24 de març 2014

8 potes ben vives

Dir que, un cop acabats d'escriure, els contes tenen vida pròpia, no és gens original, tot i ser veritat. Però en el cas dels Contes a la carta encara és molt més cert, perquè els protagonistes estan vius i, ben vius.
Fa unes setmanes vaig escriure un conte per a regalar a un parell de germans, l'Ariadna i el Joel, de 10 i 8 anys, que vaig titular "8 potes".
Divendres passat, els dos protagonistes van llegir-lo a la Biblioteca de Móra d'Ebre, dins del marc d'una activitat que ells han estrenat: L'hora del lector.
M'han dit que ho han fet molt bé, i amb intriga i tot, perquè abans de desvetllar el final, han proposat als assistents que s'imaginessin com era el "monstre" de 8 potes que apareix al conte i que el dibuixessin. Després, magnànims, han resolt el misteri.
I jo, feliç.

Cap comentari: