Finals de maig. Llum. Diumenge al matí. Calma tortosina en tota la seva
esplendor. M’adreço al Casal tortosí convidat per la Zoraida de Torres Burgos a
la Segona trobada de Retrats Ebrencs, oberta a tothom qui vulgués practicar el retrat
del natural en companyia d'altres dibuixants. El pati, mig a l’ombra, mig al sol, és ple dedibuixants i
colors, de pinzells i traços
ràpids,
que no urgents. Miquel Àngel
Marín i
Javier Caballero (apassionats i divertits bouetes) la Sílvia Mayans i la Sílvia Franzoni , i
jo mateix, acompanyem la seva concentrada tasca amb poesia i música. Els ulls sembla
que no s’apartin
de la punta dels pinzells, però
ens miren de reüll,
i som objecte dels sues dibuixos. I ens escolten, i riuen de tant en tant. Jo
llegeixo un menú
variat, amb versos dels meus dos poemaris (A la barana dels teus dits, i La
pluja ha vessat milions de núvolsabans) nanocontes, anuncis per paraules i falsos proverbis; i un poema de
Gerard Vergés
que sempre porto damunt, curiosament amb una llimonera de protagonista, com la
que presideix el pati que ens acull.
Dolç i
serè
matí.
Medecina per als sentits i el cor. Colors, versos i llum.
1 comentari:
Encantada de conèixe't personalment. Encara que sento que la meva atenció fos a mitges, entre la teva veu i el meu pinzell. T'he fet verd com les fulles extraordinàries del llimoner.
Publica un comentari a l'entrada