Aprofito els dies de confinament per a rellegir algun llibre, com ara Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó, una potent novel·la d'autèntic Arbó, amb tota la fatalitat que persegueix els seus protagonistes, condemnants pel seu destí o pel seu orígen, que potser és el mateix, lligats per uns passions irreprimibles, i on apareixen sovint paraules com temptació, desassossec, inquietud, angoixa, abisme entrevist, desil·lusió, vehement impuls, remordiment o culpabilitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada