ACABEU LA FRASE

Massa pluja per al seu estat d'ànim; llavors el vent...
.
Finals proposats a facebook i a twitter.

regals, dies, llum

Tardor plujosa, potser en excés per al nostre cor mediterrani. I quan sembla que s’acosta de forma definitiva el fred, arriba un d’aquests dies que ens regala la vida. Calma absoluta per a gaudir tota la gamma de blaus que escampa el cel, i els blaus que versiona de forma tremolosa el riu, i la llum, i el groc dels arbres, i el groc de les emocions. Lo Sirgador s’allunya lentament Ebre amunt, gairebé ingràvid. Gent a la terrassa d’un bar que conversa entre somriures, probablement de temes banals, amb les mànegues arremangades empomant el sol. I una dona gran travessa amb bastó, i dosis feixugues d’incertesa, un pas de vianants davant del Mercat; un cotxe s’atura metres abans i ella el saluda aixecant la mà, no gaire, suficient.

Llibres, amics, sensibilitat

En pocs dies presentaré dos llibres a Tortosa:
.
-Els camins de la llum, de Coia Valls  30 de novembre, 19.30, La 2 de Viladrich
-Versos de ocasión, d'Eduardo Margaretto, 3 de desembre, 19.30 h. Biblioteca
.
Un dels regals de dedicar-me a la literatura: fer bons amics.
Són diferents en aparença, diferents estils. Però plens de sensibilitat.
Gràcies, vida.

Epistolari Sales-Arbó, a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, comentarem a tres bandes el llibre Epistolari Sebastià Juan Arbó - Joan Sales (1966-1982), juntament amb Josep Miquel Ramis, autor d'aquest treball, i amb Josep Igual, aprofitant la posada en funcionament d'una ruta literària a Amposta basada en Sebastià Juan Arbó.

Aquestes cartes, a més de mostrar-nos el gran caràcter de dos dels més grans autors de la literatura catalana del segle XX, ens serveixen per a conèixer millor la seva època, les seves il·lusions, frustracions, problemes, i per a donar-nos del molt que han canviat les coses, sobretot tecnològicament, i el el poc que han canviat en altres.

I Mariona Botella, alumna de 6è de Primària de l'Escola Daniel Mangrané, ens recomanarà els llibres de la col·lecció d'Anna Anec, de Care Santos.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 28 de novembre i 5 de desembrea les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Prestatgeries plenes de desitjos.

Prestatgeries plenes de desitjos.
Fer una llista de prioritats forma part de l'art de créixer.

Oriol Pelacanyes, un xef estrellat, d’Eva Santacana

OriolPelacanyes, un xef estrellat, d’Eva Santacana

Il·lustracions de   Jauem Bosch

Baula Edicions, 2018 

Sinopsi

El barri es prepara una altra vegada per al Concurs de Cuina en Pijama de cada any. Al barri som així. Si organitzessis un Concurs de Cuina, no hi participaria mai ningú, ara, si dius que ha de ser en pijama, o vestit de submarinista, de ballarina o en camisa de força, aleshores tothom fa cua per inscriure-s’hi. La meva mare s’hi va presentar l’any passat però els seus cigrons extradurs van trencar la mandíbula d’un membre del jurat i van fer saltar uns quants queixals, o sigui que aquest any té prohibit presentar-s’hi. Però com que vol guanyar el viatge a París com sigui ha dit “Tu guanyaràs per a mi, orelllut!”. Ara, si no ho aconsegueixo…

…ACABARÉ CONVERTIT EN MANDONGUILLA!

Els camins de la llum, de Coia Valls, a Tortosa

Un plaer participar a la presentació del nou llibre de Coia Valls, Els camins de la llum, a La 2 de Viladrich de Tortosa.
.
30 de novembre
19.30 hores
.
Us intentarem sorprendre; esteu avisats!!!!

Cara de peix i altres contes

Cara de peix i altres contes

21è Premi de narrativa curta per Internet Tinet

M. V. Lovaina, M. Sala, G. Santaló, J. M. Palau, A. Gener, J. Pacheco, R. Casas, J. Maymó, B. Teruel, A. Grabulosa, N. Sancho, G. Granell, A. Guiteras, E. Summerlee, F. X. Simarro

Cossetània Edicions, 2018

Com cada divendres, el nen neteja detingudament la peixera que li va regalar el seu pare. Un d’aquests divendres, el nen coincideix per primera vegada amb el veí amb cara de peix, que ho canviarà tot. Aquest comentari correspon a la narració guanyadora, Cara de peix, de M. Victòria Lovaina, en el 21è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2017-2018). A més, el llibre inclou una selecció dels millors relats que s’hi van presentar.

Els camins de la llum, de Coia Valls, a Tortosa

El proper divendres, 30 de novembre, a la 2 de Viladrich de Tortosa, presentació del nou llibre de Coia Valls, ELS CAMINS DE LA LLUM.
Els llibres de la Coia sempre són un viatge, no us perdeu aquest, amb parada a Tortosa.
Us deixo amb un fragment:

Rapunzel, de Cecil Kim

Rapunzel, de Cecil Kim

Il·lustracions de  Francesca Dell'Orto

Baula Edicions, 2018 

Sinopsi

La Rapunzel, una noia amb una cabellera llarguíssima, ha estat engarjolada per una malvada bruixa en una torre alta i inaccessible. Cada dia, la bruixa li demana que deixi caure les seves trenes per poder trepar-hi i pujar a visitar-la. Aconseguirà la Rapunzel escapar d’aquest trist destí?

Cites literàries

La primera vegada que vaig descobrir que en pocs minuts em podia desprendre de totes les capes que t'envolten i t'embolcallen, em vaig esborronar, vaig tenir por de caure en un abisme

La ciutat invisible, d’Emili Rosales

 .

L’amor és gerd com una nevada tendra,
assassí, com la punta d’una rella, fonedís
com el color d’un peix.

Poemes del sud, de Cinta Mulet

 .

Tot ha estat un naufragi on la mar era la primera mentida

L’efecte espantall, d’Agustí Masip

 .

Amb molts diners i els publicistes adequats, la gent del carrer està disposada a creure’s qualsevol cosa.

El joc de déu, de Salvador Macip

 .

Aleshores vaig començar a entendre que si el futur era la possessió més preuada, només si l'omplia de projectes, d'il·lusions, podria refer-me de tot el que anava deixant enrere.

El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo

 .

Mentre el contemplo per enèssima vegada, em pregunto si en aquest riu me n’hi he deixat un bocí o si, al contrari, és d’aquest riu que en porto un bocí allà on vaig.

Esmorzars de l’Ebre, d’Ignasi Revés

 .

Després de matar-lo d’un sol tret va estar bona estona furgant-li la ferida, del tot convençut que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala.

Glops, de Joan Pinyol

 .

es va posar en marxa el voluble joc de la memòria, que sempre presenta els records desordenats, fent salts en el puzzle del temps

Impremta Babel, d’Andreu Carranza

Contrallum

La llum esquitxa a gotetes el meu rostre bocabadat.
Ni la roca ni la mar no perden, quan la batalla és de passió.
.
Inspirat en una pintura de Quim Boleda.

Acabeu la frase

Aquella pedra enmig del camí em temptava, i...
.
Podeu veure finals proposats a facebook i a twitter

El calaix dels vols perduts, fragment

Quan el cambrer li reclama, amb dosis excessives de mal geni, si ha decidit el postre d’una vegada, l’agafa desprevingut, i li cal un esforç tan colossal com estèril per intentar no envermellir. No vol que noti com s’estava fonent, absort amb la corba que dibuixa una espatlla tres taules endavant, sota la pantalla d’un dels televisors. Una corba sublim en senzillesa, delicada, coronada amb l’explosió vermella dels cabells; un pintor avesat a admirar ballarines com Degas la signaria sense dubte. Tres taules i tres mons, de vegades, són distàncies similars.

.

El calaix dels vols perduts, Pagès Editors

El Llibre d’Hores de Jacominus Gainsborough, de Rébecca Dautremer

El Llibre d’Hores de Jacominus Gainsborough, de  Rébecca Dautremer

Baula Edicions, 2018 

Sinopsi

Un llibre d’hores? Què és això? Doncs és tota una vida! La d’en Jacominus Gainsborough. Les fulles seques del parc, la pluja, la marea baixa. Una tombarella, un comiat en una andana, un bon dia en un jardí ple de pedres. Un picnic, unes curses i l’ombra fresca sota l’ametller. Tot això. Una vida.

Amb El calaix dels vols perduts, a La Ràpita

Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Dijous passat, 15 de novembre,  a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
Allí vam iniciar el moviment Versos contra la violència l'octubre de 2017, allí he guanyat el Premi de poesia Lluís de Montsià i, sobretot, allí he trobat bons amics a qui ens uneix la passió per les paraules.
Inicia l'acte la regidora de Cultura Erika Ferraté, i després l'amic Eduardo Margaretto m'acompanya a la presentació que segueix un fil aleatori marcat per les imatges i textos que anem traient dels calaixos.
Fem participar al públic, on s'hi troben també bons amics, i anem desgranant alguns de les emocions i senzills tresors que amaga el llibre. I n'amaguen d'altres que els lectors hauran d'anar descobrint.
Bon vespre a La Ràpita, on ens respecta aquest cop l'amenaça de pluja, amb un final inesperat, amb un regal únic del qual ja en parlaré un altre dia.

Versos contra la violència, a Vilafranca del Penedès

Divendres passat, 16 de novembre, nou acte de Versos contra la violència, aquest cop a Vilafranca del Penedès, convidats i coordinats per Santi Borrell i dins de les tertúlies que organitza Òmnium Cultural sota el nom de Poesia i República.

Hi acudim amb l’entusiasme habitual gent de les Terres de l’Ebre, i d’arreu que ens anem afegint a aquest col·lectiu que suma, que creix, que pretén reivindicar el nostre tarannà pacífic.

Tots els actes en què hem participat han estat diferents, perquè són diferents els espais, la gent que els coordina i el moment. Aquest cop les lectures de poemes inclosos al llibre editat per Onada Edicions, o d’altres, es combinen amb la tertúlia i comentaris dels assistents o dels mateixos participants, de vegades amb punts de vista diferents, i sempre amb aquest esperit tan català de debatre-ho tot. El resultat és un acte molt interessant, enriquidor i també emotiu, on participem, Ricardo Gascon, Jesús M. Tibau, Anna Maria Franco, Pilar Garriga, Mònica de Dalmau, Xavier Aragó, Àngel Martí, Montse Pallarès, Mercè Quiles, Santi Borrell, Jordi Ribas i Lluís Martín Santos.

Després, acudim a la plaça de la Vila on cada dia, cada dia, cada dia, els Músics per la llibertat interpreten diverses cançons per a exigir la llibertat dels presos polítics, i on es fa notar la nostra presència amb la lectura, per part de Mònica de Dalmau, del poema del llibre de Montse Boldú.

La llum dels carrers vells de la vila ho omplen tot de color groc, i les fulles dels arbres que cauen.

Després, anem a la seu d’Òmnium Cultural, vora el refugi de les restes d’una antiga muralla. De fet, n’estaríem a la part de fora, però ens hi sentim a dins. L'espai es diu Muriel Casals i el presideix una imatge de Jordi Cuixart. Ens han preparat un pica-pica dolç i salt, i ens obsequien amb cava i, sobretot, ens regalen la seva amistat i agraïment mutus. Acabem amb bon ànim recitant algun poema i, fins i tot, cantant alguna jota.

Tornem cap al sud ben entrada la nit, potser cansats, però amb les bateries ben carregades d’emocions.
Més imatges en aquest enllaç.

Estima, de Xavi Benigni

Estima, de Xavi Benigni

Sinopsi

A vegades, tothom necessita sentir-se dir alguna cosa. Tothom passem per moments difícils, moments en els quals creiem que no som res, moments en els quals pensem que estem sols. No tenim a ningú que ens digui el que necessitem sentir-nos dir. Però, el que sovint no sabem és que, a vegades, la millor medicina som nosaltres mateixos i tenim la capacitat de salvar-nos. Aquestes són les paraules que em van salvar. «La millor medicina som nosaltres mateixos».

El curiós cas del castell Billinghurst, de David Fernández Sifres

El curiós cas del castell Billinghurst, de David Fernández Sifres

amb il·lustracions de Albertoyos

Baula Edicions, 2018 

sinopsi

Per primera vegada, les set pedres precioses més valuoses de tot el món s’exhibeixen al castell Billinghurst. D’una en una, van desapareixent de manera misteriosa.

Els nois i noies de l’Escola de Detectius Avant comencen la seva investigació entre ornitòpoters i autòmats, però el cas es complica quan el cap de seguretat del castell els prohibeix d’entrar-hi. Descobriran qui és el lladre abans que robi l’última de les pedres?

Què hi ha a dins?

Què hi ha a dins? Descobreix la vida secreta dels animals

Giulia de Amicis, Cristina Banfi i Cristina Peraboni

Cossetània Edicions, 2018 

Gràcies a aquest llibre podràs entrar en les cases més sorprenents dels “animals arquitectes” més enginyosos i originals, capaços de construir els seus caus amb una habilitat que els humans no podrien igualar! Què esperes? Descobreix en aquestes pàgines on viuen les abelles, les formigues, les guineus, els castors, els ossos, els pops i tots els altres “superconstructors”!

Cites literàries

No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la cathalana y també per no valer-me de llengua estranya per a illustrar i defensar la naturalesa pròpia.

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig

 .

Un poble són múltiples i diverses formes de vida, són llocs, gent, arbres, la flaire de la pluja, i també és la pols. És el temps en si mateix, però en moviment.

Expedient 3295, d’Emigdi Subirats

 .

L’Ebre és la gota fèrtil que calma la set dels arrosars i alleta els peixos d’escates lluents. És la llàgrima dels núvols que amaren les valls de color assutzena, el plor del cel que governa aquest delta desitjat.

Guia de les Terres de l’Ebre, de Vicent Pellicer

 .

Déu era un domador de puces, de la mateixa manera que jo era un déu fracassat, enamorat i desvergonyit. Érem col·legues. La humanitat estava ben apanyada.

El domador de puces, de Francesc Valls Calçada

 .

He refet tants cops la tanca
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.

Els crisantems, de Rafael Haro

 .

No s'han de fer preguntes quan creixes -va respondre el xeiene-. Observes, escoltes, esperes, i t'arribarà la resposta.

En John Garfield en territori xeiene, de Jordi Cantavella

 .

La noia s’aixecà desprenent aquella aroma de son i droperia pròpia del diumenge ressaltada per l’absència de les calces que el balanceig de la jaqueta del pijama feia evident.

Johnson & Johnson, El català és un misteri poètic?, de Fede Cortés

 .

En obrir la porta de la barraca l’olor del fang i de l’arròs madur, l’orquestra de l’aigua i del cel, lo blau de la partitura, li esclaten com música d’un nou món.

Salabror de riu, de Baltasar Casanova

Noa, la noia fantasma, de Joan Manuel Gisbert

Noa, la noia fantasma, de Joan Manuel Gisbert

Baula Edicions, 2018 

sinopsi

La Noa era gairebé invisible. Molt poca gent sabia que existia. Només la podien veure les persones que triava ella, com la Margarida i els seus amics. I les buscava per portar-les a un fabulós edifici secret que corria perill de desaparèixer. Allà, una dona misteriosa, sumida en un son profund, les necessitava perquè per fi pogués tenir lloc una cosa única i sorprenent.

fals proverbi hongarès

SER EL MILLOR DEL MÓN

Passejada per la via verda amb mon fill. Després d’anys de demanar-ho, enguany l’hem apuntat a l’Ebre escola, una entitat que, a més de practicar el futbol, volen formar persones a través de valors.
 Parlem que tothom té dret a jugar, independentment de la seva vàlua esportiva o que tingui més o menys gràcia en tocar la pilota. Ningú no és perfecte.
 -Papa, saps que tothom és el millor del món almenys en una cosa?
-Ah sí? En què?
-En ser ell mateix.

Valer Gisbert a Tens un racó dalt del món

Valer Gisbert ens visita a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. Recordarem el seu primer llibre El vigilant d'horitzons, la seva faceta teatral i, sobretot, el seu nou llibre, A passes comptades, novel·la que va rebre el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, una obra ambientada a Prat de Compte, a la Font Calda, amb barreja d'elements tan reals com la guerra civil amb d'altres fruit de l'imaginari col·lectiu o del mateix Valer, amb referències al mític cíclop de l'Odissea, llibre que té fora influència en algun dels personatges i en la mateixa estructura de la novel·la, un llibre amb valors humans, amb moments plens d'angoixa, i també de poesia.

I de l'Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita ens visiten Èlia Balsells i Malena Forcadell, alumnes de 3r d'ESO que ens recomanaran llibres, i la professora Sara Cid, que ens parlarà del projecte Impuls per la lectura.

I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 14 i 21 de novembre a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Vlad, el pitjor vampir del món

Vlad, el pitjor vampir del món, d’Anna Wilson

amb il·lustracions de Kathryn Ourst, i traducció de Montse Molist

Nova Col·lecció de Baula Edicions

Els Ullals són la família de vampirs més valenta que ha existit mai. Tots ho són, excepte en Vlad, que és un gallina. Ell només vol tenir amics a l’escola. Però encaixar en una escola d’humans no serà gens fàcil per al petit vampir, i menys amb una mascota com la seva: un ratpenat que el segueix a tot arreu!

Fals proverbi disneylandès

al programa Terra llibre, de Radio Terra

Parlant de literatura ebrenca al programa Terra llibre, de Radio Terra, amb Txell Granados.
El podeu escoltar en aquest enllaç.

Versos contra la violència, cap a Vilafranca del Penedès

Proper acte del moviment Versos contra la violència, tertúlia, recital i presentació del llibre, a Vilafranca del Penedès, el 16 de novembre a les 7,30 de la tarda, coordinat per Santi Borrell.
Aquest moviment sorgit a les Terres de l'Ebre va sumant participants a mesura que fem actes a diverses ciutats i pobles.

Temps era temps en un bosc màgic, de Chris Riddell

Temps era temps en un bosc màgic, de Chris Riddell

Baula Edicions, 2018 

Sinopsi

A la Torre Més Alta del Bosc Màgic hi ha una festa i tothom hi és convidat. La Capelina Verda creua el bosc per poder-hi anar. Pel camí es troba amb una bèstia malenconiosa, tres porquets embadalits amb una caseta de xocolata i tres ossos malhumorats. Podrà arribar a la festa a temps?

Chris Riddell s’endinsa amb humor en un bosc de contes tradicionals i dona una nova vida a alguns dels seus protagonistes més icònics.

El calaix dels vols perduts, a La Ràpita

Seguim amb les presentacions d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)
Aquest dijous, 15 de novembre, a les 19.30 hores, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita, ciutat que he visitat diverses vegades l'últim any per motius literaris, i amb forta càrrega emotiva.
L'amic Eduardo Margaretto serà l'encarregat d'acompanyar-se a la presentació, i segur que resultarà amena la forma amb què anirem obrint alguns dels calaixos perquè en surtin emocions.
Xalarem!

Revival, de Damià del Clot

Revival, de Damià del Clot

Cossetània Edicions, 2018 

Sinopsi

L’Uri Porc fa quaranta anys. Abans de bufar les espelmes ha de demanar un desig. Només que els desitjos no s’improvisen; al contrari: reclamen una reflexió prèvia. En un temps on el passat assoleix valor, on cotitza allò retro o vintage, on es remasteritzen els LP o es fan tributs als clàssics, on les sèries com Miami Vice són evocades amb passió juvenil, l’Uri Porc reflexiona sobre allò que ja no tornarà més. O sobre allò que, tal vegada, mai va marxar del tot. Ho fa de la mà de les seves exnòvies. Cada ex, un capítol. I en cada capítol Revival parla dels records de l’adolescència i la joventut, de la importància de tenir una colla, del poder de la música i del culte a les discoteques, dels moments passats que ja no tornaran però que són allí, disposats a ser evocats per fer-nos saber que tal vegada el passat no va ser tan dolent. O no va ser millor que el present. Revival posa en valor la moda, els vicis, els errors de joventut, les oportunitats perdudes, les farres viscudes, les cartes d’amor o els rotllos d’una nit.

Cites literàries

La mar semblava irreal, de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors. Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.

Viatge a l’esperança, d’Artur Bladé i Desumvila

 .

Som insolidaris en la victòria i en la desfeta (en la desfeta sobretot, ja que fatalment esmicola i divideix.

L’exiliada, d’Artur Bladé i Desumvila

 .

Pobleu dels vostres vides

de versos fugissers,

els cementiris de paraules

no mereixen tanta glòria.

Els versos inicials, de Miquel Reverté

 .

No m’encetis massa de pressa

que puc quedar clivellat pertot arreu.

Kalenda d’hivern, de Raimond Aguiló

 .

Du un gotet de vi pinçat amb els dits tal com una aranya duria una mosca que ha atrapat a la teranyina.

Besòs Mar, de Lluís Bosch

 .

Cansada de besar la teva absència, dibuixo caragols de colors que t'arribaran per la mateixa finestra que jo. I gairebé diria que plou a totes les estacions.

Passions mínimes, de Bel Olid

 .

Li semblava que, si sabien llegir llibres, també sabrien llegir persones.

El metge i un gos d’atura, d’Inès Vidal Farré

 .

És molt difícil assumir l’esperança de viure si qualsevol record o objecte antic no aporta més que nostàlgia.

Un sol de veritat, d’Agustí Clua

Llegint Batre l'aire, de Raimond Aguiló

Llegint Batre l'aire, de Raimond Aguiló
XXXIII Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer Vallgorguina

Patrimoni de l'ànima

Versos, música i bombolles, un acte molt entranyable avui a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Gonzalo Luna és una persona encantadora, provinent del Perú i Uruguai, fa mols anys va aterrar a Barcelona, on trobava serioses dificultats per a aprendre a parlar el català, perquè, coms tots sabem, és molt més fàcil viure a Barcelona plenament en castellà que en català, diguin el que diguin, falsegin el que falsegin. Impulsat pel seu desig d’aprendre català i de gaudir d’una vida de més qualitat, va llegir que a les Terres de l’Ebre era el lloc on més percentatge de català es parlava, i així va fer cap a Tortosa. I aquí pot parlar i ser contestat en català de forma fàcil i quotidiana. I aquí, generosament, s’ofereix per fer de voluntari a la Biblioteca i per col·laborar en tot el que convingui.

I per a cantar, una de les seves passions.

Aquests dies, aprofitant que està a Tortosa el pianista Martín Fernández, farà els concerts “Patrimoni de l’ànima”, amb cançons de tota la vida, boleros, tangos, balades, etc, a diversos locals entre els 8 i l’11 de novembre. Però ha volgut iniciar-los a la Biblioteca.

I fruit a la coneixença i amistat que va creixent gràcies a les trobades dels diLLUMs d’arts al forn, també li hem volgut fer costat, amb lectures de poemes, Anna Maria Franco, Montse Boldú, Montserrat Pallarès i Jesús M. Tibau.

I és que l’amistat amb gent de sensibilitat bessona és un autèntic Patrimoni de l’ànima.

Gràcies Gonzalo per ser com ets. Gràcies per ser un de nosaltres.

