No ho digueu a la resta de les meves criatures, però El vertigen del trapezista és un dels llibres que més m'estimo.
Després de Tens un racó dalt del món, el primer llibre amb què vaig debutar de forma tímida i inexperta (sempre dic que una de les coses més importants d'un primer llibre, és que el segon ja no és el primer), després de Postres de músic, quan em vaig començar a considerar escriptor, gràcies al reconeixement del Premi Marian Vayreda i la publicació a Empúries, va passar un temps en què em costava trobar editorial per al tercer llibre.
I en aquell moment d'incertesa, Cossetània Edicions es posa en contacte amb mi per a proposar-me la publicació d'un recull de contes, i enviar-me el contracte signat abans de llegir els meus textos. Fou una mostra de confiança que mai oblidaré.
El vertigen del trapezista (títol cedit del blog de l'escriptor Òscar Palazón) naixia el 2008 en el moment de màxima activitat blocaire, i de seguida vaig començar a programar presentacions i clubs de lectura, que em portaren a trepitjar el nostre país, des de L'Escala fins a Xàtiva. Vaig fer un vídeo resum que podeu veure en aquest enllaç.
Fa pocs dies m'arribaren les liquidacions de drets d'autor de diversos llibres, demolidores la majoria, negatives algunes, però El vertigen del trapezista es manté encara en positiu, catorze anys després, dalt del trapezi, i em motiva dedicar-li la lectura d'un dels seus contes, Quan tots perden, on parlo de ferides antigues que pateixen dos xiquets innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada