16 de febrer 2009

Barana 3


Quina és la funció d'una barana? Protegir-nos de caure en el buit, o recolzar la nostra mirada?
.
I la Carme Rosanas continua seguint-me a cegues, reinterpretant-me i millorant-me amb el regal dels seus dibuixos, com podeu veure al seu blog, tal com ha fet amb la Barana 2 i la Barana 1. Què afortunat em sento! On portaran totes aquestes baranes?

Desdefinicions (94)

Les Desdefinicions són una manera de reinterpretar les paraules amb sentit de l'humor.
.
evanisteria. Art de tallar la nostra dona ideal, com si fos fusta.
eclipsi. Ocultació total d’un clip a l’escriptori desorganitzat d’una taula de despatx, cosa que passa sovint.
ecomomia. Economia més morta que viva.
marrisc. El perill de menjar marisc pescat ja fa dies.

15 de febrer 2009

Barana 2


A una costat de la barana, les flors; a l'altre, la roba estesa.

La Carme Rosanas m'ha tornat a fer un regal, reinterpretant de nou la imatge d'aquest post com podeu veure al seu blog, tal com va fer amb l'anterior barana.

Continuarà.

Concurs de relats breus de terror


Des del blog comunitari de l'Hespèria han iniciat el segon concurs de relats breus. El primer va ser dedicat a la ciència ficció i ja es pot aconseguir el llibre editat amb els relats presentats. Aquesta segona edició té com a gènere el terror. La dificultat i la originalitat d'aquest concurs és la seva extensió: 140 caràcters, com a màxim.

Animeu-vos a participar i consulteu les bases. El termini acaba el 20 d'abril.

blogs degustacio

El petit tast blocaire del diumenge:

A la llum d'un fanalet: pentagrames dibuixats

Nau Argos: mòdul 10
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc: torna
Encauats: contradiccions

El verí, de Margarida Aritzeta

La mort en estranyes circumstàncies de la tieta boja, tancada des de feia anys en una de les habitacions de can Major, al costat d'una ampolla de cava i uns panellets i amb una forma olor d'ametlles amargues, farà girar la roda de la veritat per a conèixer el desenvolupaments dels fets de les darreres hores i de tota la història familiar. A petits fragments, seguint el punt de vista dels diversos personatges de la novel·la, ens assabentarem al mateix moment que ells d'un seguit d'amors i il·lusions frustrats, de l'esclavatge que representa de vegades el patrimoni familiar que cal conservar, de les sol·lituds, de les renúncies, de tot allò que s'amaga darrere les cuirasses.

Un cop resolt el misteri, segurament res no serà igual.

Durant la propera reunió del Club de Lectura de Tortosa, el 23 de febrer,gràcies al programa Al vostre gust de la Institució de les lletres Catalanes, Margarida Aritzeta, la seva autora, segur que ens desvetllarà secrets sobre la novel·la i ens donarà pistes sobre la creació literària.

De tot el llibre n'he extret el següent fragment:

"... se sentia buit. Com si la vida se li hagués assecat a base de no gosar viure-la. I mentre contemplava el seu futur de mans buides, tot el passat se li va arrapar a la gola com una nosa, com un crostó de pa sec que o li tirava ni amunt ni avall."

14 de febrer 2009

El trapezista del vertigen en acció

Gràcies al taller que el gran mestre del vídeo blog, Jesús Ferré, va fer al darrer Ebrebloc, m'he animat a agafar la càmera. Com a mostra, el meu petit amic trapezista que m'ha acompantat durant aquest darrer any, en acció.

