Cada cicatriu que
mostra la tauleta de la nostra sala d’estar, entre els sofàs i la tele, té una
història al darrere, o, potser més ben dit, al davant. Històries que inventava
el nostre fill, fent-la servir de decorat dels seus jocs, base de
construccions, paisatge d’aventures, ball de gegants, circuit de curses, taller
de reparacions, i mil ocurrències més que patia pacient la pobra tauleta, amb
silenci i resignació de fusta massissa.
Ara que ell té altres distraccions i que comença a volar, podríem jubilar-la,
canviar-la per una altra de nova, però no som tan desagraïts. Es queda de
moment amb nantros, compartint l’enyorança i el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada