Sempre que puc m'agrada col·laborar en tota mena d'iniciatives, especialment a les xarxes, sobretot si són originals com la que ara us explico.
A la web Reüll es pot anar veient el fruit d'una actuació cultural que reparteix mirades arreu del nostre país. Aquestes mirades plenes de color, penjades a espais públic, formaran properament part d'una exposició i d'un llibre.
Els meus ulls també participen des del Parc de la Fonsanta de Sant Joan Despí.
31 de març 2014
esbós
T'imagino, et dibuixo a mitges, encara; el teu somriure et fa completa.
.
Inspirat en l'esbós d'una il·lustració de Carles Arbat, del llibre Zeineb, la primera enxaneta, de Cinta Arasa.
30 de març 2014
Lectura de relats al cafè Itaca d'Amposta
Qui avisa no és traïdor. Aquest dijous, 3 d'abril, partir de les 21.00 hores, estaré al Cafè Itaca d'Amposta (C. Sant Josep, 8), llegint una selecció dels meus relats.
No sé encara quins contes escolliré, però seran breus, seran variats, algun divertit, molts tendres.
Podeu vindre sense patir, aquella nit no juga el Barça.
El paper d’embolicar regals forma part dels
regals; com les carícies formen part de l’amor.
El primer heroi, de Martí Gironell
El primer heroi, de Martí Gironell
Edicions B, 2014
Una aventura
fundacional plena de reptes i amenaces, en la qual el lector descobrirà un món
nou i fascinant.
Fa més de cinc mil anys, un home va ser capaç d’anar més
enllà de la seva pròpia terra. Ynatsé és escollit pels déus per protegir el seu
poblat i trobar el remei a un mal que assola la seva comunitat, el
Clan dels Cavalls. En la lluita per acomplir els designis divins, i superant
els propis límits i fronteres, Ynatsé s’embarcarà en un viatge èpic,
dominat per l’impuls interior i la força del seu poble.
Una epopeia magistralment documentada que ens connecta amb
les nostres arrels més autèntiques a través d’una terra i un temps verge i
salvatge. Un periple vívid i tangible cap als inicis de la Humanitat. L’origen
comença ara.
29 de març 2014
Hi ha algun editor o agent literari a la sala?
He de rumiar com
gestionar els llibres que ara mateix tinc escrits i pendents de publicar: tres
reculls de contes (dos ja compromesos), una novel·la, un dietari, un poemari,
les desdefinicions, i una dotzena, com a mínim, de contes infantils. Hi ha
algun editor o agent literari a la sala?
Notícies de bookcrossing
Fa anys que practico el bookcrossing, o el passa llibres, o l'alliberament de llibres, com li dic jo. Hauré deixat a la via pública més de 500 llibres, i continua sorprenent-me l'ínfim percentatge de gent que es posa en contacte amb mi per a explicar-m'ho, tot i que els ho demano en una nota que afegeixo al llibre. Però de tant en tant m'arriben correus que em carreguen d'il·lusió com aquest:
.
Caminaba por Tortosa cuando vi el
libro. Sentí una gran pena al ver un libro abandonado. No conocía esta
iniciativa tan acertada en Tortosa.
El sitio elegido demostraba cierta ternura
de la persona que lo había dejado, era una jardinera con sus flores de primavera.
Un libro nuevo, bien tratado y poco hojeado.
Pensé: ¿Quién lo habrá olvidado?
Yo, curioso, vi que algo asomaba de entre
sus páginas. Estiré la nota, la leí detenidamente, y vi con alegría que
no era una pérdida, sino un encuentro fantástico que leeré con agrado.
Después lo liberaré y dejaré que otras personas disfruten con la
sorpresa y la lectura de "La profecía del
laurel".
Espero que quede en buenas manos y que siga
su camino, hasta que envejezca de tanto usarlo. Entonces, espero volver
a encontrarlo y quizás me lo quede para que duerma en
mi pequeña biblioteca, acompañado de otro libros
de diferentes letras y paisajes.
Felicidades por esta iniciativa, que
atraiga a muchos lectores noveles o veteranos.
Atentamente,
Lorenzo Pérez Tejerina
.
I afegeix un poema de Miguel de Unamuno:
"Leer, leer, leer, vivir la vida
que otros soñaron.
Leer, leer, leer el alma olvida
las cosas que pasaron"
28 de març 2014
Aigua que estimo
Sóc fill de
costers pedregosos, dels carrassos ressecs i punxents de les avellanes, de la
pell aspra de les ametlles i del vi dolç. Quan torno al meu poble em rep el
relleu de les muntanyes que dibuixava de petit, la forma dels campanars, l’olor
que varia a cada tram d’estació i la que no varia gens malgrat el degoteig
constant dels anys. Viure a Tortosa em fa gaudir d’un contrast que he fet
servir en més d’un conte. Passejar vora l’Ebre i deixar-se gronxar pel brogit
de l’aigua, fer volar la mirada riu avall, és balsàmic, i dono gràcies per
tenir dos móns petits. Bado atret pels remolins brillants d’aquesta aigua que
estimo.
Que estimo i
que cal defensar. #30MDelta
27 de març 2014
El pòdium té tres nivells. Esperit olímpic?
Escriptor de capçalera
Em fa il·lusió compartir amb tots vosaltres que m'hagin triat escriptor de capçalera de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
A iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, diverses biblioteques de Catalunya han escollit els seus autors de capçalera, amb qui mantenen una estreta i habitual col·laboració.
Entre altres coses, la Biblioteca exposa una mostra de l'obra de l'autor, i l'autor haurà de fer-hi una activitat, a més d'escriure un text sobre les biblioteques i el seu paper com a agents culturals.
En aquest enllaç podeu trobar la relació de biblioteques i autors que participen en aquest programa.
A iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, diverses biblioteques de Catalunya han escollit els seus autors de capçalera, amb qui mantenen una estreta i habitual col·laboració.
Entre altres coses, la Biblioteca exposa una mostra de l'obra de l'autor, i l'autor haurà de fer-hi una activitat, a més d'escriure un text sobre les biblioteques i el seu paper com a agents culturals.
En aquest enllaç podeu trobar la relació de biblioteques i autors que participen en aquest programa.
26 de març 2014
lectora il·lusionada
Il·lusionat perquè una lectora s'il·lusioni de llegir els meus llibres.
278è joc literari
Fa molts anys, des de principi que vaig descobrir el món dels blogs, que sóc fan de Daniel Closa i els seus articles de divulgació científica. No el segueixo amb l'assiduïtat que voldria i mereix, però sempre que el visito gaudeixo i aprenc.
Fa uns dies vaig llegir un article sobre Tità, un satèl·lit de Saturn, i les seves onades. El vaig trobar molt suggeridor; tant, que m'han vingut ganes de ressuscitar els jocs literaris, i proposar-vos que escrigueu un tex, narratiu o poètic, inspirat per aquest article.
El podeu escriure en un comentari o als vostres blogs; en aquest segon cas, agrairé que deixeu un enllaç.
.
El premi? Un viatge a Tità, quan reuneixi la tecnologia i els estalvis suficients. De moment, el viatge ha de ser virtual.
Termini? Fins que peti internet, i una mica més.
Fa uns dies vaig llegir un article sobre Tità, un satèl·lit de Saturn, i les seves onades. El vaig trobar molt suggeridor; tant, que m'han vingut ganes de ressuscitar els jocs literaris, i proposar-vos que escrigueu un tex, narratiu o poètic, inspirat per aquest article.
El podeu escriure en un comentari o als vostres blogs; en aquest segon cas, agrairé que deixeu un enllaç.
.
El premi? Un viatge a Tità, quan reuneixi la tecnologia i els estalvis suficients. De moment, el viatge ha de ser virtual.
Termini? Fins que peti internet, i una mica més.
25 de març 2014
Presentació del llibre La dona pagesa
El proper 27 de març, a les 19.30 h. a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, participaré a la presentació del llibre La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre, de Teresa Castelló.
.
El llibre reflecteix el treball profund d'investigació de l'autora i ens mostra les diferents facetes de la vida de la dona pagesa a les nostres terres, tant des del punt de la vista de la feina, de la família, de l'educació... i també de l'oci. Un gran homenatge a una generació que va haver de superar un repte molt gran i que va viure un dels canvi socials més grans de la història.
.
I tot això amb al reflexió de l'autora i les paraules de les mateixes protagonistes, transcrites de forma literal, amb la seva forma d'expressar-se que ens les farà properes, vives.
Avaria solucionada
Avaria telefònica. De sobte ens quedem sense ADSL i una de les llums del router fa pampallugues. En casos com aquest sempre esperes (necessites esperar) que sigui “d’ells”. Quan puc, truco a un impersonal número d’atenció al client. Des de la distància, i amb veu dolça d’accent sudamericà, em diuen que no els consta cap avaria. Que en breu vindrà a casa un tècnic, una persona de carn i ossos. I sí, em truca l’endemà a primera hora, i quedem, com una cita, però sense la tensió sexual, però amb la mateixa incertesa. Pugem a casa. Es mira el cablejat de la instal•lació. Això no pinta bé, exclama. Jo suspiro, tremolo, i la meva cartera també. Vol fer comprovacions i em demana on està la caixa d’entrada de la línia. La casa és vella, i gran, i un cop més demostro la meva ignorància en aquests temes. Estirem del fil i la trobem; o més ben dit, per ser justos, la troba. Assenyala la caixa, es gira i em somriu. Algú ha premut l’interruptor, algú potser baixet, juganer, curiós, que arribà a casa ahir a la tarda. En aquests moments, descobrir aquesta petita entremaliadura em fa respirar tranquil. Després, moment de fer partes, d’escriure informes de la incidència i, mentrestant, de xerrar. El tècnic és de València, li agrada llegir, em recomana algun autor de contes i jo, agraït, li regalo un exemplar de Postres de músic. La llum del router ja no tremola.
Col·lecciona
pedres precioses. Se'n posa massa a la butxaca quan travessa el riu.
24 de març 2014
8 potes ben vives
Dir que, un cop acabats d'escriure, els contes tenen vida pròpia, no és gens original, tot i ser veritat. Però en el cas dels Contes a la carta encara és molt més cert, perquè els protagonistes estan vius i, ben vius.
Fa unes setmanes vaig escriure un conte per a regalar a un parell de germans, l'Ariadna i el Joel, de 10 i 8 anys, que vaig titular "8 potes".
Divendres passat, els dos protagonistes van llegir-lo a la Biblioteca de Móra d'Ebre, dins del marc d'una activitat que ells han estrenat: L'hora del lector.
M'han dit que ho han fet molt bé, i amb intriga i tot, perquè abans de desvetllar el final, han proposat als assistents que s'imaginessin com era el "monstre" de 8 potes que apareix al conte i que el dibuixessin. Després, magnànims, han resolt el misteri.
I jo, feliç.Sensacions de la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar
Surto cap a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar a llegir uns
versos i, sobretot, a estretir lligams. A la vora del mercat de Tortosa, uns pagesos d'Alcanar
venen planter. Bon intercanvi. L’home del temps havia pronosticat pluges al
nord del país, tot i que no descartava pluges a la resta; és bo no descartar
mai res. Comencen a caure gotes.
Enlloc d’anar fins Alcanar pel camí en teoria més
ràpid, via carretera Nacional, trio la ruta que passa per Ulldecona, i el
paisatge em regala vistes del Montsià, d’arbres encara no vestits del tot de
Primavera, entre boirines matinals. Aparco a prop, però no massa de la
biblioteca, perquè m’agrada arribar als llocs caminant una mica. Allibero un
llibre de poemes recolzat a la reixa d’una finestra.
Tomàs Camacho, l’ànima de la Mostra , ja és al rebedor de
la biblioteca, preparant els llibres de regal per als participants, i a cadascun
hi col·loca, al lloc adient, un punt de llibre i un somriure; se’l veu molt
satisfet avui, m’agrada.
Encara falta temps per començar i vagarejo pels
carrers d’Alcanar sense rumb, que és una bona manera de trobar el camí o, almenys,
un camí. Bado davant portes velles, menjo avellanes.
La trobada és al segon pis de la biblioteca, i ja
hi ha caliu, complicitats, retrobades, presentacions, la tradicional foto de
família a la terrassa, amb l’església al fons.
Tomàs comença l’acte, i Víctor Canicio fa una de
les seves genials entrades, i agraeix en nom de tots la col·laboració de
l’Ajuntament, capitanejada per un alcalde que també és regidor de Cultura;
molt simptomàtic i poc usual. Víctor compara la Mostra oberta, amb la
mostra que ja es deixa veure a les oliveres; és un tros de poeta.
Després tots llegim el nostre poema, i anem a
dinar plegats a Les Cases d’Alcanar, on l’olor de mar, i de peix, ens embriaga;
i el vi, i la companyia, i la comprensió mútua, i alguns laments i esperances.
A l’hora de marxar, cau un for xàfec. No, no es
pot descartar mai res, ni tan sols el poder de la poesia. A mig camí de tornada llueix el sol i es
dibuixa l’inici d’un arc de Sant Martí lluminós. El pregunto si els
planteristes d’Alcanar, aquest matí, han fet tan bon negoci.
.
Podeu veure els vídeos de les lectures (i d'algú jugant) en aquest enllaç.
En fa una tria Teresa Grau Ros al seu blog Bibliopoètiques
.
Podeu veure els vídeos de les lectures (i d'algú jugant) en aquest enllaç.
En fa una tria Teresa Grau Ros al seu blog Bibliopoètiques
23 de març 2014
Futur. Il·usió.
Mon fill es gronxa al parc de Tortosa. Davant, acte de l'Assemblea Nacional Catalana. Jo, al mig, atent a tots dos. Futur. Il·lusió.
El diumenge s'acaba, però els diumenges, no.
Llaços secrets, de Marta Magrinyà
Llaços secrets, de Marta
Magrinyà
Cossetània Edicions,
2014
L’any 1947, en plena
postguerra, un desconegut arriba a Reus provocant temibles sospites. Al mateix
temps, un nen troba una valuosa joia dins un refugi antiaeri. Aquest fet
accidental desencadenarà una situació molt perillosa que unirà dos secrets. La
ciutat aconseguirà descobrir la identitat del foraster però només els implicats
podran conèixer les seves veritables intencions i la venjança que amaga la joia
recuperada. Llaços secrets és una intrigant història de valor
i amor inesperat dedicada a les persones que, malgrat la foscor d’aquells dies,
brillaven amb llum pròpia.
22 de març 2014
Aquest llibre és de l’àvia, de Jaume Copons
Aquest llibre és de
l’àvia, de Jaume Copons
Il·lustracions de Liliana
Fortuny
Combel Editorial,
2014
Un llibre amb
adhesius i activitats per escriure i dibuixar sobre la vida, les aficions i els
gustos de la nostra àvia que els néts hauran de completar amb l'ajuda de la
família. El millor regal per a l'àvia!
Vida
A l’Escola del nostre fill tenen hort i
també crien gallines. Ara han posat uns quants ous en una incubadora i estan
esperant que en surtin pollets en breus dies. Han instal·lat una webcam per
poder seguir l’esdeveniment des de casa. La imatge es veu tremolosa, però es
distingeixen bé els ous, la perfecció de la seva forma, l’aparent immobilitat,
la serenitat. No sé quants milions d’ous deuen estar a punt d’obrir-se en
aquests moments, no sé quants se’n poden haver obert des de l’inici dels temps,
però em miro embadalit aquesta imatge, i em sento privilegiat de ser testimoni
d’un moment únic i bell.
21 de març 2014
Poesia
Llegeixo contes a l'escola del meu fill. Ell està entre il·lusionat i neguitós. Havia escollit un dels contes que llegeixo, Els tres cavallers alts; l'altre és meu, inèdit, amb aparença d'infantil. la resta de xiquets i xiquetes em saluden, em somriuen, fins i tot m'abracen. És una escola petita, quasi una gran família.
Dia Mundial de la Poesia. Alguna forma millor de celebrar-ho?
A la foto, les mans de la classe.
Dia Mundial de la Poesia. Alguna forma millor de celebrar-ho?
A la foto, les mans de la classe.
Tarda de sol que m'acarona. La tendresa és
mútua.
20 de març 2014
Bookcrossing al Mercat de Tortosa
Gràcies a Instagram, i a una foto que hi penja Alfonso Chaney, m'assabento que a la casella de queviures de Carmen Loras, al Mercat de Tortosa, han posat una petita parada de "passa llibres". Encantat per la notícia, de seguida hi faig cap a deixar-hi un exemplar de Postres de músic.
Converses amb ningú, de Montse Farrés
Converses amb ningú, de Montse Farrés
Silva Editorial, 2014
Sinopsi
Silva Editorial, 2014
Sinopsi
Converses amb ningú
parla de la solitud. L’humà és un ésser abandonat al món, i viu aquest estat a
una cambra pròpia o una roca contra el mar. La poeta sap que també és un preu a
pagar per l’afany de llibertat. Les ombres, l’horabaixa, els somnis, la nit, hi
predominen. Però la poeta rebel i apassionada no es conforma i lluita per
encisar-se de nou amb l’amor i el seu record, el cant de la natura, les
belleses quotidianes, la paraula. Viatja per la pell i puja escales amb fulls
blancs disposada a trobar-se i aprendre. De tant en tant, apareix un estrany
interlocutor. No li importa compartir metafòrica la seva derrota, el seu
vessant més íntim, superlatiu d’interior, un luxe. Hi ha relats que parlen
endins, i altres enfora. Aquest —amb ritme pautat i harmònic i molt particular,
amb veu clara— és dels primers. En aquest monòleg misteriós i líric, la veritat
pot trobar-se als racons i als plecs més petits. Aquí, paisatge exterior i
interior es corresponen. Aquest llibre ha estat prologat per Xavier Amorós i
publicat per Silva Editorial.
Presentació: 27 de març, 20.00h. Cal Massó de Reus
19 de març 2014
El meu nanoconte, ara al grec i l'àrab
Com ja he explicat, continuo sumant traduccions del primer dels nanocontes que vaig escriure, inclòs a I un cop de vent els despentina, i ara afegeixo la versió en grec i àrab! Gràcies!
.
.
Το ανδροειδές δαγκώνει το παγωτό με ψεύτικο πάθος. Ένα
ξεχείλισμα από κρέμα γλιστράει προς τα κάτω στην άκρη του στόματός του,
χαλώντας κυκλώματα ύψιστης σημασίας.
Traducció al grec d’Irupe Alzogaray Hernández
.
وهمية مختلقة عاطفة شفتيه مخارج بين من ينزلق الكريمة من جزء ,مختلقة عاطفة بكل كريم الأيس يعض الروبوت .الحاسمة الأهمية تلك يفقد وبهذا ,الأسفل نحوى
Traducció a l’àrab de Hassan DaouidiArmani
missatges
El missatge mai no es perd del tot, si quan l'escrius pares prou compte, si t'escoltes amb l'atenció que et mereixes.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
18 de març 2014
David Figueres a Tens un racó dalt del món
David Figueres és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. El conec de fa anys gràcies al seu blog Els dies i les dones. Ens parlarà del seu blog, lligat estretament al llibre de Gabriel Ferrater Les dones i els dies.
Però sobretot parlarem del seu darrer poemari Derelictes, aquests objectes a mig camí del naufragi i la salvació.
També recomanarem llibres com Vaig fer la maleta un dia de juny, de Cinta Arasa; Bandoler, de Margarida Aritzeta; Testimonis del segle XX, d'editorial El cep i la nansa, Blau de nit a Praga, de Teresa Costa Agramunt.
El programa es podrà veure els dimecres 19 i 26 de març, a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
Personatges, d’Anna Oliveras Paré
Personatges, d’Anna Oliveras
Paré
Cossetània Edicions,
2014
XXV Premi Literari
Vila d’Ascó 2013
Un mirall ens dóna
tantes versions d’un mateix com hi vulguem veure. I de vegades no és el que
mostra, sinó el que veiem, que ens espanta.
El llibre que tens a
les mans és un conjunt de relats que narren situacions que han determinat el
camí dels seus protagonistes. I, mentre alguns veuen assolides les seves
aspiracions, a altres els passa just el contrari.
I, tot i així, la
vida passa. Amb embolics, sorpreses, novetats...
Com resoldrà cadascun
d’ells la situació?
Nanoconte traduït a 8 idiomes, de moment
Continuo amb el projecte de traduir el meu primer nanoconte a tots els idiomes possibles. Ja en portio vuit, de moment (thailandès, xinès, italià, francès, castellà, portuguès, alemany, esperanto...) i ja en tinc més a la llista d'espera (suec, grec, romanès, àrab...) Algú més s'apunta?
PASSIÓ FINGIDA
L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un
regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància
decisiva.
Jesús
M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011
เขาค่อยๆกัดกินไอศครีมดัวยท่าทางที่ดูเหมือนว่ามันอร่อยมากๆ
คราบไอศครีมไหลย้อยเป็นทางรอบปาก ไอศครีมค่อยๆละลายจนไม่เหลือเค้าเดิม
Traducció al thailandès de Hong Boonrod
机器人假装很有激情地去咬冰淇淋。从它的嘴里流下一条奶油,破坏了有着决定性重要意义的区域。
Traducció al xinès deNúria Barberà
L'androide morsica il gelato con finta passione.Una
goccia di panna scivola giù dall'estremità delle labbra e rovina circuiti
d'importanza decisiva.
