10 de novembre 2018

Cites literàries


La mar semblava irreal, de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors. Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.
Viatge a l’esperança, d’Artur Bladé i Desumvila
 .
Som insolidaris en la victòria i en la desfeta (en la desfeta sobretot, ja que fatalment esmicola i divideix.
L’exiliada, d’Artur Bladé i Desumvila
 .
Pobleu dels vostres vides
de versos fugissers,
els cementiris de paraules
no mereixen tanta glòria.

Els versos inicials, de Miquel Reverté
 .
No m’encetis massa de pressa
que puc quedar clivellat pertot arreu.

Kalenda d’hivern, de Raimond Aguiló
 .
Du un gotet de vi pinçat amb els dits tal com una aranya duria una mosca que ha atrapat a la teranyina.
Besòs Mar, de Lluís Bosch
 .
Cansada de besar la teva absència, dibuixo caragols de colors que t'arribaran per la mateixa finestra que jo. I gairebé diria que plou a totes les estacions.
Passions mínimes, de Bel Olid
 .
Li semblava que, si sabien llegir llibres, també sabrien llegir persones.
El metge i un gos d’atura, d’Inès Vidal Farré
 .
És molt difícil assumir l’esperança de viure si qualsevol record o objecte antic no aporta més que nostàlgia.
Un sol de veritat, d’Agustí Clua