De vegades, la literatura té uns retorns d'una emotivitat imprevista, i que compensen amb escreix les batalls internes davant del dubte d'una frase, l'amarga constatació, llibre rere llibre, que la repercussió dels teus relats cau en el buit. Però no, de tant en tant t'arriba una notícia sorprenent que et toca l'ànima. Una persona em comenta que fa uns mesos vaig dedicar-li un llibre al seu pare que, dies després, moriria. Recollint les seves coses ha trobat el llibre, i la dedicatòria que hi vaig escriure l'ha fet plorar, i em dóna les gràcies. El poder de la paraula. Tot allò que fa que escriure no tingui preu.