Josep Manel Vidal a Tens un racó dalt del món

El dia 18 de gener, a les 21.00 h, Josep Manel Vidal serà el convidat de Tens un racó dalt del món, per a parlar-nos del seu primer llibre en solitari El teu nom és un ésser viu.

El seu primer llibre, tot i que fa molts anys que és escriptor, i ens deleita amb la seva prosa poètica al blog Filant prim. Textos gairebé líquids, com comentarem al programa, plens de sensualitat, d'amor madur, de certa melangia, i amb un estil molt personal i emotiu, amb frases com aquestes:
"Hi ha records que em pugen pel clatell, amb la lleugera agilitat dels insectes, des del bagul on hi crec tindre tancades totes les inconveniències."

"Les roses creixen lentes sobre la tàpia dels meus versos."

Durant el programa tamé esmentarem novetats com ara el nou poemari d'Albert Roig, La tempesta, obra guanyadora dels Jocs Florals de Barcelona, i la reedició de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, a càrrec d'Enric Querol i Josep Solervicens. Josep Manel Vidal va recomanar Vides desafinades, de Xavier Aliaga.

-Apago el llum per veure millor les guspires dels teus ulls.

-Abans els comparaves amb fars.
-Abans, quan no havia arribat a port.

Homenatge a J.V. Foix

Com en tantes altres ocasions, al blog Raons que rimen trobareu una nova iniciativa blocaire per a commemorar un fet literari.

En aquest cas es tarcta del 25è aniversari de la mort de J.V.Foix, el 29 de gener.

La seva Fundació ha organitzat un acte de al poeta al cementiri de Sarrià, a les 12 del migdia. Hi intervindrà Xavier Lloveras, autor del text Mots i maons, del llibre Tombes & lletres i, a continuació, es farà una lectura de poemes per part del públic assistent.

Per tant, el que us proposem és que el 29 de gener, a les 12.00, pengeu als vostres blogs algun apunt en referència al poeta.

Per a relats conjunts, 50a proposta

El sol que travessa la finestra m'escalfa les mans que, inquietes, busquen inútil recer sobre la taula. Voldrien unir-se a les teves, jugar amb els dits que endevino damunt la falda que et fa tan maca. Et queda bé el verd; sempre t'ho dic quan, en realitat, voldria dir-te tantes coses.
.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts. Felicitats.

Desdefinicions (227)

agoNITzar. Aparèixer la primera llum del dia.

Poemes/collage

Dimecres passat vaig proposar el 230è joc literari, on demanava la creació de poemes escrits a partir de versos d'altres poemes, o sigui, una mena de collage poètic. Potser la idea em va venir del disc de la Montse Castellà, L'escriptor inexistent, on la cantautora fa una cosa semblant (d'exemple, la cançó És com un miracle, que us convido a escoltar de nou).
Crear un poema d'aquesta forma pot ser fins i tot més difícil que escriure'l de nou, i de moment ja he rebut tres participacions que val la pena llegir.
Animeu-vos!

Et recolzes a la meva espatlla per mirar què escric, i els teus cabells em fan pessigolles a la cara. Però no ric d’això.

Notes d'un estudiant que va morir boig, de Sebastià Juan Arbó

Notes d'un estudiant que va morir boig és una novel·la que tan sols amb el seu títol ja ens transporta a l'ambient angoixant que sovint ens crea el seu autor. Sebastià Juan Arbó la va reescriure diverses vegades durant la seva vida, però aquest edició que ens presenta Club Editor és la primera, la més impulsiva i visceral. Ens presenta un protagonista angoixat i angoixant, sovint cínic, que s'allunya d'una societat que no comprèn ni el comprèn. Una obra escrita el 1933 que ens pot resultar ben actual, simplement perquè és eterna, amb un estil aparentment desordenat i atribolat, com el pensament del seu protagonista. S'avança al temps a una altra novel·la mitificada que m'ha recordat més d'un cop: El vigilant en el camp de sègol, de Sallinger.

"Ara no tinc diners. Ni diners, ni ganes d'estudiar. Ni treball, ni ganes. Si tenia diners compraria una dona." (Aquesta frase no us recorda certa generació Nini?)

"Vaig pensar que em fatigava l'enginyeria i vaig estudiar lletres. Ara veig que em fatigava l'estudiar."

"La crisi econòmica i els perills del nacionalisme esdevindrien jocs puerils per a entreteniment de desvagats." (És o no és actual?)
"Esperava una cosa; no venia i n'esperava una altra."
"Sóc com el gos que ha vist volat guatlles dels matolls i roman sense entrar-hi per fer-se la il·lusió que encara n'hi ha. Al fons, però, sap que han volat totes."

Joan Fuster i Josep Piera

Editorial Bromera acaba de publicar dos nous llibres de la col·lecció "Els nostres autors".

Més Discordances reuneix les col·laboracions que Joan Fuster publicà entre 1981 i 1984 en la revista de me­dicina i humanitats Jano. L’escriptor de Sueca continua preocupat en aquestes pàgines per les qüestions que l’inquietaven en la joventut, descriu les transformacions que percep en els costums de la gent i en els hàbits culturals de l’època i debat sobre aquests canvis. el present volum complementa Discordances, que aplega els articles publicats en aquest mateix mitjà entre 1974 i 1980.
.
Antologia. memòries i viatges, és una selecció de textos de Josep Piera que ens acosta un dels escriptors més representatius de la Generació dels 70. Josep Piera es mostra com un viatger sincer i vocacional que ens portarà a alguns dels llocs amb més encant de la Mediterrània. L’antologia se centra en les seues obres en prosa, però inclou també poemes que faciliten la continuïtat temàtica i representen una mostra més fidel de la seua producció. El volum recull textos de les seues memòries; del dietari El cingle verd; i dels llibres de viatges Estiu grec, Un bellíssim cadàver barroc i Ací s’acaba tot, entre altres.
Us convido a escoltar-ne un fragment que he gravat en vídeo. Fa poc he recollit tots els meus vídeos com a lector en un blog específic.

Autorretrat, de Ricard Obon

Us convido a veure el curtmetratge Autorretrat, de Ricard Obon. Una impressionant reflexió sobre la relativitat de les mancances, un crit a la superació. Amb música de David Espinós.

Dona, de Carles Pastor

Em plau convidar-vos a escoltar Carles Pastor, un cantautor valencià que vaig conèixer l'any passat. Fa poc s'ha realitzat aquest vídeo de la seva cançó Dona, inclosa al disc Els ulls de Bob, basada en un poema de Manel Alonso i Català.

Dorm la titella

Dorm la titella sota el trist somni que l'habita.
La independència és la mort; la vida, una mentida.
.
Inspirat per una imatge de Rosa Sadurní.

Cares del món (235)

Avui una Cara del món molt especial i propera, tant que es veu des del darrera de casa de mons pares, a Cornudella de Montsant: la façana de l'Íntim.

La vida és...

La vida és un signe d’interrogació o d’exclamació? O potser un parèntesi? L’hem d’escriure en negreta o en cursiva? O només és per ser llegida? Cal subratllar-la? La podem posar en majúscules?

Retallo homenets, agafadets de la mà. Ni el fràgil material, ni el tènue lligam que els manté units, no representen cap dificultat per creure que el futur és possible. Tu demanes que els dibuixi un somriure, o un rostre de tristor. Juguem a ser Déus cada dia, fabriquem junts somnis agafadets de la mà.

Avions de paper

He de reaparendre a fer avions de paper; les meves mans n'havien perdut l'hàbit. I amb ells emprendrem un vol sense altre motor que el de la tendresa. La trajectòria és incerta; l'aterratge, arriscat. No me'l vull perdre.

230è joc literari (talla i enganxa)

El joc literari d'avui també és creatiu, en certa manera, tot i que no podreu utilitzar paraules vostres, sinó d'altres autors. Us proposo que creeu un poema utilitzant versos d'altres poetes, de forma que cada vers ha de ser d'un poema diferent (podeu posar al costat el poema i autor al qual pertany). El poeta pot ser sempre el mateix, o podeu utilitzar versos de diferents autors, com vulgueu.
Podeu escriure el poema resultant en un comentai, o als vostres blogs i murs del facebook (en aquest cas us demano l'enllaç).
Ànim, les tisores també es poden fer servir per a coses divertides i creatives!

Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo a Tens un racó dalt del món

El dia 11 de gener, a les 21.00 h, primer programa de l'any de Tens un racó dalt del món, amb una parella d'escriptors que, a més, són amics i amb qui he compartit moltes tertúlies literàries o, simplement, de la vida: Coia Valls i Xulio Ricardo Trigo. Serà un plaer repetir una d'aquestes tertúlies al plató de Canal 21. Entre moltes coses, parlarem dels seus llibres La princesa de jade i El port del nou món; dues novel·les ambientades als segles VI i XV, respectivament.

A La princesa de jade, els protagonistes viatgen a la Xina a la recerca del secret de la seda, però el viatge es converteix en l'autèntic protagonista.

El port del nou món narra la història de la construcció del port de Barcelona, les seves dificultats, i els reptes i somnis dels seus protagonistes, que els portaran al meu estimat indret de Siurana.

Esquitxes l'aigua

Esquitxes l'aigua abans d'anar-te'n a dormir,

sol de tots els dies.

Si demà em despertes amb un somriure

se'm contagiarà la teva llum.

.

Inspirat en una foto penjada al facebook de Maria José Valldepérez.

Delta al vespre

El vespre i l'aigua es fan amics de seguida, sobretot si es queden a viure al Delta.

Desdefinicions (226)

diversiotat. Esbargiment que naix de la varietat.