més ben poc) i la feina (més aviat molta) de les dones d'aquella època, de les nostres mares i iaies, de qui sempre serem deutors.
A més, el llibre té la gràcia, l'encert i el regal de parlar amb boca de les mateixes dones, que reconeixerem de seguida, i ens semblarà que ens estan parlant.
També recomanarem durant el programa els llibres 115 dies a l'Ebre, d'Assumpta Montellà; La nevada del cucut, de Blanca Busquets; Batec de paraules, de Joana Raspall; i les noves aventures del Patufet de Calçotada i de Carnaval.
El programa es podrà veure per Canal 21 els dimecres 5 i 12 de febrer, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

regals de la vida, a la vora del riu

Passejo a la vora de l’Ebre i bado una mica. Des de la barana, veig un home gran que baixa amb compte per la rampa fins el passeig que besa el riu. Dedueixo el seu objectiu, i no m’equivoco. Soluciona unes necessítats físiques de la forma més discreta possible de cara al mur. Dos rius d’humiltats i grandeses diverses, que em recorden una cançó del grup Toreros muertos, que m’agradava molt pel seu missatge
En acabar, aprofita per acostar-se a l’aigua. La mira uns segons, i plega del terra un tros de canya que el riu deu haver arrossegat. Amb força, la llança a l’aigua i, instintivament, mira enrere per comprovar si algú l’ha vist, com un xiquet que acaba de fer una entremaliadura. Vull imaginar que aquest gest és fruit de necessitats més profundes que l’anterior.

La canya sura i s’allunya, lentament, en direcció a la mar.
Quan camines sense objectiu predeterminat, la vida et fa regals.

03 de març 2014

llegir

Segueixo ordenadament les línies, paraules, emocions. Viatjo al meu jo que s'amagava.
.
Inspirat pel quadre d'Andrei Vasnetsov (1924 - 2009) Portrait of Irina Vasnetsov, 1976; baixat d'una pàgina del facebokk que us recomano visitar: Grand artist.

02 de març 2014

Catàleg de tresors

Dir que la tasca d'escriure és solitària ja és un clàssic. I crec que ja fa temps que ens lamentem que les dades de venda de llibres són per plorar. I que organitzar activitats literàries sovint no té el premi de l'assistència de públic que voldries.
Però avui em ve de gust compartir i resumir una cadena de petites o grans victòries que m'ha donat el món dels llibres i la literatura en pocs dies.
.
- La web surtdecasa m'inclou en una llista de 10 piuladors ebrencs que cal seguir.
..
- La web Rodamots inclou un fragment de El vertigen del trapezista per acompanyar una de les paraules que difonen cada dia.
..
- Una persona a qui envio uns quants contes infantils (que cap editorial mostra interès en publicar) em diu que li han alegrat el dia, i que li han arrencat un somriure, precisament un dia que ho necessitava molt.
..
- Rebo un corre electrònic en què m'informen que un llibre que vaig alliberar fa mesos, ha anat passant de mà en mà, i que segueix fent camí. Agraeixen la meva iniciativa.
.
- Durant la presentació del llibre Derelictes de David Figueres, una persona que jo havia insistit en què vingués i participés, s'emociona en escoltar un poema.
.
- Visito l'Escola Daniel Mangrané, i una de les alumnes porta entre les mans, agafat ben fort, un conte a la carta que vaig escriure dedicat a ella, regal de sa mare.

Nascudes per ser flors

Nascudes per ser flors, no jutgesses, ploren les margarides.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.

01 de març 2014

Tot interior, d’Enric Camps Valero

Tot interior, d’Enric Camps Valero
Premi Soler i Estruch
Sinopsi

Quan el jove Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el pas del temps, aquests trajectes esdevindran l’únic moment amable de la jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora d’un vagó. Al llarg d’una vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que hom podria considerar surrealistes o fruit de la voluntat d’una ment malalta. Mentrestant, superarà Mencials l’empresonament a què el sotmet el seu propi cos?