xiquets

Fa uns quinze anys, abans de la meva primera càmera digital, cada any omplia un parell d'àlbums de fotos, viatges a banda. Per tal de fer-los més divertits, i més suportables les sessions de mostrar les fotos a amics i familiars, vaig agafar el costum d'afegir-hi imatges de famosos o de dibuixos, amb l'antic mètode del "retalla" i "enganxa", de tota la vida. Tenia certa gràcia fer apaèrixer Michael Jackson enmig d'un viatge al Delta, o al Mickey Mouse a Montjuïc.
De tots aquests personatges que afegia, no sé perquè, n'hi havia un que es veu que tenia repetit, i a qui li vaig agafar estima, i per això apareix en diversos àlbums. Es tractava d'un xiquet rosset, d'esquena, amb les mans a les butxaques, com mirant el panorama.
Després va arribar la fotografia digital i, més tard, el nostre fill.
Un dia, mirant-me'l d'esquena, em va recordar aquell xiquet de dibuix que afegia als àlbums. I la veritat, es que cada cop s'hi assembla més. O no? Jutgeu vosaltres mateixos (el nostre fill és el de la dreta).
No crec en el destí. Cada dia ens passen milers de coses; milions al cap de l'any, i algunes d'elles són coincidències. Dolces, tendres, i meravelloses coincidències per qui sap i vol gaudir-les.