M’agrada jugar amb
les paraules, puc escriure nanocontes si les miro a fons per a veure què em
diuen, o girant-les, o reinventant-les, o esborrant-les. Us explico una anècdota de com vaig escriure
un nanoconte sense escriure ni una sola paraula, sinó esborrant-la.
A la feina fa un
parell d’anys que patim un programa per a tramitar les factures de forma electrònica.
De tant en tant, algunes factures es queden penjades en una mena de limbo.
Manel, un company de feina, em va deixar una nota damunt la taula, en relació
amb unes factures que li corria pressa tramitar, i que calia reprocessar..
Com que coneix la
meva faceta de microcontista, em va dir que aquella nota breu era com una mena
de nanoconte dels meus. Davant d’ell me la miro, i li demostro que per a
convertir-lo en un nanoconte sobrava una paraula, com podeu veure a la imatge.
Esborrar és una de
les feines més importants d’un escriptor.
1 comentari:
Molt bo el comentari final. S'ha de dir el màxim amb el mínim de paraules.
Publica un comentari a l'entrada