Propostes al 95è joc literari

El dimecres 11 de febrer vaig proposar el joc creatiu de cada mes, el 95è joc literari. Podeu llegir les diverses propostes que m'han arribat als següents blogs: Xarel 10, Carme Rosanas, Friccions, Joan M. Garcia , Dona rebel·lada, Mots emblocats, El racó dels somnizzz, Enkrakminen, Planeta aigua, Nuesa literària, Dona a la finestra, Personal i transferible, El bloc d'un de Reus, Patim Patam Patum, Des res, massa, Sempre en surada, Des d'on neixen els somnis, Rebaixes, A la llum d'un fanalet, Planeta Clàudia, Cap a la A, Paraules i mots, Mortadel·la catalana,

I també aquí mateix.

No hi ha dubte que els grecs foren uns grans artistes. Això ho podem constatar veient la perfecció del cos de la Venus de Milo. Les figures gregues, generalment, ens arriben mutilades, la qual cosa és comprensible perquè les extremitats (sobre tot els braços), són les parts més delicades i més susceptibles de trencar-se. M’agrada admirar el cos humà, especialment el cos de la dona, que crec que és la meravella més gran de la natura. Per aquesta raó detesto les escultures modernes de cossos de dones que, deliberadament, han estat creades amb el cos mutilat. En la que ens ocupa, si us fixeu, a mi se’m representa la cara lletja d’un gos en posició frontal. Crec que la imatge es podria incorporar al bloc del Jesús en l’espai setmanal cares del món.
Autor: Josep Cid
.
Contemplem l’escultura i sentim com el vent la acaricia, el murmuri del vent, envoltant-la, tocant-la. La fusta fina, llisa, li respon amb un sospir. Mirem com el vent, que aquests dies tant ens ha marejat, ara fa el simpàtic, el tendre, despertant els sentits de la talla que tenim davant. El tacte de la fusta treballada, i tocada per tantes mans, és tan suau que entenem les ganes del vent d’apreciar-ho com nosaltres.
Hipnotitzats, ens quedem asseguts, observant i escoltant, l’aire va i ve, puja i baixa, ens adorm i no fem res per evitar l’inevitable. Tanquem els ulls, i en aquest moment una ràfega s’ho enduu amb ella. Ens agafem de les mans i, mentrestant, el gos del veí juga amb els trossos de fusta que li han caigut al jardí.
Autor: Brian Cutts
Com a escultor en nòmina de l’Ajuntament, en Roc Pinyol rebia sovint encàrrecs per a nous monuments per a la ciutat. Però darrerament la composició del govern local format per quatre partits polítics el tenia fastiguejat. Aquell darrer encàrrec no el deixava dormir, ja li havien canviat el projecte diverses vegades. D’entrada li van dir que havia de ser un monument a les filadores, en homenatge a les dones treballadores de la filatura que havia ocupat el terreny on ara s’hi enllestia la nova plaça. Després, les picabaralles entre grups polítics, amanides amb pressions d’iniciatives populars havien modificat la idea inicial en monument a les mares, a les botigueres, a una reconeguda poetessa local traspassada feia poc... L’únic en el que semblava que hi havia unanimitat era que havia de ser l’escultura d’una dona, ja hi havia massa homes monumentals escampats per la ciutat. Així doncs, en Roc decidí anar avançant feina i va fer un tors femení, esperant que es prengués una decisió definitiva per poder completar la figura.
Però l’escultor morí abans d’acabar l’escultura, i per unanimitat es decidí instal·lar a la nova “Plaça de Roc Pinyol” aquell tors que alguns experts consideraren la seva obra mestra.
Autor: David Tudela
.

La canción más hermosa del mundo, de Joaquin Sabina

Dificilíssim triar una cançó del mestre Joaquin Sabina, amant de la vida i poeta. Quina és la vostra preferida?

13 de febrer 2009

El llibre de l'Hespèria


Suposo que als tres blocaires que gestionen el blog Hespèria els semblarà que faci aquest post tot just avui, divendres 13.

Potser molts recordareu que des d'aquest blog es va organitzar l'any passat un concurs de microcontes de ciència-ficció (màxim 140 caràcters). Fa poc han editat els gairebé 50 relats presentats, que es poden aconseguir en format digital o en paper, sota el títol Hespèria. Relats curts de ciència-ficció. Aquí podeu accedir a la seva presentació digital.

Durant el passat Ebrebloc em van fer arribar la meva comanda.

Cares del món (85)


La cara del món d'avui arriba des del País Valencià, concretament d'Alginet, i la vaig trobar al blog Més content que un gínjol.

Digue-li alguna cosa per a animar-la, que està molt trista, pobreta.


12 de febrer 2009

Felicitats petites(83)

Tots els matins, a l'hivern, abans d'anar a treballar m'escalfo una mica de llet amb un cassó. Tot i que la majoria de neurones encara no estan connectades, sempre procuro escalfar la quantitat exacta de llet. Quan apago el fogó i aboco la llet a la tassa i comprovo que l'omple fins dalt sense que en sobri gens, em sento satisfet de tanta precisió. Realment és una felicitat molt petita, però en aquella hora et conformes amb poca cosa.

11 de febrer 2009

Paraules buscades i trobades

El Google Analytics t'ofereix un munt d'informació i estadístiques sobre el blog, algunes interessants i curioses. Jo hi estic subscrit des del passat 24 d'octubre i durant aquest temps aquestes han estat les 10 paraules claus més buscades que han portat visitants al blog:



Algunes són molt normals, com ara les relacionades amb el títol del blog o el meu nom, però vull destacar l'elevat nombre de recerques sobre Jesús Fusté o sobre El fantasma de Canterville, el llibre que es veu que desperta més interès dels 105 que he comentat fins ara.

95è joc literari: el creatiu del mes de febrer

Avui arriba el torn al joc literari de tipus creatiu del mes. En aquest cas us demano que escriviu algun text inspirat en la imatge, d'una extensió entre 100 i 200 paraules. Com sempre en aquest casos, us proposo als blocaires que els pengeu al vostres blogs i que m'aviseu per tal de poder incloure un enllaç. D'altra banda, demano a la comunitat docent que incentivi la participació de l'alumnat en aquesta mena de jocs creatius. El mes passat, per exemple, vaig tenir una immensa alegria amb la participació d'un xiquet que encara no té 10 anys.
Envieu-me els textos a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada.

Ànim, que totes les propostes són correctes i obtindran números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres cedits per la Fundació Manuel de Pedrolo.

El termini acabarà el 3 de març.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

10 de febrer 2009

Una polèmica del món dels llibres, també al e-reader


Un dels principals temes de conversa i debat durant el passat Ebrebloc van ser els e-books i els e-readers.

Alguns dels primers usuaris i defensors portaven el seu: el Jordi Ferré, el Jaume Llambrich i l'Accídia. El debat sobre el futur del llibre en paper és obert (se n'ha parlat, se'n parla, i se'n parlarà), però no és aquest el tema que ara em preocupa i que vull debatre en aquest post, sinó el d'una vella polèmica que continuarà amb les noves tecnologies.

Mentre el Jordi m'explicava el funcionament del seu e-reader vaig poder comprovar que en aquest aparell també es poden doblegar les fulles per a assenyalar una determinada pàgina, i ja sabeu que els lectors i lectores estan dividits en dos bàndols irreconciliables: els que dobleguen i els que no dobleguen les pàgines.

La pau no arribarà mai al món dels llibres!!!

Fora bufa el vent


Fora bufa el vent que udola esbojarrat com sempre, però amagats darrere la finestra no deixem d'admirar els ametllers.

09 de febrer 2009

Xàtiva

L'endemà de la presentació del llibre a l'Alcúdia de Crespins, i gràcies al retard amb què va arribar l'aigua de pluja, vam poder fer una visita a Xàtiva. La ciutat s'ho val, amb gran nombre d'edificis monumentals, especialment el castell, però el que més recordaré és la plaça porxada del mercat, bastant ben conservada i en plena vitalitat. A les ciutats que visito cada cop m'agraden menys les grans catedrals, i em deixo emocionar més per les mostres d'arquitectura popular. Druant la visita al castell vaig copiar aquests versos dedicats a la ciutat:

Xàtiva, quin lloc meravellós d'encontre
per a un jove que ja ha viatjat massa!
Una ciutat on sempre està despertant-se l'alba
i el llevant li renta els peus, humits de frescor.
On l'oreig és tan suau i olorós, que tots els arbres
dels jardins mouen harmoniosament les branues.
On les cares són estrelles i sàvies dites les paraules.
.
(Versos anònims d'un poeta andalusí.)


Desdefinicions (93)

L'abús de Desdefinicions no afecta la capa d'ozo
.
decidit. El dit que aixeca primer el dit; normalment l’índex.
decoració. Frase que s’utilitza només per fer bonic. L’usen escriptors i polítics, amb fins diferents.
parcella. Porció petita de terreny amb vistes a l’ull.
peraula. Mot sucós i dolç del qual se’n pot treure bon fruit, molt apreciat a Lleida.

08 de febrer 2009

Barana


Dia d'hivern amb arbres despullats. Amenaça pluja. Però tant s'hi val, perquè aviat algú treurà els dits a la barana.
.
Post versionat per la Carme Rosanas (milions de gràcies).

Crònica de l'Ebrebloc 2009


Ahir es va acbar la tercera trobada de l'Ebresfera i avui toca fer la crònica d'aquest Ebrebloc. Com que n'hi haurà moltes i no m'agrada allargar-vos, em limitaré a donar quatre pinzellades i adreçar-vos a la resta d'enllaços. Si voleu, podeu consultar el programa d'actes realitzats.

La meva actuació es va centrar en la taula de Blocs i literatura, en companyia d'Emigdi Subirats com a coordinador, Dolors Queralt, regidora de cultura de l'EMD de Jesús, Albert Aragonès, responsable de l'excel.lent web beaba.info, i l'editor Jordi Ferré de Cossetània. Vam parlar de com poden transformar les noves tecnologies el món de la literatura, i els nous e-books van ser objecte de gran part del debat.

Amb anterioritat havia tingut lloc la inauguració de les jornades, i Teresa Fèrriz, directora de Lletra, l'espai virtual de literatura catalana de la UOC, ens va presentar el nou disseny de la web. Finalment, el president del Parlament, Ernest Benach, ens va explicar la seva experiència 2.0, per la qual aposta amb força, tot i els dubtes que tot aquest món nou planteja.

L'endemà, Jesús Ferré ens va introduir als videoblocs amb un taller que intentaré portar a la pràctica, si el temps ho permet; Daniel Gil ens va radiografiar l'estat de l'Ebresfera; TEVEON ens van resumir el seu primer any com a televisió totalment per internet, una experiència pionera a Catalunya; la primer a taula de la tarda ens va explicar diverses experiències de blocs col·lectius ebrencs ( La Voz Telúrica, Hespèria, Cinema-Classics i Antics Alumnes de La Mercè) i finalment vam debatre els pros i contres del fenòmen del Facebook.
Altres activitats menys oficials, però no menys alimentícies, han estat les salutacions cerimonials que sempre faig a la nostra presidenta, les tertúlies en petit comité que es fan durants els descansos (en alguns casos acompanyats de vi DO Terra Alta), les salutacions a vells amics de l'any passat que han tornat a venir i també a nous coneguts.

Podeu trobar més informació als següents enllaços, que aniré ampliant:

La meva galeria d'imatges
Galeria de fotos de Daniel Gil
Crònica de Daniel Gil
El Punt
La Marfanta
Crònica d'Emigdi Subirats
Impressions de Joan Manuel Garcia a De Roquetes vinc...
Avui
De tard en tard

blogs degustacio

Un anova sessió de blogoteràpia:

La Gavina: Els números
Rondalles a la vora del foc: paraules que m'agraden
El blog de l'Assumpta: què tal si fem alguna cosa?