El magraner, de Jordi Llavina
Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
Un home surt a passejar. Es va allunyant de casa seva.
El magraner (premi
Marià Manent 2019) té forma de relat poètic. Les proses que van il·lustrant el
camí atzarós d’aquest home innominat sovint estan rubricades per uns versos. El
passejant ensopega amb una magrana a la soca de l’arbre. Més enllà, en una
platja, uns núvols de tempesta componen un davallament. Arriba a un poble
espectral. Topa amb una dona que el convidarà a prendre un got de llet. Hi ha
persones que el confonen amb un mort. Troba un jove accidentat amb moto. També
arriba a una cort, i n’allibera un porc. I, més endavant, coneix una
trementinaire.
“Quan el passejant es va
desvetllar, no hi havia ni rastre de la magrana desfeta damunt el seu pit; ni
rastre, tampoc, en la seva consciència —mal que fos una sola, imprecisa,
filagarsa de record—, del que havia somiat anit passada. La llum, que encara no
era absoluta, havia tanmateix escombrat les espurnes de les estrelles i només
havia deixat encès el fanal de la lluna. Tot i que la calitja de l’alba feia
que semblés una floca de cotó fluix amarada d’esperit de vi.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada