Pals de cec, el tercer llibre d'Ernest Redó, mestre, músic, escriptor i amic.
Es tracta d'un recull de contes sòlid, amb l'acurat i precís estil de l'Ernest, àcid, irònic, mordaç, fa una caricatura o paròdia dels seus personatges, sense aparent clemència de vegades, però amb la gràcia personal de l'autor que ho cobreix tot de la tendresa amb què sé que se'ls mira. Costa molt destacar-ne un fragment, perquè a cada frase hi aboca contingut, la seva mirada atenta als detalls que fan evident la magnitud de totes les tragèdies, o el seu patetisme.
Pals de cec és el títol, però no la seva manera d'escriure, amb una clara determinació d'estar al costat dels perdedors, d'identificar-se, com ara el protagonista del conte central i més llarg de tots, el cantant d'una banda de rock, i les seves desventures contra molins i exèrcits d'ovelles que envesteixen a qui es posa per davant.
Trio com a lectura un fragment del conte En blanc, ambientat a la nostra dissortada i estimada Tortosa, i el seu riu, i els seus pilars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada