18 de desembre 2023

aquell riure sorollós i blanc

 

Plaça cèntrica de Tortosa, àrea de vianants. Una colla de xiquetes i xiquets juguen a les portes d’una franquícia de restauració. No són massa petits, potser 8 o 10 anys. La clientela acostuma a ser familiar (quan el nostre fill era petit la freqüentàvem sovint) i, entre altres coses, és coneguda perquè regala aquests característics globus de color groc. Juguen enlairant un d’aquests globus, i riuen de forma escandalosa, i salten, i corren, tot alhora mentre respiren agitadament. Tot i el fred, o pel fred, les seves galtes es pinten de roig amb l’esforç, i els ulls brillen. Un assenyala una altra i crida “eliminada!”, sense que ningú deixi de riure. Ignoro les regles concretes del joc, i em penso que ells també. De fet, crec que les improvisen, o que simplement no importen. I que l’essència del joc no és el globus, només l’excusa.

De vegades enyoro aquesta diversió tan fàcil, senzilla, histriònica; aquell riure sorollós i blanc.