Sabeu aquella sensació quan un té la cama
trencada , que veu gent amb cames trencades a tot arreu? Fa uns dies m’ha
passat una cosa similar amb els llibres.
Sovint em pregunten si per a escriure un conte
o un llibre m’he inspirat en determinat escriptor. De vegades sí, però molts
cops no, ja que aquest escriptor amb qui em troben similituds, ni tan sols l’he
llegit mai. Però no és estrany, perquè, de fet, tots els escritptos acabem
parlant dels mateixos temes, i hi ha una mena d’influència que sura per damunt
de tots nosaltres que ens acaba afectant, de forma directa o indirecta.
I tota aquest areflexió ve per una casualitat
amb què he ensopegat en llegir dos llibres en poc temps, on he trobat una frase
concreta que s’assembla molt al vers que
dóna nom al recull de poemes amb què vaig guanyar el premi Terra de fang: “sota
la pell hi ha carn encara”.
Al llibre El secret de les terres roges, de
Lurdes Malgrat, llegeixo: "sota la pell tot són cendres".
Al llibre Amics per sempre, de Lluís-Anton
Baulenas, trobo: "sota la pell,
al cap, al cor, només hi ha passat".
Tot sota la pell,
però amb sensacions i estat d’ànims diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada