Divendres passat, 21 d'abril, vaig assistir a la presentació del llibre recull d'obres dels premis Terra de fang 2015 i 2016, on tinc l'hornor de ser inclòs amb l'obra Sota la pell hi ha carn encara que va obtenir el premi de poesia el 2016.
L'acte té lloc a la flamant nova Biblioteca de Deltebre que, espero, com ha passat a totes les localitats que han estrenat biblioteca els últims anys, serveixi per dinamitzar la vida cultural. Espero tornar-hi aviat per fer alguna activitat.
Però abans d'entrar coincideixo amb l'autor premiat en poesia l'any anterior, Miquel Reverté, i junts "inspeccionem" els passadissos i lleixes, enmig d'una improvisada tertúlia a quatre mans.
Més tard també conec personalment a Montserrat Espallargas, guanyadora del premi de narrativa el 2015, i descobreixo que té arrels prioratines, de Marçà concretament. Ella explicarà que el premi li serví d'impuls a la seva carrera literària, i la prova en són els premis obtinguts posteriorment, com ara el Recull de Blanes.
Però l'acte del passat divendres fou triple.
Abans, Dolores Giménez presenta el llibre del seu particular i personal mètode d'aprendre francès, llengua que ensenya de forma gratuïta al casal de jubilats de Deltebre. Un dels seus alumnes ens canta unes jotes amb la llengua gala. Fusió, tradició, generositat. Terra autèntica.
Per a acabar, vivim un moment molt emotiu: l'acte de donació de la col·lecció de l'obra completa de Josep Pla, del mecenes local Evaristo Vives, a la sala que ja rep el seu nom. Reconec que desconeixia la història d'aquest prohom local, d'aquest home emprenedor, avançat a la seva època, impulsor de Riumar, i amant de la cultura, entre moltes altres coses. Persones que el conegueren d'aprop ens el fan proper, acompanyats de l'obertura de la Traviata de Verdi, i fins i tot l'alcalde, Lluís Soler, no tant com a alcalde, sinó com a persona, s'emociona i ens emociona recordant moments i actituds d'Eliseo Vives que mostren la seva humanitat.
Ja fosc, torno cap a Tortosa amb un llibre col·lectiu més al seient del copilot. Al dia li resta encara una mica de llum que s'ajau als arrossars, i cel i terra es confonen; em deixo seduir per aquest miratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada