L'Emigdi Subirats, amb la seva capacitat creativa i la seva generositat, sovint escriu sonets dedicats a amics i amigues de lletres.
Mai se m'havia passat pel cap escriure'n un, de sonet, crec que no és lo meu, però l'Emigdi bé que se'n mereix un:
Escriure un sonet pendent
de la rima?
Un sol i el dedico al gran Emigdi.
Ferm d’idees, de genolls
sols es vincla
si esmenta un vers
ambientat a l’exili.
El Messi camp-redonenc de
les lletres,
excels biògraf des de Font
de Quinto.
De llengües, te l’ànima de
bon mestre,
el català ama més que
mossèn Cinto.
Memòria prodigiosa, font de
dades,
deu treballar quan dorm, és
incansable;
si li demanes ajut, mai no
et falla.
Deixeble dels més grans, en
fa homenatge,
fa de recer als jóvens,
sense peatge;
un escriptor amic així,
prou no es paga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada