.
Les golfes
Les golfes, recer
on amagar-te
entre
escorrialles del passat,
entre mocadors
que no s’usen,
o que ja s’han
gastat massa.
En un racó, un
cistell sense les anses
dorm amordassat
entre silencis.
Cap riuada no
l’assetja,
ni l’espanta la
sirena que passa de llarg.
A les golfes, hi
entra de puntetes la llum
i ja no en surt.
Si caus a les
palpentes
pots clavar-te un
vidre del mirall
que va esberlar-se
no saps quan.
Les golfes, amigues
de l’invisible,
sols es despullen
quan tu vols,
i tot és ple de
pols,
i saps que ho
sabies.
1 comentari:
Molt maco. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada