Com un heroi, un dels relats inclòs a I SENTIR-SE ENCARA AMB FORCES, (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta.
El fil conductor dels contes és l'esport, perquè ambdues disciplines, literatura i esport, són capaces de transmetre emocions, i això, les emocions, és el veritable fil conductor.
En aquest cas, l'esport que apareix és la natació a mar obert, i col·laboren amb la seva veu Ernest Redó i Sílvia Panisello.
Una xiqueta juga fent passar les pàgines del meu llibre L'espectacle de la vida en una parada de Sant Jordi. Fins que son pare li crida l’atenció. Passats uns minuts en què es miren diversos llibres, acaben comprant el meu. Els dic que en sóc l’autor. “Ja ho sabem; ens el dediques?”, em contesten amb un somriure. Li hauria de passar una comissió a la xiqueta?
Inspirat per una fotografia de Pep Mola
CONVERSES AGAFADES AL VOL
Les emocions ens esperen arreu, si t'hi fixes.
Les compartiré a la Biblioteca de la Ràpita el proper 4 de maig.
Rei d’espases ven arguments a preu molt rebaixat. I
compra espases; afilades, si pot ser.
Participem a l’organització Òmnium Cultural, el Consorci per la Normalització Lingüística, l’Ajuntament de Tortosa i diLLUMs d’arts al Forn.
Gerard Vergés és un gran humanista, i a la seva obra ens parla de facetes humanes molt diverses, per la qual cosa, de seguida vam decidir que l’homenatge de cada any fos temàtic. Hem recitat Vergés amb l’excusa de la ciència, l’amor, Tortosa i, enguany, la gastronomia, especialment el llibre Barques i fogons, però també de la resta.
Avui, acompanyats de la música de David Espinós, hem recitat les següents persones:
Dolors Roo, Emigdi Subirats, Jordi Duran, Joan Panisello, Jesús M. Tibau, Jordi Sancho, Lluís Martín Santos, Josep Sancho, Montse Boldú, Ernest Redó, Meritxell Roigé, Montse Pallarès,
Tomàs Camacho, Marta Sans, Pilar Caballé i Ricardo Gascón.
Personalment, és un dels actes més deliciosos i agraïts de l’any. L’admiració per Gerard Vergés augmenta cada cop que el rellegeixes, i aquest acte és un motiu més per a aproximar-me a una obra que tinc ben a la mà tot l’any. I la pau del parc, la remor del vent als arbres, la llum, l’amistat, les paraules, l’emoció, la música...
Tinguem sempre present l’obra de Gerard Vergés, i el seu esperit d’autoexigència perquè potser, temptats en buscar la quantitat estem oblidant la qualitat.
Més imatges a l'àlbum de fotografies.
Podreu veure el recital sencer gràcies a Rafael Ricote.
La notícia a Canal 21 Ebre.
La col·laboració dominical amb NOSALTRES LA VEU.
Consisteix en una secció on els diumenges escriuré TRUCS DE MÀGIA I ENCANTERIS, petits textos on pretenc donar instruccions precises de sortilegis per a aconseguir objectius diversos, i xalar mentre me'ls invento, sovint de forma improvisada mentre passejo.
Si en dueu algun a terme, no em responsabilitzo dels possibles efectes secundaris. Si n'assoliu amb èxit algun, prego que m'ho notifiqueu de seguida, perquè el primer sorprès seré jo.
L'encanteri d'aquesta setmana explica Com domesticar la impaciència.
S'accepten peticions de futurs encanteris.
Gràcies a La Veu per confiar en aquests petits artefactes a mig camí de la màgia.
Avui, després de l'esmorzar de Sant Jordi, acudeixo a La 2 de Viladrich disposat a gaudir de la jornada.
Com cada any, soc el primer autor en arribar. M'agrada encetar la taula que ens tenen reservada, i anan donant la benvinguda els autors/es que van venint. Avui, alguns d'estimats de fa molts anys, com Francesca Aliern i Carme Cruelles, altres que conec avui com Quim Giró, empordanès que ha fet un magnífic llibre de fotografia de les Terres de l'Ebre, i la tortosina, quasi veïna meva, Montse Chavarria, que ha publicat un llibre de fotografia del seu avi Edualdo Pedrola.
Signo uns quants exemplars del dos llibres que tinc com a novetat, L'espectacle de la vida, de Ganzell Editors i Editorial Petròpolis, i el recull de contes I sentir-se encara amb forces, d'Onada Edicions.
Després d'un breu repòs per dinar, d'esquivar un fort xàfec, a la tarda hi torno. Novament passo per Viladrich i a la plaça de la Cinta, a la taula de signatures de la Biblioteca.
Un parell de petites anècdotes, a banda de les tradicionals preguntes sobre el preu de les roses. Una xiqueta juga fullejant un dels meus llibres, fins que son pare li crida l'atenció; acabaran comprant-lo i em demanen que els el dediqui: li hauria de passar una comissió a la xiqueta? Més tard, una dona diu: Mira, este és lo llibre del pare de Marc.
Un goig acabar al vespre, recordant com d'esgotador és un Sant Jordi normal.
Un any més, organitzat per Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i diLLUMs d'arts al Forn, esmorzar de Sant Jordi, després de dos anys sense poder-se fer,
Presentació del meu 18è llibre, I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta, el 22 d'abril a l'edifici Lo Sindicat d'Amposta, amb la regidora de Cultura, Inés Martí, i la directora de la Biblioteca, Joana Serret.
El fil conductor d'aquest recull són els esports (ciclisme, natació, futbol, petanca, esgrima, halterofília, triatló, fórmula 1, atletisme....). Literatura i esports, dues formes de sentir i transmetre emocions, que intento fusionar a la meva manera, a través de la tendresa i personatges molt humans.
També faig en vídeo la presentació virtual.
Al vídeo, em passejo per diverses instal·lacions esportives. Voldria fer activitats literàries amb aquest llibre n aquest tipus d'instal·lacions, i faig una crida a tothom que formi part d'alguna entitat esportiva, perquè m'ajudi a aconseguir-ho.
Demà, Sant Jordi, tinc unes hores fixades de signatura, però us serà fàcil trobar-me a qualsevol hora prop d'alguna llibreria, com cada any, especialment a La 2 de Viladrich, on acostuma a ser el primer autor a arribar (si cal, els ajudo a muntar i començo a rebre la típica pregunta de si tenim tal o qual llibre, que han recomanat a la tele)
Des de 2014, repasso amb Gustau Moreno a Canal 21 Ebre les novetats ebrenques per Sant Jordi.
Fent feina de formigueta durant tot l'any, a partir de l'endemà de Sant Jordi, procuro estar a l'aguait i no deixar-me cap dels llibres, essencialment de literatura, que s'han publicat, i ho faig amb estima pels meus companys de lletres. Demano disculpes pels oblits que segurament tindré, perquè el nombre de llibres, un cop més, és alt i divers.
Acostumen a ser una cinquantena cada any, i fa aproximadament em va sobtar portar-ne poc més de vint. Però en poques setmanes, i fins i tot dies, l'allau ha estat considerable, i gosaria a dir que difícil de digerir. El meu consell per a autors, editorials, etc, seria no esperar a última hora per a abocar al mercat literari aquesta allau de novetats en tan poc temps, i tan prop de Sant Jordi.
Finalment, passem de nou de cinquanta, amb la certesa absoluta que hi haurà mancances.
Ho podreu veure en directe al programa Primera columna, el 22 d'abril a partir de les 10.15 hores, i aquí penjaré el vídeo.
Gràcies a Canal 21 Ebre en general i, en concret, al Gustau, per la delicadesa i coneixement amb què tracta els temes culturals, i perquè és un goig mantenir tertúlis davant o darrere de la càmera.
Més informació de novetats ebrenques a la web beabà, autèntica enciclopèdia en aquesta matèria.
Miquel Àngel Pradilla presenta les novetats d'Onada Edicions per Sant Jordi, al programa Primera Columna de Canal 21 Ebre.
Entre aquestes novetats, a partir del minut 4.17, "I sentir-se encara amb forces", obra guanyadora del VII Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, un recull de relats amb el fil conductor de l'esport.
Ja fa una bona colla d'anys que des de diLLUMs d'arts al Forn, juntament amb Òmnium Cultural Terres de l'Ebre, el Consorci per la Normalització Lingüística i l'Ajuntament de Tortosa fem un recital d'homenatge a Gerard Vergés, al voltant de Sant Jordi, a l'espai que hi té dedicat al par municipal Teodor Gonzàlez.
Enguany serà diumenge 24 d'abril, a les 12 del migdia. Com l'obra de Gerard Vergés és tan diversa, cada any fem el recital al voltant d'un tema concret. Aquest cop serà la vessant gastronòmica, amb el títol "Vergés entre fogons".
La tria de textos és sempre excel·lent, perquè el gran autor tortosí ens ho posà molt fàcil, en aquest sentit.
Ens acompanyarà a la guitarra David Espinós.
Dins dels actes previs a Sant Jordi, demà presentaré a Amposta el llibre I sentir-se encara amb forces (Onada Edicions), amb què l'any passat en aquestes dates vaig guanyar el Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta.
No és el primer reconeixement que rebo d'aquesta ciutat, on hi he fet adorables amistats.
Enguany arribo a Sant Jordi amb dos novetats:
L'espectacle de la vida, coeditat per Ganzell Edicions i Editorial Petròpolis, un dietari que mira de forma emotiva la vida propera i quotidiana
I sentir-se encara amb forces, publicat per Onada Edicions, obra guanyadora del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, un recull de relats amb el fil conductor de l'esport.
Dos llibres, dos gèneres, però, crec, una mateixa forma de mirar la vida.
Davant d’aquest nou recull de relats, guanyador del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, i publicat per Onada Edicions, crec adient fer una breu explicació de
la seva motivació.
Normalment em defineixo com a escriptor de contes, i no com a escriptor de
reculls de contes, és a dir, que em dedico a escriure relats sense un ànim, en
general, que els uneixi un fil conductor en concret. Però en comptades
ocasions, aquest fil sí que ha existit, com és el cas de la mort en Una sortida
digna, i l’excusa d’un mitjó perdut al carrer en No és la derrota, sinó el
vent.
I aquest és el cas del present llibre, amb els esports com a leit motiv.
Són diverses les causes.
En primer lloc, en algun moment, em vaig adonar que tenia diversos contes
escrits, publicats o inèdits, ambientats en algun esport. i vaig pensar que
seria una bona idea seguir aquesta línia. Sovint explico que escric contes de
forma improvisada, a partir d’un petit gest o objecte, deixant-me portar per
les emocions que m’envaeixen a mesura que el poso a escriure. Escollir esports
com a espurna per a iniciar relats era una idea que m’atreia amb força. Per a
mi és un magnífic exercici o joc literari descriure moviments sobradament
coneguts per tothom, i fer de les paraules una mena de càmera de vídeo que posi
en funcionament la pantalla mental dels lectors.
A més, no cal dir la quantitat de sensacions que els esports són capaços
d’evocar, recurs utilitzat fins a la sacietat en moltes pel·lícules, l’esforç,
la lluita, la superació, i una emoció fins a l’últim segon de partit, en una
resolució de la trama que, moltes vegades, ni el més pervers guionista és capaç
d’imaginar.
Finalment, també es tracta d’una mena de provocació. Sovint, des de la
cultura, lamentem que els esports ens guanyen per golejada en el nombre de
minuts i de pàgines que els mitjans de comunicació ens dediquen a uns i altres.
Amb aquests relats intento conquerir terreny o, més ben dit, compartir-lo, i
demostrar que ambdues activitats poden anar de la mà. Un dels meus objectius,
que deixo aquí per escrit per a qui vulgui recollir la proposta, és presentar
el llibre o fer-ne recitals en equipaments esportius, que la literatura surti
dels seus espais de confort, i jugui per un dia de visitant.
Quan algú busca excuses per a explicar la baixa presència de gent a un acte literari (si fa fred, si fa calor, si juga el Barça...), sempre bromejo en què NOMÉS hi ha dos dies dolents: els parells i els imparells.
Doncs dimecres passat, no tan sols era imparell, sinó que era 13, i plovia, dins d'aquests inici d'abril tan gris. Però res va aturar els nostres plans d'anar amb L'espectacle de la vida a la llibreria La Romàntica d'Amposta. De seguida que es va obrir em van venir ganes de fer-hi alguna cosa. L'Helena Herranz és encantadora, i la llibreria fa honor al seu nom. Quan proposo fer alguna activitat és un goig trobar tantes facilitats. La meva experiènca em diu que la manca de resposta quan proposes alguna cosa, o la manca d'entusiasme, és una invitació a deixar-ho estar. No ha estat el cas; al contrari.
El llibre, coeditat també amb entusiasme per Ganzell Editors i Editorial Petròpolis, ja es va presentar a la Biblioteca d'Amposta, i al meva intenció aquest cop era buscar contacte més proper i improvisat. Jesús Ferré, que ja va participar a la presentació, s'apunta a vindre amb el seu alter ego de clown.
I la pluja cau, certament, però a ningú que ha vingut li importa. En canvi, escolto riures, i algun ohhh quan acabo de llegir fragments tendres d'aquest dietari amb què convido a mirar L'espectacle de la vida.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