Lugar

Bronce callado

en la espadaña

subida del decir:

animal de silecio

en la inteligencia.

 .

Qué remoto el rumor

de los signos.

 .

Qué dolor esperar.

 .

Lugar, de Mariano Castro

diLLUMS d'arts al forn, trobada de novembre

El passat 5 de novembre, nova trobada mensual del col·lectiu dels diLLUMs d’arts al forn, el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja.

Després de tres anys d’activitat, ens trobem amb més entusiasme qu emai i la família no para de crèixer, amb nova gent que s’afegeix a les trobades. Recordo que no cal inscripció prèvia ni reunir cap requisit; simplement, estimar l’art i la cultura i tenir ganes de compartir una estona agradable amb les tapes del Forn de la Canonja, que mai sabem quines seran, i amb els temes que parlem, sempre de forma més o menys improvisada.

Durant aquesta trobada, després de la ronda de micropresentacions que li agrada fer a Ricardo Gascon, comentem diversos temes i notícies culturals:

Sisco Lahosa ens dona còpies dels articles que cada mes ens proposa per a reflexionar;

Irene Prades ens explica les IV Jornades del PatrimoniLiterari Ebrenc que tindran lloc del 13 al 16 de novembre;

Gonzalo Luna ens parla de patrimoni de l’ànima, els concerts que durà a terme entre el 8 i l’11 de novembre acompanyat al piano de Martín Fernández;

Montserrat Esteve, de l’Associació d’amics i amigues de la UNESCO, ens convida a participar a la XII edició del Premi Federico Mayor Zaragona, de creació de clipmetratges sota el lema Salvem el planeta;

Montserrat Esteve i Rossend Bonàs fan difusió del diccionari visual català àrab que van realitzar amb molt d’èxit de vendes;

Rossend Bonàs ens mostra alguns dels seus poemaris;

Ramon Chordà ens mostra alguna de les seves novel·les;

Jesús M. Tibau ens parla de la recent III Nit de la Culturaa Sant Carles de la Ràpita, on es va homenatjar l’escriptor Víctor Canicio, i ens recomana els llibres A passes comptades, de Valer Gisbert, i Salabror, d’Agustí Clua;

Ricardo Gascon ens cita un fragment dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, on ja es parlava del Forn de la Canonja al segle XVI, i recorda que el 14 de novembre es presenta el llibre Hemingway, de Manuel Pérez Bonfill, a la seu de la UNED a Tortosa;

Ester Galindo, de la llibreria la 2 de Viladrich ens avança algunes de les presentacions que tindran lloc aquest mes de novembre, com ara el llibre sobre El balneari de Cardó, d’Albert Curto i Laura Tienda, i Els camins de la llum, de Coia Valls;

Mercè Falcó ens convida a participar a la Viquimarató del 29 de novembre, dins de l’Any Pompeu Fabra;

Josep Maria Bonet sorteja un exemplar del seu nou disc, I...ara què?

I moltes més coses que segur em deixo, a banda dels somriures i complicitats que no paren de crèixer.

Propera trobada, el dilluns 3 de desembre, a partir de les 20.30 o 21 hores.. però abans, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tortosa, a la presentació del nou llibre d’Eduardo Margaretto i Eva Mascarell, Versos de ocasion.

Nanoconte arbonià d’una bicicleta

Fatalment, es trenca la roda de la màquina i hagué de carregar-la al coll la resta del camí, vora la sèquia; com la vida.

Notes de color, de Narcís Oller

Notes de color, de Narcís Oller

Cossetània Edicions, 2018 

Notes de color ofereix una imatge més matisada i rica del narrador Narcís Oller que no pas la que proporcionen les novel·les llargues, adreçades a acomplir amb aquell programa realista marcat per Yxart i Sardà. Ja era així a Croquis del natural i ho va continuar essent en els altres reculls de contes. Una part de les narracions se cenyeix a l’experimentació dels procediments realistes, però una altra bona part s’encamina per viaranys diferents.