Cites literàries

La primera vegada que vaig descobrir que en pocs minuts em podia desprendre de totes les capes que t'envolten i t'embolcallen, em vaig esborronar, vaig tenir por de caure en un abisme

La ciutat invisible, d’Emili Rosales

 .

L’amor és gerd com una nevada tendra,
assassí, com la punta d’una rella, fonedís
com el color d’un peix.

Poemes del sud, de Cinta Mulet

 .

Tot ha estat un naufragi on la mar era la primera mentida

L’efecte espantall, d’Agustí Masip

 .

Amb molts diners i els publicistes adequats, la gent del carrer està disposada a creure’s qualsevol cosa.

El joc de déu, de Salvador Macip

 .

Aleshores vaig començar a entendre que si el futur era la possessió més preuada, només si l'omplia de projectes, d'il·lusions, podria refer-me de tot el que anava deixant enrere.

El somni de Tàrraco, de Xulio Ricardo Trigo

 .

Mentre el contemplo per enèssima vegada, em pregunto si en aquest riu me n’hi he deixat un bocí o si, al contrari, és d’aquest riu que en porto un bocí allà on vaig.

Esmorzars de l’Ebre, d’Ignasi Revés

 .

Després de matar-lo d’un sol tret va estar bona estona furgant-li la ferida, del tot convençut que la víctima no tenia cap dret de quedar-se-li la bala.

Glops, de Joan Pinyol

 .

es va posar en marxa el voluble joc de la memòria, que sempre presenta els records desordenats, fent salts en el puzzle del temps

Impremta Babel, d’Andreu Carranza