Traducció a l'italià de CinziaPaolucci
L’androïde mord la glace feignant passion.
Un filet de crème coule de la commissure de ses lèvres, voilà, ses circuits se
sont endommagés
Traducció
al francès Cristina Crespo
El androide muerde el helado con pasión fingida. Un chorro de
nata resbala comisura abajo, y daña circuitos de importancia decisiva
O andróide morde o sorvete com paixão
fingida. Um jorrinho de nata escorrega comissura abaixo e estraga circuitos de
importância decisiva.
Traducció
al portuguès Adrià Oltra
Traducció
al castellà d’Isabel Hernández Tibau
Der Androide beißt ins Eis mit vorgetäuschter Leidenschaft.
Ein Tropfen Sahne gleitet aus den Lippen und ruiniert Kreise von entscheidender
Bedeutung.
Traducció a l’alemany de FabianaMeloni
La androido mordas la glaciajon kum ĝajnigita pasio. Fluero
de kremo glitas de la angulo de la lipoj kaj damaĝis cirkuiitojn de decida
graveco.
Traducció a l’esperanto
d’Enric Fontvila
Pronoms com tothom de vegades embafen.
17 de març 2014
8 potes
Fa unes setmanes vaig enviar un dels meus Contes a la carta, com a regal de sa mare a una parella de germans. El conte es diu 8 potes, i aquest divendres el llegiran a la Biblioteca de Móra d'Ebre.
No és per a posar-se content?
Els desastrosos encanteris de la bruixa Serafina, de Núria Pradas
Els desastrosos
encanteris de la bruixa Serafina, de Núria Pradas
Bambú Editorial, 2014
En el Regne Feliç, la Reina volia una filla i el
Rei, un hereu al tron! La
Serafina era la Bruixa Oficial del Regne, i quan encara feia molt
poc que havia estrenat la feina, va rebre un encàrrec important. La
inexperiència li farà una mala jugada, a ella i als reis, que hauran d'aprendre
a acceptar que, a vegades, la vida és imprevisible.
16 de març 2014
Els meus pares, d'Hervé Guibert
Els meus pares, d'Hervé Guibert
Club Editor, 2014
Sinopsi
Club Editor, 2014
Sinopsi
Tremoleu de por, i
després de gust: ara mateix arriba a llibreries el volum Hervé Guibert,
inassimilable a cap altre. Ha inspirat aquest comentari al llibreter Xavier
Vidal de Nollegiu:
“Estic realment colpit per la lectura de "Els meus pares". Em sembla la declaració d'amor paterno-filial més intensa que hagi llegit. Si entenem amor com la capacitat de dir-s'ho tot i no amagar res, Guibert m'ha deixat astorat, en alguns moments violentat, i sincerament afligit. És un llibre que quan acabes et fa aflorar el fons de la relació amb els teus pares.”
“Estic realment colpit per la lectura de "Els meus pares". Em sembla la declaració d'amor paterno-filial més intensa que hagi llegit. Si entenem amor com la capacitat de dir-s'ho tot i no amagar res, Guibert m'ha deixat astorat, en alguns moments violentat, i sincerament afligit. És un llibre que quan acabes et fa aflorar el fons de la relació amb els teus pares.”
15 de març 2014
Això és meu!, d’Elisenda Roca
Això és meu!, d’Elisenda
Roca
Il·lustrador: Cristina Losantos
Il·lustrador: Cristina Losantos
Bambú Editorial,
2014
L'Andreu sempre
havia estat un nen desprès i generós: tot ho deixava sense dubtar. Per què s'ha
tornat tan garrepa? No hi ha manera que deixi res a ningú. Ni als amics, ni als
companys de classe, ni a en Jan, el germanet petit. Però aviat viurà una
experiència que l'ajudarà a entendre que res no és divertit si no pot ser
compartit.
Mishiyu, de Ricardo Alcántara
Mishiyu, de Ricardo
Alcántara
Il·lustracions de
Paula Rebeca Luciani
Combel Editorial,
2014
Mishiyu és un nen
orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora
història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix
adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill. Un àlbum
de Ricardo Alcántara amb unes il·lustracions intenses i emotives de Rebeca
Luciani.
14 de març 2014
reflexes
Si el teu món tremola, potser és que fa una mica de vent, o és líquida la substància que el sustenta. L'aigua és un mirall imprecís i juganer.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
Nanoconte traduït al xinès
Fa uns dies penjava la traducció al thailandès d'uns nanocontes inclosos a I un cop de vent els despentina. Avui continuo sense moure'm de l'extrem Orient, i us presento el meu primer nanoconte traduït al xinès per Núria Barberà. Moltes gràcies!
.
.
.
L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un
regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància
decisiva.
Jesús
M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011
机器人假装很有激情地去咬冰淇淋。从它的嘴里流下一条奶油,破坏了有着决定性重要意义的区域。
.
Traducció:
Núria Barberà www.baidewei.cat
13 de març 2014
lector imaginatiu
De petit, mon fill està acostumat a
veure’m sortir a la tele. El primer cop el va sobtar, i em va mirar dues
vegades per comprovar si realment era el mateix. Fa pocs dies em diu: vols que
juguem a les entrevistes? Va a la meva tauleta de nit a buscar dos llibres, i
em fa seure al seu costat. N’agafà un i, imitant-me, fa veure que llegeix, amb
el ditet seguint les línies, i improvisa una història que dura, i dura, i dura.
És diumenge, estem al costat del balcó, i la primera llum del dia entra tèbia.
Jo maleeixo no disposar d’una càmera de vídeo sempre a punt per gravar moments
com aquest, però si m’aixeco cometré un sacrilegi, trencaré quelcom
d’irreparable, ni tan sols amb cinta adhesiva, com ell fa amb tot. Em disposo a
viure al moment, a gravar-lo a la memòria amb tot luxe de detalls que, sense
dubte, el temps endolcirà. Quan acaba, llavors sí, li faig una foto, i li dic
quant m’ha agradat la seva història, i ell riu, i la història no s’acaba.
Si et mulles massa als records, pots acabar enfangat.
inabastables?
Cada mañana, cada
una de las pequeñas vidas que se me ofrecen, emprendo el viaje de nuevo, lejos
de los muebles que habito, sin rencor, mas sin peajes; ambicioso intento de
evitar el contagio de su lenta y estática prisión. De nubes son los sueños que
trazo con deleite infantil; altos, no frágiles; lejanos, nunca inabastables.
Los pedazos del tiempo que invierto son perlas que un hilo invisible une a mi
corazón; cerrar los ojos, un aliento, tan solo un paréntesis de la vida que vivo,
de la vida que vive en mí.
12 de març 2014
Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans
Cap llàgrima sobre la tomba, de Sílvia Mayans
Pagès Editors, 2014
Sinopsi
Corre l’any 1975.
Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per
anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta , amb l’esperança d’envoltar-se de pau
i tranquil·litat. Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la
trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama
d’insospitades connexions amb el passat. L’Elíades haurà de treure l’entrellat
d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures
i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus
nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un
personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que
el porten de corcoll.
.
Per part meva, em plau donar la benvinguda a a questa primera obra en solitari d'una nova autora ebrenca, amb aquest vídeo.
Les margarides mai no t'ho farien; decideix
per tu mateix.
11 de març 2014
Relats a la vora del foc
Si Mahoma no va als llibres, els llibres
han d’anar a Mahoma, i per això, i també com a al·licient propi, m’agrada fer
lectures a llocs diversos, fora de les habituals biblioteques o llibreries.
Divendres passat toca al Taller Cinta Dalmau, un espai que la iniciativa privada ha
reconvertit d’antic taller a espai cultural obert a xerrades, lectures,
exposicions... Cinta n’és l’ànima, però disposa d’una colla de fidels i
entusiastes col·laboradors, i entre tots organitzen una programació anual que
déu n’hi do. Quan li vaig proposar la idea, de seguida em va dir que sí, que li
agrada que li llegeixin contes a la vora del foc; i així ho fem, perquè ens
posem al voltant de l’estufa de llenya que cal anar alimentant perquè escalfi;
com la cultura, com la vida.
.
La foto és del ceramista Joan Panisello.
exèrcit de colors
L'exèrcit de colors no s'entrena per la guerra; pinta el món de tots els gustos.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
10 de març 2014
aquell carrer estretet
“Anem per aquell carrer estretet”, li diu una
dona al seu home mentre passegen vora el Mercat, a l’avinguda Generalitat.
Deuen ser jubilats, de fora de Tortosa, i assenyalen el carrer d’en Carbó.
Efectivament, un carrer estret, que fa cruïlla de gairell amb la principal
avinguda de la ciutat, que dóna pas al nucli antic, i que ofereix, temptador,
l’entrada a un món íntim, petit, senzill, humà. Aquesta parella de jubilats
s’hi senten atrets.
09 de març 2014
Nanocontes al thailandès
Tinc el plaer de presentar-vos dos dels nanocontes inclosos a I un cop de vent els despentina (Cossetània Edicions, 2011), traduïts al thailandès per amabilitat de Hong Boonrod, la mare d'un amiguet del cole del meu fil; visca la diversitat! Gràcies!
PASSIÓ FINGIDA
L’androide mossega el gelat amb passió fingida. Un
regalim de nata rellisca comissura avall, i fa malbé circuits d’importància
decisiva.
เขาค่อยๆกัดกินไอศครีมดัวยท่าทางที่ดูเหมือนว่ามันอร่อยมากๆ
คราบไอศครีมไหลย้อยเป็นทางรอบปาก ไอศครีมค่อยๆละลายจนไม่เหลือเค้าเดิม
TAQUES DE CAFÈ
En una tauleta de
bar, emulant autors de prestigi, intenta escriure la seva gran novel·la; però
només s’emporta taques de cafè.
ณ ร้านกาแฟแห่งหนึ่ง หล่อนพยายามเลียนแบบนักเขียนชื่อดัง
ณ ร้านกาแฟแห่งหนึ่ง หล่อนพยายามเลียนแบบนักเขียนชื่อดัง
ตั้งหน้าตั้งตาเขียนนวนิยายเรื่องสำคัญในชีวิตของหล่อน ;
กระดาษที่เตรียมมาเต็มไปด้วยหยดกาแฟ
Jesús M. Tibau. I un cop de vent els despentina, Cossetània Edicions, 2011
Traducció
Hong Boonrod
Desig de xocolata, de Care Santos
Desig de xocolata, de Care Santos
Editorial Planeta, 2014
Premi Ramon Llull
Sinopsi
Editorial Planeta, 2014
Premi Ramon Llull
Sinopsi
«–Serà un plaer
fabricar-vos una xocolatera que honori aquest llinatge de dones que
m’acabeu de dir. I que us faci feliç també a vós, si pot ser. De quin
color us agradaria?
–Blanca. El blanc m’asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
–Blanca. El blanc m’asserena.
–La voleu decorada?
–Millor sense ornaments.
–Ja veig que teniu les idees molt clares. Alguna cosa més? Pel que fa a la mida?
–Ni gran ni petita. Que hi càpiguen tres xicres, que són les que prenc cada tarda per berenar.
–Res més fàcil. Serà un plaer servir-vos».
Un recorregut per la història d’aquest plaer exquisit des de la
seva arribada a Europa fins a la
sofisticació dels nostres dies.
sofisticació dels nostres dies.
08 de març 2014
Vida de mestre Ramon
Vida de mestre Ramon, Ramon Llull
Editorial Barcino, 2014
Sinopsi
Editorial Barcino, 2014
Sinopsi
El volum, a cura d’Anthony Bonner, s’obre amb una introducció que situa el text, en repassa la transmissió i explica el context en què es mogué el seu autor. A més, el llibre conté dotze làmines d’imatges datades del 1325, miniatures de la vida de Llull extretes del Breviculum, una antologia breu d’escrits lul·lians dirigida a la reina de França. La Vida de mestre Ramon fou escrita originalment en llatí. Ha estat traduïda al català pel mateix Anthony Bonner. S’hi han mantingut els versicles en llatí per poder-los llegir de manera acarada amb la traducció. Llull pertanyia a una família benestant barcelonina instal·lada a Mallorca i mantenia estretes relacions amb la cort reial. Estava casat, tenia dos fills i es descrivia com a “ric, lasciu i mundà” en l’etapa anterior a la il·luminació; vivia en una Mallorca en què la tercera part de la població era musulmana i en què els jueus tenien molt de pes en l’economia insular. La narració, escrita cinc anys abans de la mort de Llull, s’inicia amb les cinc aparicions de Jesucrist en la cambra de Ramon, fins que aquest comprèn el que Déu vol d’ell. S’adona que ha de servir Crist en la tasca de convertir sarraïns, però li cal aprendre llatí i posar els dictàmens per escrit. Ramon comença el seu camí per instruir-se, sobretot a París, aprendre la llengua aràbiga i començar, consumar i difondre l’Art, sistema filosòfic que demostra la veritat del cristianisme. L’obra no deixava de ser la culminació de la construcció de la seva imatge pública, amb uns propòsits «justificadors i propagandístics» ben clars. Això ha fet els estudiosos qüestionar-se fins a quin punt s’ha de donar crèdit a una informació tan selectiva.
Postres de músic a L'Assoc de Tortosa
Dimecres passat vaig deixar un exemplar de Postres de músic al nou local de Tortosa L'Assoc, al carrer Major de Sant Jaume, per tal que la seva clientela el pugui anar llegint.
Ja he deixat exemplars de Postres de músic en altres locals, com podeu veure en aquest enllaç, o aquí, aquí, aquí.
Alguns han desaparegut (o han canviat de lloc), i d'altres encara estan al mateix bar, després dels anys, i de tant en tant algú em diu que la fullejat.
Espero que aquest Postres de músic sigui el primer d'una col·lecció que conviurà a L'Assoc on, aviat, hi seré present amb més contes, de viva veu.
Etiquetes:
bookcrossing,
Postres de músic,
Tortosa
07 de març 2014
Morir i no viure no és el mateix; no viure es cura. Pren-te una aspirina.
De nit a Tortosa. "Ara és de dia a
Austràlia?", pregunta mon fill. Sempre és de dia en algun lloc.
Saviesa.
06 de març 2014
els mobles no atrauen la pols; els dies, sí.
trossets de cel
Busco trossets de cel quan miro enlaire.
Quan miro.
Quan jo.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
Quan miro.
Quan jo.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
05 de març 2014
els anys no perdonen; és un sentiment mutu.
mapes, camins, caminants
Els mapes no tenen el do de canviar a
ritme dels camins; ni els camins al dels caminants.
04 de març 2014
Relats a la vora del foc, a Tortosa
Si em seguiu sabreu que m'agrada llegir els meus contes en públic, i que procuro buscar espais nous per fer-ho; per a jugar, per a fer arribar els llibres a més gent.
El proper divendres 7 de març, a les 19.00 h., llegiré alguns dels meus contes en un espai amb encant: el taller Cinta Dalmau de Tortosa, un exemple d'iniciativa privada per a difondre la cultura.
És un espai amb màgia, amb caliu, en sentit figurat, i en sentit literal, perquè disposen d'una bona estufa per escalfar-nos.
Quan li vaig proposar a Cinta, va dir que li agrada que li llegeixin a la vora del foc, i així ho farem.
Seran relats senzills, propers, emotius.
Veniu?
Teresa Castelló a Tens un racó dalt del món
Teresa Castelló serà la convidada a Tens un racó dalt del món de Canal 21, per comentar un llibre-homenatge, un llibre-memòria: La dona pagesa entre la guerra civil i els anys 60 a les Terres de l'Ebre.
Un bon resum de com era la vida, l'oci (més ben poc) i la feina (més aviat molta) de les dones d'aquella època, de les nostres mares i iaies, de qui sempre serem deutors.
A més, el llibre té la gràcia, l'encert i el regal de parlar amb boca de les mateixes dones, que reconeixerem de seguida, i ens semblarà que ens estan parlant.
També recomanarem durant el programa els llibres 115 dies a l'Ebre, d'Assumpta Montellà; La nevada del cucut, de Blanca Busquets; Batec de paraules, de Joana Raspall; i les noves aventures del Patufet de Calçotada i de Carnaval.
El programa es podrà veure per Canal 21 els dimecres 5 i 12 de febrer, a les 21.00 h., i en diverses repeticions durant les dues setmanes.
regals de la vida, a la vora del riu
Passejo a la
vora de l’Ebre i bado una mica. Des de la barana, veig un home gran que baixa
amb compte per la rampa fins el passeig que besa el riu. Dedueixo el seu
objectiu, i no m’equivoco. Soluciona unes necessítats físiques de la forma més
discreta possible de cara al mur. Dos rius d’humiltats i grandeses diverses,
que em recorden una cançó del grup Toreros muertos, que m’agradava molt pel seu
missatge
En acabar,
aprofita per acostar-se a l’aigua. La mira uns segons, i plega del terra un
tros de canya que el riu deu haver arrossegat. Amb força, la llança a l’aigua
i, instintivament, mira enrere per comprovar si algú l’ha vist, com un xiquet
que acaba de fer una entremaliadura. Vull imaginar que aquest gest és fruit de
necessitats més profundes que l’anterior.
Quan camines
sense objectiu predeterminat, la vida et fa regals.
La canya sura
i s’allunya, lentament, en direcció a la mar.
03 de març 2014
llegir
Segueixo ordenadament les línies, paraules, emocions. Viatjo al meu jo que s'amagava.
.
Inspirat pel quadre d'Andrei Vasnetsov (1924 - 2009) Portrait of Irina Vasnetsov, 1976; baixat d'una pàgina del facebokk que us recomano visitar: Grand artist.
.
Inspirat pel quadre d'Andrei Vasnetsov (1924 - 2009) Portrait of Irina Vasnetsov, 1976; baixat d'una pàgina del facebokk que us recomano visitar: Grand artist.
02 de març 2014
Catàleg de tresors
Dir que la tasca d'escriure és solitària ja és un clàssic. I crec que ja fa temps que ens lamentem que les dades de venda de llibres són per plorar. I que organitzar activitats literàries sovint no té el premi de l'assistència de públic que voldries.
Però avui em ve de gust compartir i resumir una cadena de petites o grans victòries que m'ha donat el món dels llibres i la literatura en pocs dies.
.
- La web surtdecasa m'inclou en una llista de 10 piuladors ebrencs que cal seguir.
..
- La web Rodamots inclou un fragment de El vertigen del trapezista per acompanyar una de les paraules que difonen cada dia.
..
- Una persona a qui envio uns quants contes infantils (que cap editorial mostra interès en publicar) em diu que li han alegrat el dia, i que li han arrencat un somriure, precisament un dia que ho necessitava molt.
..
- Rebo un corre electrònic en què m'informen que un llibre que vaig alliberar fa mesos, ha anat passant de mà en mà, i que segueix fent camí. Agraeixen la meva iniciativa.
.
- Durant la presentació del llibre Derelictes de David Figueres, una persona que jo havia insistit en què vingués i participés, s'emociona en escoltar un poema.
.
- Visito l'Escola Daniel Mangrané, i una de les alumnes porta entre les mans, agafat ben fort, un conte a la carta que vaig escriure dedicat a ella, regal de sa mare.
Però avui em ve de gust compartir i resumir una cadena de petites o grans victòries que m'ha donat el món dels llibres i la literatura en pocs dies.
.
- La web surtdecasa m'inclou en una llista de 10 piuladors ebrencs que cal seguir.
..
- La web Rodamots inclou un fragment de El vertigen del trapezista per acompanyar una de les paraules que difonen cada dia.
..
- Una persona a qui envio uns quants contes infantils (que cap editorial mostra interès en publicar) em diu que li han alegrat el dia, i que li han arrencat un somriure, precisament un dia que ho necessitava molt.
..
- Rebo un corre electrònic en què m'informen que un llibre que vaig alliberar fa mesos, ha anat passant de mà en mà, i que segueix fent camí. Agraeixen la meva iniciativa.
.
- Durant la presentació del llibre Derelictes de David Figueres, una persona que jo havia insistit en què vingués i participés, s'emociona en escoltar un poema.
.
- Visito l'Escola Daniel Mangrané, i una de les alumnes porta entre les mans, agafat ben fort, un conte a la carta que vaig escriure dedicat a ella, regal de sa mare.
Nascudes per ser flors
Nascudes per ser flors, no jutgesses, ploren les margarides.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
.
Inspirat en una foto de Remei Navarro.
01 de març 2014
Tot interior, d’Enric Camps Valero
Tot interior, d’Enric
Camps Valero
Editorial Bullent,
2014
Premi Soler i
Estruch
Sinopsi
Quan el jove
Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un
temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el
pas del temps, aquests trajectes esdevindran l’únic moment amable de la
jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora
d’un vagó. Al llarg d’una vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries
de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que hom
podria considerar surrealistes o fruit de la voluntat d’una ment malalta.
Mentrestant, superarà Mencials l’empresonament a què el sotmet el seu propi cos?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)