Com ja sabeu, un dels meus lemes és que sóc un escriptor que
intenta viure del “cuento”. La gent sempre se’n riu quan ho dic, però l’expressió amaga dues cares
oposades: una optimista, carregada d’il·lusió i d’una visió utòpica del món; l’altra, realista i amarga.
Aquesta setmana he patit un dels tristos capítols que viu la immensa
majoria d’escriptors: rebre la liquidació dels drets d’autor. Sóc
transparent, i us mostro tots els detalls de la liquidació de 2015 per tal que
tregueu les vostres conclusions.
És
evident la davallada de vendes, i resulta curiós que el llibre més venut sigui encara El
vertigen del trapezista, sense dubte, gràcies al fet que s’estigui treballant en alguns centres d’ensenyament.
Per als desconeixedors del tema, val a dir que les dades de vendes que et facilita
l’editorial anualment, segons fonts de les distribuïdores, no són del tot reals i, en
tot cas, es poden veure rectificades l’any següent a la baixa. Per
exemple, l’any passat em van liquidar la venda de 235 exemplars d’El noi del costat del padrí, venuts durant l’any 2014, i enguany me’n liquiden 5 exemplars
venuts durant el 2015. Tot i que la suma final pugui ser correcta, no ho és el repartiment anual.
A final d’any, la distribuïdora passa a l’editorial la xifra de llibres venuts, i aquests són els que l’editorial liquida als autors, però pot passar i passa, que
no estan venuts realment, sinó
que es troben a les llibreries, i aquestes, l’any següent, poden fer devolucions,
cosa que no sé si
ocorreix en altres tipus de negocis. El resultat és que els autors podem
rebre i rebem liquidacions negatives, cosa que, com comprendreu, frustra
bastant, i que ni autors ni editorials no sabem amb seguretat la xifra exacta
fins passat molt de temps.
Evidentment, els guanys econòmics
no són
el motor ni la gasolina que em mou a l’hora d’escriure i fer mil i una activitats al voltant de la literatura, i les
alegries que em proporciona superen les tristeses per golejada. Però això no treu que, per un
costat, aparti del meu horitzó la
idíl·lica fita de poder viure
alguna dia de la literatura (tot i que no a qualsevol preu), i que, d’altra banda, de vegades, la realitat amenaci amb desmoralitzar-me.
No patiu, seguiré
endavant amb la lluita, tot i que de vegades em manquin forces; però de vegades, només de vegades, un necessita
plorar un instant abans d’aixecar-se i remar de nou.
2 comentaris:
Hola! doncs hauries d'estar content amb les xifres d"el vertigen"! Són molt bones.
Sobre la resta: Com dic sovint... nosaltres a escriure, que per vendre ja hi ha l'Esteban! Ànims i endavant!
Recorda: ja gairebé no hi ha qui llegeixi, i el que llegeix, no sap llegir, però per poc que un, només un, en sàpiga, val la pena escriure!
Diuen que també venen les putes.
Publica un comentari a l'entrada